De sobte me'n adono que no estic tan dessarrelat...per mala sort m'he adonat a causa de l'incendi que crema a l'Alt Empordà des d'ahir al migdia...com moltes vegades , els humans, ens adonem de les coses quant passa alguna desgràcia...
Fa molts anys que estic enamorat de l'Alt Empordà, estic i em sento lligat a ell. Curiosament mai m'ha tirat el Baix Empordà, no vol dir que no m'agradi però el meu dessarralament nacional em fa veure menys autòctons a la part nort del litoral català...i no se, em sento millor...potser és una tonteria però sembla que els extrangers vagin a la platja per les ganes que tenen i en canvi els d'aqui,( inclosos els italians) sembla que tinguin de preparar-se com si sortissin de festa...se que és una sensació meva, però així ho he sentit des de ben petit i he provat els dos cantons de l'Empordà...recordo una vegada que vaig anar a Llafranc amb l'Aida a l'estiu i em vaig agobiar molt, vaig girar cua i tot!! no se, semblava tot més preparat, menys natural...coses meves suposo...
Justament mentres el bosc es crema m'ha tocat avui treballar a Olot. Quant estic a la capital garrotxina encara se'm fa més evident les ganes de tornar a l'Empordà, Olot i jo ja esta clar que no ens entenem i no ho farem mai, no és culpa seva ni meva, és així, no hi ha afinitat...bé, retornant al meu no nacionalisme és normal que em passi això...hi ha gent molt maca aquí, allà, i més enllà, però cadascú es troba a gust on es troba a gust....
Ahir, a prop de Besalú vaig veure un núvol negre, de lluny...vaig dubtar de si portava pluja o foc, de fet em va fer sospitar i a l'arribar a casa vaig veure el desastre que s'havia inciciat ja feia hores, concretament unes 6 hores...
Les imatges, el foc com devora el bosc, el meu etern patiment per la natura, aquella que sense tenir culpa de res sempre rep de nosaltres, encara que a vegades retorni amb violència...tot plegat una tristesa molt gran, i em vaig sentir ampurdanés, curiós, als meus 41 anys em vaig sentir d'un lloc per primera vegada, i tot per un maleït foc, suposadament provocat per algún fumador com jo, però amb la consciéncia més negre que els nostres pulmons ennicotinats...quina merda!!
Després de molts dies em vaig enganxar a les notícies....ni primes de risc ni retallades, hi havia alguna cosa molt més greu que totes aquestes bestieses...l'Aida patia, per la seva mare, que viu al bosc però lluny de l'incendi, però ella tenia por de que arribés fins allà, patia pels animals, patia i em preguntava que si se'n moririen gaires i jo , per dins, també patia per ells. Semblarà estúpid però patia pels cargols , aquells animalons que ja de ben petit m'apassionaven i que ha sigut l'únic aliment que mai he pogut menjar, i no per fàstic no, si no per carinyo...els trobo preciosos i em sap greu que la seva dèbil closca, on ells es protegeixen com si fos un fortí, quedi esmicolada per una trepitjada humana, jo mateix he trepitjat un cargol, i em sap un greu brutal...ahir em va agafar un atac infantil d'imaginació, imaginant quasi en dibuixos animats creats per la meva ment una escena d'estampida d'animals, escapant del foc i quedant atrapats allà...ja se que van morir persones i també en van resultar ferides, clar que em sap greu, però si una cosa tenim nosaltres son més recursos, per alguna cosa la part racional ens ha de servir i no sé, l'animal sempre l'he vist com un èsser débil al costat nostre, vull dir els que viuen aqui, que comparteixen carreteres, pobles, ciutats i gilipolles que tiren burilles enceses des del cotxe al mig d'un bosc...
Els arbres, allò que ens dona aire, que ens fa respirar millor...jo sóc de mar, cada dia més, però estimo les muntanyes, i la part de Boadella és una de les zones que més m'han enamorat...em feia mal ahir seguir el recorregut del foc, ja sabem que resorgirà el bosc... els homes, que n'hi han molts de bons ( la majòria) també ajudaran/ em a que tot torni al seu lloc, tot i que l'herència durant un temps és brutalment dura visualment...
Els homes son/ som bons, n'estic convençut, però estem totalment alienats en les lluites que ens venen de fora, parlo, com sempre, del món que trepitjo...avui, mirava un documental d'una tribu d'Etiòpia, on els narradors explicàven que els nens conviuen tot el dia amb els pares, que fan amb ells totes les feines i que no paren de rebre mostres afectives dels seus progenitors...és evident que tenen una vida menys fàcil, per la manca de moltes coses relacionades amb la salut, però els narradors els sorprenia veure que els adults, el que un dia seran aquells nens, estàven dotats d'una grana serenitat i sense mancances internes ni emotives...m'ha fet pensar molt...també parlaven del respecte que tenen a la natura, que comparteixen les coses amb ella, que son part d'ella...això nosaltres ho hem perdut, la natura és el nostre esbarjo, és les nostres vacances, i la veiem lluny, com si no fos nostre, segur que això pot causar que un gili llenci una burilla encesa o apagada al bosc...apagada és greu, no igual, però és greu...
Avui ha sortit el presi de Catalunya diguent les conseqüencies de l'incendi, entre elles ha dit la perdua econòmica que significa pel país, els recursos gastats en la tasca de salvar la natura...no li trec la raó, no vull entrar en política ara, però per un moment he vist com l'home es tornava a allunyar de la natura i la mostrava com un estri més pel nostre suposat desenvolupament...he pensat que podria aprofitar per fer una altre retallada, cosa que també és possible...de mentres un imbècil que juga al Barça deia que estava decebut amb el club i sortia en portada del telenotícies...cal? avui cal?... deuen pensar que son Deus aquests xuta-pilotes!!!
Al face he començat a veure comentaris de l'odi etern Catalunya-Espanya, igual que amb la crisis, que és coloca per tot arreu, aquest tema també surt sempre...jo, com que penso que els boscos no son de Catalunya ni de ningú, hem de recordar que les particions les ha fet l'home no la natura, m'ha agafat una ràbia irònica, ultimament ja me'n foto de tot això...i en canvi com deia, l'Alt Empordà me l'estimo, alguna cosa patriota m'ha sortit... però el bosc, els arbres, els animals pertanyen al món, no a cap indret en concret, el made in xina o in USA està en les etiquetes comercials, la natura està i ha d'estar sempre per sobre de tot això...si, jo estimo l'Empordà, però estimo tots els boscos del món, evidentment la desgràcia ha caigut a prop d'aqui i em sap un greu terrible, perquè m'he imaginat a Boadella un dia que em va meravellar algunes zones que potser ara ja estan calcinades...però estimo el bosc d'arreu, no tan sols el d'aquí...
M'han fet plorar imatges de gent ensorrada, ara que ningú es pensi que no m'afecta l'èsser humà, clar que m'afecta i molt...però em sap greu dir-ho, el progrés, les ganes d'avançar cap una societat cada dia més qüestionada, ja que tot depen de la pela, l'etern no parar que estem excercint, també provoca gent poc respectuosa amb l'entorn...i no vull ser negatiu, perquè se que per altre banda el nostre progrés també consciencia a molta gent i ajuda a fomentar el respecte, no vull confondre-ho tot...jo també vaig viure a pagés i em sap greu dir-ho, però molts dels autòctons ens tiràven la merda al final del camí de la nostra casa i nosaltres, nouvinguts i teoricament mancats del coneixement del medi, intentàvem sempre tractar amb màxim respecte tot el que no és nostre... i la natura no ho és...
Però tot i que el progrés també ajuda en moltes coses hem de ser crítics per millorar, no serveix el comentari etern de que abans es vivia millor, però tampoc pot servir mai el comentari de que tot ha millorat, clar que ha millorat moltes coses, només faltaria, però altres han empitjorat i si no ho reconeixem no avançarem, ni amb la negativitat ni la possitivitat, hem de ser neutres i mirar les coses coherentment...però tot ha d'avançar o retrocedir junts, si no, per mi, no te gaire sentit...les fronteres les posa qui vulgui, a mi no em valen...
Espero que les flames s'apaguin...sincerament espero que plogui ben aviat, tot està molt sec, i espero que la gent que ha patit es recuperi, que el bosc regeneri i que tot tingui el color que ha de tenir...curiòs les caixetes de cigarretes, posant pulmons negres, tumors i varies coses que un escull com a auto-destrucció ( el progués ha permés que els fumadors passius siguin menys) però potser també haurien de posar fotos de boscos cremats perquè una cosa és suicidar-se, tothom te aquest dret i l'altre matar, això ja és un delicte...
Que s'apagui si us plau...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada