Manipulats

M'encanta saber que després de tot estic net, m'encanta saber que el treball serveix, em flipa saber que les herències que he rebut a casa siguin així, que m'ajudin a millorar, que m'ajudin a desapendre el que mai s'ha d'apendre...
Ni jo mateix pensava que estava tan net, tan capaç d'entregar, pensava que m'estava tancant, que no volia mostrar res més de mi, tan sols als que em coneixien, ja no volia defraudar a ningú més, però no era cert, no era això, simplement no havia aparegut...en tots els altres àmbits tenia clar que ja era jo, intentant encara corregir alguns errors del passat , però son materials, costen molt de corregir, però mentalment la meva força s'ha anat enlairant, la relació amb l'Aida és genial, estic absolutament relaxat en tots sentits...evidentment que l'extern m'ajuda, ja que de mica en mica m'he anat posant a lloc, encara em queda, però en el present ja sóc a lloc...
M'estic desintoxicant del món, em sap greu dir-ho així ja que continuo creient infinitament en l'home, però ho necessitava...ja no miro les notícies, no les vull mirar, i no se si estic amagant el cap sota l'ala o això serveix per veure millor la realitat...em sento tan poc manipulat ara mateix, no suporto veure els odis eterns entre espanyols i catalans, m'avorreixen, no suporto veure totes les coses d'una manera global, em mata, i així ens ho representen a la tele, ho alimenten, ens estan creant generacions futures o futudes que portaran un pessimisme a sobre que fa por, prou de manipular els futurs de la gent, els ideals de les persones, que si repetim una cançó mil vegades a les radios més escoltades tots els nens l'acaben cantant, no ho hem d'oblidar això....és molt cruel pintar el futur a la gent!!
Si demà miro les notícies altre vegada em reenganxaré on estavem fa tres setmanes, no val la pena, tinc clar que les injustícies em posen a mil, però no cal mirar la tele per saber-ho, tan sols escoltant el teu voltant i segurament te'n adones que estan molt a prop teu, si és que no t'han tocat de ple, però no vull que manipulin el meu cervell, son masses anys creient en la bondat, en la bona fe, en la gent com per engegar-ho tot per una mísera crísis...no, no vull, no em dona la gana!!
M'agrada saber que no sóc de cap equip de futbol, de cap partit polític, de cap país, de cap religió, no se si és l'opció bona o no, però t'obre moltes més mirades i moltes més possibilitats, tan sols sóc dels que estimo, de la gent que m'entrega un regal un dia qualsevol, perquè he d'anar tan lluny??, si com més estimes coses que no es poden tocar més odies...els ideals cada dia tinc més clar que estan formats en un tant per cent molt elevat per manipulació, de familia, de tele, de radio, d'interessos...jo també estic manipulat, clar que si, la meva familia em va fer entendre que tot era relatiu, ells que tan van lluitar per la llengua, per la llibertat en l'època franquista, que tan és van jugar la vida, se'n carden ( ui, que sóc olotí ) ara mateix de tot plegat...els fot pena, fins i tot el meu tiet ja no és ni independentista i en ell, això si que és sorprenent...tot és una qüestió merament econòmica, deixem-nos de punyetes, és tan sols això...una amiga em va dir l'altre dia: hem creat un monstre, una societat amb consciència pròpia, que ja camina sola, que no ens necessita i començo a pensar que és així...ens distreuen amb el Barça o amb la Roja o amb les lluites ancestrals, ens fan veure que som importants, ens permeten queixar-nos, però ella camina sola...sempre ajudaré al que tinc al costat, sigui del color que sigui, no em creuré que per culpa d'ell nosaltres estem així, però estic fart d'anar a llocs tan llunys per enfadar-me i no entendre res, i cada dia tinc més clar que no hi ha res a entendre, és així i punt!!...
I si, ara mateix entenc que el potencial de tothom està molt més a prop, no cal unir tantes coses falses , tot i que quant estem al mig d'un grup cridant ens fa sentir que "pertanyem a"...cosa que la majoria de gent necessitem, pertànyer...però penso que sempre ens deixem el que tenim més a prop...estimem els ideals de lluny, anem massa lluny, potser que tornem d'una vegada!!...això crec...aprenem de la natura si us plau!! ja toca...