Gràcies

Aquests darrers dies intento fer les paus amb el meu passat...com sempre amb l'ajuda de l'Aida, no vull dir que m'ajudi perquè li demano, les seves paraules em posen a lloc...
Ahir parlava amb unes amigues seves de la mort, els preguntava que creuen que passa quant algú es mort, cadascú va donar la seva opinió...
Després en el cotxe em va dir que creia que l'avi Eduard quant va morir va ser per tornar a venir a la terra dins d'una altre persona, vaja, una mena de reencarnació!! i que tenia clar que era dins d'una nena, la filla d'un dels meus millors amics!!...no se, tal com ho va dir sonava preciós i em va encantar i com no, em vaig emocionar...
Ha insistit tan a poder escriure a la meva història d'amor passada que finalment ho ha aconseguit, li guarda un gran amor i és just donar-li la suficient independència per poder-ho fer...se, que a pesar de tot , la receptora és una persona que se l'estima i que no li ferà pagar res del que nosaltres vam passar...seria injust per l'Aida, que tot i que sempre em diu que des d'aquella història jo he canviat de caràcter, mai va embrutar l'imatge de la protagonista...
Sincerament, he aprofitat per poder dir el que penso, tan me fa la resposta, l'Aida, el que estic passant aquests dies em fan entendre que jo també vaig errar moltíssim, em va faltar comprensió i entendre que tothom és diferent...era evident que no tenia futur, per les diferents maneres de veure les coses, però ara, uan vegada ja ha passat el temps, les coses es miren d'una altre forma...ha marxat la ràbia, fins i tot aquella paraula tan penosa que vaig apendre : odi, és horrorós aquest sentiment, mai l'havia sentit i crec i espero que mai més el sentiré!
Tot i així em sento net expressant el que sento, em ve de gust, no puc guardar els bons records on segurament es mereixen estar, però si que he aprés molt de tot allò, egoistament també perquè he entés el que vull i no vull però que no lluitaré més per canviar les coses, si son així és perquè l'altre ho decideix...i s'hauria de respectar les decisions dels altres, no cal lluitar tan...
Potser ara es tornen a repetir coses, però jo he aprés, he canviat, em torço menys i entenc més...vull dir que el que no entenc o el que no vull entrar no hi he d'entrar i les decisions dels altres doncs son coses d'ells...
Espero que si, que aprengui alguna cosa de tot plegat...i com sempre, gràcies Aida, ets un solet!!