Però com cada any, l'estiu se'm fa llarg i tan sols tinc un motiu...podria dir que és l'abusiva calor que està fent, seria un bon motiu, però de fet estic de vacances i és quant treballo que ho passo malament...de fet no és això, aguanto la calor bé, tot i les ganes que tinc de que plogui d'una vegada...segur que quant plogui quatre dies seguits em queixaré de que no para de ploure!!! suposo que som així...però és necessari una mica d'aigua, avui mirava el bosc amb aquell color torrat i em donava la sensació de que cada fulla de cada arbre patia molt!!!
Però el motiu de que l'estiu es fa llarg és molt més egoista...senzillament és que trobo a faltar el mar, sempre em passa...
Quant comença a arribar gent no me'n adono, però passen els dies i em cansa trobar tanta gent per tot arreu...sempre he dit que parlo amb el mar, evidentment no vull dir que li digui "bona tarda" i ell em contesti "igualment"...no he arribat aquests punts de "xaladura"...però si que l'escolto, el miro, m'agrada el que em transmet, m'agrada molt, suposo que te un efecte terapèutic sobre la meva persona, suposo que a altre gent li passa, no ho se, però és com tenir una conexió especial amb ell, i la busco durant tot l'any al tenir la feina tan a prop d'ell...
Tanta gent el fa callar!...coincideix que els últims dies que l'he vist estava molt calmat i el mirava tot ple de caps nedant o jugant a pilota i m'ha fet pensar en la Mafalda quant deia que li recordava una sopa i les persones eren fideus...tothom te dret a les vacances, ho tinc clar, i a refrescar-se... és així, no puc ser tan egoista com per no entendre això...però cada dia em considero més marítim, fins i tot cada dia em sento més de L'Escala i entenc que em passa com els habitants de tot l'any de l'Escala, però amb una diferència, jo no tinc cap interés econòmic a que vingui gent a gastar i a consumir...
Ells sempre diuen que al maig comencen a esperar l'estiu, que tants mesos amb tan poca gent també els cansa, però que quant arriba principis d'agost ja estan cansats de tanta gent, de no poder aparcar, de tanta fressa... a mi també em passa...m'agrada L'Escala a l'hivern i quant veig tanta gent em sembla mentida que moltes vegades camini , o treballi seria la paraula correcte, per llocs totalment solitaris...però que és una sensació que m'agrada molt...
Però pel que més m'afecta és pel mar, ja tinc ganes de que arribi septembre i em pugui estirar altre vegada a la platja de Sant Martí d'Empúries escoltant tota l'estona el mar, bufff!!! son uns moments increibles, perquè combino l'estiu amb la tranquilitat, cosa difícil de trobar a l'agost...
I després ja ve l'espectacle, dies de mirar el mar enfadat, sense veure ni una persona al costat, és aleshores que veus la natura amb tota la seva força...la gent, amb bona fe, és clar, distorsiona el so de la natura, jo el primer evidentment...
Aquest any, que està siguent un estiu dur de calor i sequera, sembla que tot quedi més contaminat, com si la platja i el mar quedessin bruts de tanta presència humana...serà que començo a sentir una porció de la terra com si fos meva? ai que als 41 anys entendré que és la propietat privada!!! ...espero que no, perquè parlo més de la natura...quant hi ha tanta gent trobo a faltar la natura, sembla que resti en silenci esperant que la gent marxi...sempre a final d'estiu em canvia l'humor, estic més cansat fisicament i em ve de gust un canvi...però és per això, per les multituts, les carreteres, les platjes plenes, la paciència per trobar aparcament...
Demà vaig a passar el dia a la platja amb uns amics!! jajajajajaja!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada