Res de res

Estic tan desconectat de tot que fins i tot me'n adono que a vegades em quedo sense res per escriure...però és una mena de teràpia que va molt bé, de fet m'assabento per les xarxes socials de com està tot i encara em venen menys ganes de mirar res...tot i així , crec que el meu inconformisme és innat i si alguna revolució es desperta tornarà sortir la meva part més indignada en tot el que està passant...però per peatges i xominades no penso moure ni un dit!!!
El fet de treballar a l'Escala encara ajuda més a la desconexió, veig molt extranger cada dia i a sobre molts estan de vacances i ja sabem que les persones en època festiva es desentenen més de tot plegat, si això afegeixo que no se gaire d'idiomes fa que el resultat de tot plegat sigui un lleuger toc d'alienació.
Tot i així em conec i entenc que la meva part indignada està dins meu, suposo que és un descans, la crísis a mi em va arribar molt abans que a la majòria de gent i porto anys que ja podia intuir com acabaria tot plegat, perquè me'n adonava que la part humana no te importància per la societat on vivim, tan sols els números i resultats i això finalment sempre pot petar perquè no te res a veure amb els pensaments ni amb els ideals, ni amb la "madurés" que un per un ens hem treballat a la nostra manera...als que paguem el rebut de l'aigua se'ns anomena abonats i no és cert, som persones, vull dir que finalment nosaltres mateixos ens creiem abonats abans del que som i així anem perdent identitats per tot arreu, en qualsevol cua de burocràcia o en qualsevol moviment diari que hem de fer...
Jo, sincerament, n'estic fart de tot plegat, encara no se si abandono però sento dir que la meva lluita va per un altre cantó... ja m'he acostumat a tenir poc, m'he acostumat a no viatjar, a deure sempre una factura del mes passat, tan sols no em se acostumar si dec a algú que estimo, tota la resta tan me fa, no vull res, cada dia vull menys, i sóc feliç així...evidentment amb els mínims garantits, sense això ja és absurd de parlar de qualsevol ideal, tots tenim ganes de cagar i per tant de menjar, per tant i ho sé per experiències passades,  que no em parlin d'ideals si no tens menjar a la nevera o encara pitjor si no tens ni nevera per posar un pot de llet...
Em sembla que estic en el millor moment de la meva vida, bé, no m'ho sembla, ho estic, i tot plegat no és més que una suma de dues coses: una, que l'extern rutlla i dues, que m'ho he currat durant molt de temps, amb això ja en tindria prou per ser fort i aguantar el que calgui, si a sobre tinc la sort, el regal de disfrutar un moment personal tan dolç, doncs el resultat és fantàstic...em començo a plantejar allò que em deia sempre el meu pare en èpoques de dubtes adolescents: " son els altres que van en sentit contrari, tu vas en el camí correcte"... no en tinc ni idea, amb sort ho veuré en el meu propi judici final... tots,absolutament tots els que la vida els regala anys i vellesa, passen pel seu propi judici, finalment l'únic vàlid e important que passem en la nostra vida...
No em fa por tornar a mirar els diaris ni la tele, no és por, ja se que hi ha, no s'ha de ser molt intel.ligent per saber-ho, tot el que vivim no està gaire més currat que qualsevol serial cutre, és trist dir-ho, però crec que és així, per tant no em fa por...però seré un egoista de nassos, no ho se, però em fot una mandra increible i hem de pensar que quant un diu que li fot és molt més que quant diu que li fa...
I també penso que tot és relatiu, no som més que una ínfima porció de la terra, i conto com a terra la natura ,animals i tota la resta de països, vull dir que nosaltres ens ho hem buscat, si algú no se li hagués acudit de fer tantes particions i tantes xominades potser tot això mai hauria passat, no ho sé, però ara és tard per això...sincerament, no mirar res em permet mirar més totes les realitats, no paro de mirar documentals que m'informen d'altres realitats, Espanya és una merda, ja ho sabia, Catalunya és una merda, ja ho sabia, Europa és una merda, ja ho sabia...perquè un , l altre i el de més enllà és regeixen pels diners i trobo a faltar una mica de sentit comú...quant diuen que Espanya ens roba els diners la gent interpreta que son els espanyols i no, els espanyols no son més que els catalans, o que els europeus, res de res, no som res!! i sembla que ningú se'n adoni, jo tan sols sento parlar de diners i diners i diners!! i de mentres hem perdut una part important de tot plegat , les persones, que em sap greu dir-ho, en el món que estem, en aquesta ínfima porció de la terra, no som res de res , però res eh!!...