Un altre dia més i tot segueix igual...amb un somriure penjat a la cara que em delata...
Un dia tinc por, fantasmes del passat, un altre tinc tanta força com avui mateix, altre vegada comoditat, altre vegada serenor, tranquilitat...
Avui al cine... en una plaça, en el cotxe o en un bar, tan és el lloc, em sento be al seu costat, com si tot fos fàcil i simple...segurament el meu passat em fa pensar que no pot ser, que deu ser un miratge, que no existeix, i sóc capaç de auto-destruir les coses abans de que passi res, però vaig a dies, avui no, avui ho hauria alimentat sense por, sense frè, un frè que de moment no coneixem...
M'estic tornant terrenal altre vegada, sense buscar en espais que no existeixen, fent crèixer les coses des d'aqui, he tornat a apendre!! ho he fet!!...que be que em sento...
De mica en mica torno al meu estat, i li haig d'agraïr, suposo que li hauria d'agraïr que hi sigui...i tot ve d'un impuls, tot d'una casualitat i els regals que estem recollint son molt grans...
Em falta un click per deixar anar-me del tot, és normal, però és un click, mentres els sentiments avançen, la por de tan en tan apareix i s'ho mira amb escepticisme, ella és així. Però avui ha marxat del tot, segur que encara tornarà, em van repetir mil vegades moltes coses per sentir-me culpable...entra en el joc de les relacions, no passa res...així doncs no li puc negar l'escepticisme, si ha de marxar definitivament ja ho farà, he aprés a esperar i a acceptar les meves pors, han d'entrar i sortir, no passa res...
Sento coses precioses dins meu, no parlo dels ocellets que piolen amunt i avall, parlo de coses serenes...aquí, a la terra, no imaginant el que no existeix si no disfrutant el que apareix cada dia....
Potser tot ho definiria en dues paraules que em surt de dins meu
Jo vull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada