Present dolç

I passen els dies i tot va en augment, tot encaixa a la perfecció, valentia, seguretat, res extern que distorsioni l'història, tot és tan fàcil que res em sorpren ja...
Les poques pors que em queden quasi han desaparescut, de fet fa dies que no tinc cap por, ni la més mínima, segueix tot un curs tan fluid i senzill que no tenen res a fer...
La veig cada dia, cada dia compartim estones, fills, moments, som lliures, m'encanta saber que som lliures!! que fort pensar això, però li dono un valor gegant a tot el que estic visquent i que sincerament pensava que mai podria viure...sempre faltava alguna cosa en el meu passat perquè tot lligués, tot eren errors, necessitats, obsessions malaltísses provocades per malalts mentals, tot plegat un disbarat i després el desert...un desert on sempre m'equivocava i feia mal a gent que no en tenia cap culpa de la búsqueda dels meus somnis...aquest desig em feia inventar-me històries per poder arribar a aquests somnis, i em sap greu, se que he fet mal, no n'era conscient però això no em disculpa, un ha de ser conscient dels seus actes però fins aquest present tampoc m'en adonava de les errades...em sap greu, molt...però suposo que era el meu camí i havia de passar per allà per adonar-me que tan sols desitjava viure una realitat, no més somnis, ni coses paranaturals, no, si no aqui, ara, per fi, de veritat, sense excuses extraterrenals, però això no ho sabria si no ho hagués viscut, per tant ja començo a no renegar del meu passat amorós, si no que el començo a agraïr, era l'últim detall per saber exactament el que volia...però la vida és capritxosa i molt capficada amb el destí...però el destí ens ha posat la "trampa", la dolça trampa i ara si, l'hem aprofitat d'una manera valenta i decidida...
Cada dia que passa entenc el que realment vol dir amor, cada dia em mostra un puntet més per entendre el que vol dir estimar d'una manera completa...tot directe, rient, disfrutant, entenent el que ens passa i no deixant cap raconet en un lloc inquiet...que bé, per fi puc dir que existeix...
Sembla que tot el passar hagi sigut un entrenament per aquest present..en la primera relació hi havia amistat i inegenuitat ,però senzillament erem diferents, potser per això ha sigut fàcil mantenir l'amistat que ara tenim....la segona va ser més complet perquè vam apendre a conviure i crear una familia, però en definitiva buscàvem l'estabilitat per sobre de l'altre persona, en la tercera hi havia sexe, res més que això, tot el que envoltava la nostra història era mentida, ens l'inventàvem i ara arriba el tot barrejat en un ser, tot i jo estic alucinant perquè mai m'hauria imaginat que tot pugués ser tan fàcil, i aquí està la clau de tot, no hi ha cap esforç en cap àmbit, tot flueix i segueix un rumb perfecte i de mentres en Peter i el Pirata somriuen contents, molt contents, potser els ha arribat l'hora de separar-se de mi, no ho se, suposo que es mantindran a prop, suposo que si, son molts anys i no crec que deixin d'estar pendents de mi...
Esmicolant el viscut, aprenent del passat, ja no dels errors si no del que no vull mai més, estimo el present d'una manera intensa, agraeíxo i demano perdó a qui he enganyat, agraeïxo la xaladura mental i moral que vaig viure, sense això potser no podria viure el que visc ara...fins i tot demano perdó per no ajudar de veritat quant ho havia de fer...però ja està. el que està fet, allà queda...però si ja fa temps que vaig borrar els bons moments, ara he enterrat els dolents, de fet ja feia una mica que ho havia fet, però això que m'està passant no em  dona ni un moment de feblesa i és important per no confondre l'amor amb la necessitat...