Els profes

Ultimament tinc ganes d'escriure contes per nens...va ser de casualitat, vaig demanar un dia que em diguessin 4 personatges i amb 10 minuts havia fet un conte!!..em va encantar fer-ho...
I ara me'n moro de ganes de fer-no molts més!!!...
És una cosa que he escrit tota la vida però els personatges els posava jo. Te molta més màgia si un nen et diu els protas i zas!!! en 15 minuts ja te un conte...després s'ha de retocar, però en el retoc ja no hi ha màgia, la màgia sempre ha de ser impulsiva, a l'instant, això és el que fa un moment en màgic...
Ja ho he fet unes quantes vegades, m'agrada que em donguin els protagonistes, em deixa anar molt l'imaginació, ui, s'està tan be com a infant una estona!!...tot i així penso en els lectors que m'hauran de llegir e intento posar un rerafons de bondat o d'amor o de qualsevol valor que se'm acudeixi... vull dir valor universal, no individual!!...a vegades també reclamo universalment tot i el meu continu reclam individual..tot depen de l'ocasió...
Em fa pensar que l'educació és el tot de la societat. Osti, com ho deuen passar els professors!!!...que reben tantes crítiques i tenen aquesta gran misió amb tants factors en contra, fins i tot a vegades els propis pares que s'agafen als tòpics típics de tota la vida...
Jo n'he conegut uns quants i la veritat és que he tingut poques decepcions, serà que tinc sort. Desde la meva època estudiantil fins ara m'he creuat amb molt professorat i en general, m'ha encantat escoltar-los i la passió que hi posen...crec que s'hauria de potenciar encara més aquesta figura, ja que no acostumem a ajudar i desmuntem molts esforços que fan a dins de les aules, que menys que valorar molt més aquesta professió...
Cert que és vocacional, però això no treu mèrit a la feina que fan!!...per mi és vital i tal com està tot, és una part essencial perquè l'humanitat no perdi l'humanitat...
Potser perquè a casa en vaig tenir un i veia com s'emportava sempre la feina a la seva habitació...potser entenia les hores reals de feina que feia, no les que cobrava, si no la que feia a casa, la que preparava, corretgia... s'ilusionava quant un nen havia millorat i s'apenava quant un havia baixat el nivell com a estudiant o com a persona...
Però recordo que sempre veia el potencial de cada nen, de cada personeta. De fet tothom te un potencial : el seu...el problema és que estem en un món que ens hem de comparar, de lluitar, de competir si cal per alguna cosa i això fa que hi hagin guanyadors i perdedors i el que perd , si s'ho creu massa, pot quedar-se molt enrera...
Jo quant veig que la sanitat i l'educació pateixen retallades se'm posen els pèls de punta...però sincerament, se'm posen molt més quant escolto la gent del carrer criticant tantes vegades als profes i metges!!
Tot i que si una cosa ha ajudat en aquesta trista crísis, pesada crísis, tostona crísis...és que les persones, els del carrer, o sigui quasi tots, ens hem tornat menys agressius amb els del costat...de fet els homes necessitem culpables per tirar endavant, no se perquè però és així...com que la crísis mostra amb tanta claretat als culpables, ja tenim on senyalar!!...
Bé, un hip, hip hurra pels profes conye...hip, hip...hurra!!!
Jo he aprés molt d'ells i els admiro, no a tots, però si a la majòria que he conegut...altre cosa és el sistema educatiu, que no en tenen prou amb tantes coses en contra que fins i tot el mateix sistema de l'educació pot arribar a anar en contra del que fan...educar
Això si, en una aula, amb la porta tancada, cada profe és un món i allà no hi ha sistema que valgui...te molt de mèrit...si