Brave

Ahir vam anar a veure Brave...em va agradar...rius, plores, aprens i per fi hi ha l'antítessis de la princesa tòtila que espera el seu príncep...com Mulan, tot i que tampoc entenc perquè per no ser tòtila has de convertir-te en una guerrera...potser no cal, tot i així m'ha agradat molt...
La recerca de la teva llibertat, i sobretot no esquivar qui ets i segurament el teu autèntic destí son misatges molt útils en una societat tan automatitzada.
També hi han motius per riure, molts, te gags bastant bons i fan que la peli sigui amena tambè pels infants, que en definitiva son els receptors pels quals s'ha creat el film...
Els paisatges son bonics i hi han imatges precioses i sobretot, sobretot, el que més m'ha agradat és que te molta màgia, de fet tota l'estona la sala s'envolta  de màgia, una màgia molt real...m'explico...
La vida t'entrega senyals, les pots obviar o seguir per veure on et porten, és evident que la comoditat seria no mirar-les però ella , la protagonista no para de seguir-les...potser no li cal perquè te les coses clares però no es vol perdre res i menys per un destí ja creat per tradicions que a ella li importen ben poc...
Tot i així, com ha de ser, finalment pot més l'amor que la lluita en la qual és centra la peli, guanya el que sempre ha de guanyar i escoltar a qui estimes és vital per estimar be...
Després la meva consulta va ser per l'Aida...que li va encantar...evidentment quant s'obren les llums del cinemà encara hi ha molta gent amb els ulls vermellets per l'emoció...passa massa poc temps del moment típic de plors i de "aiaiaiai que això no acaba be!!" a la solució de tot...jo he plorat perquè hi han moments molt tendres i la prota es fa estimar molt!!  la veritat...
Està be, és diferent, no hi ha història d'amor, quasi ni recordo l'última peli de dibuixos que surten persones que no hi ha història d'amor, vull dir d'home-dona, està be, es centra més en l'història d'amor familiar, que també és amor...en la d'animals és més fàcil no caure en aquest tòpic!!
Els paisatges m'han encantat...i com a teoric adult que sóc...requetejem!!!...m'ha obert una altre escletxa a la meva infantesa i sobretot a recordar que la màgia existeix, no la de màgia Borrás, vull dir la de veritat, la que trobes en moments a la vida...jo en tinc un ara mateix d'aquells moments...per tant gràcies Brave per ajudar a recordar una part del nostre caminar que mai hauriem de perdre...en la màgia moltes vegades hi ha ilusió, emoció i fins i tot pot existir el teu propi destí...la peli ho dibuixa i un ho interpreta, així és com l'he vist jo...bons valors realment...