15 anys

Em costa esciure sense que em caiguin llàgrimes, suposo que és el meu estat actual, m'emociono per tot , crec que mai ni jo ni ningú m'havia vist així, i ara vull escriure de tú bonica...
Entremig de tantes sensacions fas 15 anyets, buf, si ploro no és per mi, ni per tristesa, simplement tens uns pare que ho recull tot dins seu en imatges, olors, colors, i tú m'has donat moltes sensacions i els meus sentits, ara més exhaltats que mai, doncs volen agraïr-te cadascuna de les que he sentit...
Les bones per disfrutar-les, les dolentes per millorar-les, però mira, just ara sento que s'acaba la nostra primera crísis de filla-pare, ja fa dies que tot ha canviat, i jo segueixo siguent el mateix sapastre que filosofeja en tot el que veu i li dona mil voltes a tot el que viu, per tant bonica, t'ho reconec, ets tú que has fet un esforç...
Cert és que no ho tens fàcil, t'han tocat uns pares molt emocionals, a vegades ja saps que et toca fer paper d'adult i tot, no és just ho sé, però al final, espero i desitjo, en tot el teu recorregut ja sabràs treure la part positiva d'això, si és que no ho estàs fent ara...
Ultimament hem xerrat molt, i clar, venint d'un temps on la distància ho impedia, ha sigut com retrobar-te ja d'adulta, o de mig adulta, o al mig de la teva nova madurés, que tú hi posaràs el ritme, com ha de ser, al final tot el que ens envolta ens fa reaccionar diferent, és evident, però ja veuràs com el ritme serà teu, peça clau per crèixer tranquil.la, m'agrada escoltar com t'expresses, i m'encanta com m'has cuidat aquests dies, on jo estic envoltat d'emocions que no se gaire com gestionar i tú m'has fet costat...
Avui pensava en molts dies viscuts, aquelles tardes al verntallat jugant a "escondite", recordo com era un pare patidor i pesat, que quant t'havies d'amagar tú tenia por de no trobar-te de veritat, quin desastre!, recordo els dies a Vilanova, quant et gronxaves en les meves cames a la piscina de Tortellà, recordo quant et posava a dormir quant erats tant petitona, o com aquell dia que hi havien invitats i jo també t'estava llegint un conte i al cap d'una estona surts de l'habitació i dius " ja està, el papa ja dorm"...recordo els dies a l'Escala, o els dies a Terrassa, amb la que tú dius que també sents que són familia, com les teves cosinetes, la Mar i la Queralt, i la tieta Vane, m'agrada que sentis això, perquè ja saps que per mi el pare d'elles és molt més que un germà per mi....
Recordo el primer dia que vas caminar, a Blanes, a la gespa de la piscina, recordo que pocs dies després et vas fer molt mal quant tot just n'havies aprés i vas estar un mes més agafada de les nostres mans...
I ara et miro, tot una noieta, amb una sensibilitat extrema, que potser a vegades et farà patir, però no dubtis que si la saps gestionar et farà disfrutar molt, la calidés et retorna sempre amb calidés, igual que la fredor et retorna amb fredor,i crec que estàs optant pel camí bó...
Jo no et puc donar molts consells, encara sóc un nen que no sap ben bé mai cap on tirar, però potser la única cosa que no puc evitar mostrar és com sóc, ja ho he intentat d'enganyar-te, però no em sento bé quant entro en el paper de pare sense l'Alex, com em vas dir un dia ja fa temps, tinc molta gent que m'estima, i això és veritat, al final tot són prioritats, i la meva és la gent i les relacions, i tú optaràs per quedar-te o no en coses de la meva manera de caminar per la vida, també has vist el mal que em pot fer justament això, justament aquests darrers dies ho has vist millor que ningú, però també pots quedar-te amb la reacció tan bonica de la gent, al final escolliràs tú i ha de ser així, tot i que evidentment tot influeix en les nostres decisions...
M'agrada, com et vaig dir fa pocs dies, que vagis desenvolupant una intel.ligència emocional que em va sorpendre, al final bonica, no cal que tothom et vegi tal com ets realment, pocs ens mostrem sempre tal com som, però l'important és el teu treball, el conèixer que necessites, que desitges, que esperes , però sobretot de tú mateixa, és la única cosa que podem dominar a la vida, però recorda , i sé que mai ho faràs, que no estàs sola i que intenta mai fer mal a les altres persones, no vol dir que no en faràs, segur que si, però almenys pensa una mica amb els altres i aleshores encara que en facis podràs demanar perdó, i és gratificant demanar perdó, perquè és dir " l'he cagat, perdona, ara rectifico"...no dubto que en sabràs, ja ho estàs fent molt ultimament, potser aixi un creix millor, cagant-la i sobretot , reconeguent que ho has fet...
Només et vull reduir tot això en un T'ESTIMO ben gran, i com diu el meu millor amic, estimar és fer-ho per sobre de les circunstàncies, ni les teves ni les meves, en això consisteix l'amor, sempre és cosa de dos, mai d'un sol, per tant el meu cor sempre estarà amb un bon espai reservat per tú...
Felicitats floreta, això de floreta ja comença a quedar petit, però diuen que els pares sempre veiem als nostres fills com a nens, per tant, encara sento que t'haig de dir floreta, una floreta molt bonica, i que té uns colors preciosos.