Posar cor a tot

"Tuvé una riña de enamorados con todo el mundo"
"El problema de Johnny es que a todo le ponia corazón"

Son dos maneres de despedir-se del món, m'agradaria escollir la segona sempre...
I si, la peli anava d'això, un home bo, un home amb uns sentiments brutals i que a tot li posava cor, un gran problema per ell, i potser un privilegi per qui l'envoltaven.
Posar cor a tot, vol dir posar cor a tot : a quant menges, a quant cagues, a quant parles del dia que fa amb un desconegut, a tot el que t'entra per les orelles, a tot el que et surt de la boca, a les paraules, a les mirades, a tot, absolutament a tot...
En un poema s'expressava amb la més gran claretat la diferència de plorar a plorar de veritat...quant plores de veritat, plora tot el teu cos, notes com tot està trist...mai hauria definit més bé la diferència entre un plor parcial i un de total...aquell poema em va encantar...
I posar cor a tot és una de les coses que m'hauria agradat més excercir, que tot fos especial, diferent, que tot fos únic, suposo que és un impossible, però el protagonista, que li he posat Johnny i no recordo com es diu, tot ho mostra amb el cor i tot ho absorveix també amb el nostre principal òrgan...
Com sempre que algún detall em fa pensar, i veient el resultat del personatge, em pregunto si és factible anar amb el cor per bandera i no patir...és una peli, evidentment, però ho pinten tan bé que quant s'acaba, i com tantes vegades, m'acabo pensant que el que ho fa bé és ell, el del cor...suposo que és una intenció del director o del guionista o de qui s'hagi inventat l'història, que pensem això...com que no vaig veure l'inici no se si va passar en realitat...allò de "basada en hechos reales" ...que aleshores si que et deixa capficat pensant si aquella persona que tan es fa estimar va existir i va viure com surt a la pantalla... sembla impossible que pugui passar en realitat...
Ja tornem a estar en el tema de sempre, posar cor a tot actualment seria un sinònim d'innocent, o de bona persona, o fins i tot, per mala sort, de tonto...
Crec i intento creure que vaig viure molts anys posant cor a tot...de sobte el cervell va començar a bombejar amb més força que el mateix cor i segurament la part pràctica m'ha anat millor, no ho nego...però per un moment he recordat un viatge màgic amb el meu amic ( en passat, ara no se on para) Arnau, on tot un tren es va encomenar de la nostra felicitat...principalment la d'ell. Quant el vaig conèixer era una persona que ho donava tot a tothom, realment espectacular..per mala sort, em va tocar tambè veure com perdia aquesta meravellosa virtut, per problemes que va passar que van reconvertir-lo en un "èsser normal".
Recordo una carta que em va enviar que encara guardo com un tresor, i que no la miro per no defraudar el meu present, molt més cerebral...recordo també com feia llegir en aquell tren una poesia del Benedetti a un pobre argentí que de tan flipar va acabar llegint davant de tothom el que l'Arnau li demanava...crec que era impossible que algú si negués, encomenava la seva bondat e innocència de qui vol entregar-ho tot...
La mala sort per ell és que era molt guapo i les dones se li tiraven a sobre, i a la tercera es va enamorar bojament, va patir, i va fugir per potes de posar cor a tot...segur que li tocava, però em va saber greu.
Tot i així guardava molt del que jo vaig conèixer i tinc un bon record d'ell.
No se, he vist la peli i he pensat en aquells instants...no se que em passa cada vegada que veig innocència que anyoro una mica la meva...li passa a tothom?? o és que d'això es tracta en el caminar de la vida??
aiiii, que mai se quina és la veritat!!!...suposo que no n'hi ha i tan sols son eleccions de cadascú!!!