Porto molts anys escoltant problemes d'amor, sempre he cregut que son dues persones que arriben a un lloc, que no hi ha culpables, que sigui com sigui, quant hi ha una ruptura és cosa de dos, i que per més que sempre intentem donar les culpes a l'altre, cadascú té la seva responsabilitat en el que ha passat...
S'escolta moltes vegades allò de que "em tenia anulat/ada" i en aquesta típica frase segurament el més culpable de tots és el que es deixa anular...tot i que externament molta gent creu el contrari.
Però si que he estat pensant en un fet que fins ara no m'hi havia fixat massa : parlo de l'eterna, i avorridíssima guerra de sexes entre homes i dones, que sempre ens ho prenem com si fos una cosa de que som molt diferents, de que no ens podem entendre, etc...
El cert és que qualsevol convivència amb llit, parlo doncs de parelles, és complicada, entenc que la majòria de parelles son entre homes i dones, per tant son en el sector que hi han més ruptures, però també seria el tipus de parella on hi han més èxits, és evident que és per la quantitat, perquè n'hi han més, per tant és lògic que sigui on és falla/folla més ...
Conec parelles homosexuals que també fallen, aixi doncs no podriem caure en el tòpic de que les dones i els homes costa molt que s'entenguin, crec que és una qüestió de parella, no del sexe que formen el duet...
És complicat barrejar la convivència: les coses pràctiques, el cor, el sexe, no és fàcil, sigui com sigui no pot ser fàcil, això fa que quant ho trobes has de considerar que ets un privilegiat, i la sort de que les coses no siguin fàcils és que l'escollit sempre se sent molt més valorat...
Però avui pensava, i he fet un recorregut d'amistats i de xarxes socials...realment és impresionant veure la continua queixa de les fèmines sobre el passotisme de l'home, de la poca sensibilitat, i de mil coses més, i he arribat a la conclusió que finalment, ni en petit comitè, els homes es queixen d'elles, simplement es queixen de la continua crítica que elles els fan...o sigui, més que atacar, es defensen...
A veure, i no perquè sigui home ho dic, crec que hi ha de tot en les dues parts, i crec que aquest tòpic, el dia que marxi, serà un gran avanç pel feminisme i l'igualtat, perquè els tòpics acomoden molt i deixen molta apatía a qui els rep...i ja generalitzant, es podria extrapolar a tots els tòpics existents, que si aquests son així, que tal raça és aixà, etc, etc i etc....això inmobilitza a les persones, perquè els ulls que miren ja estan esperant la "cagada" per dir: "veus!!, tenia raó!!"...
Però és que fins i tot en aquelles frases fetes que surten i la gent penja en el facebook, en general son les dones que, o col.loquen a l'home en un nivell d'intel.ligència simplement pollaral ( de polla), o col.loquen a la dona en una superioritat mental i sempre surt allò de " quant una dona diu tal cosa és perquè vol que l'home faci tal cosa"...cony, com si fos un jeroglífic!!...i jo sempre penso que el més fàcil seria dir el que vol no?...vull dir, perquè li diu a la seva amiga " és que el meu home no se n'adona que vull això" i en canvi al seu home calla i no li diu res??... no sé, és un desig de que la cagui?...
Encara que sóc un home i evidentment podria semblar que només tinc una versió, i que no puc ser objectiu, crec que en general és així, les dones es queixen molt dels homes i els homes es passen mitja vida fent cares o disculpant-se...el que no entenc és perquè s'enamoren d'ells encara...es queixen i es queixen i en comptes d'enamorar-se d'un elefant, hi tornen!!...parlo en parelles heterosexuals, clar...
A veure, si jo em mogués per tòpics podria pensar que qualsevol home ric pot tenir la dona que vulgui, cosa que si mires la tele penses que és així, però no em quedo en això ni penso que totes les dones son així, no crec que res sigui tan simple...
Conec molts homes i cap d'igual, i conec moltes dones i cap d'igual...però el que tinc clar és que en totes les parelles que he vist una separació, i dins d'uns paràmetres normals, sense violencies ni històries malaltísses, crec que no hi ha culpables...
Després, per altre cantó, és curiós escoltar a moltes dones dir que s'entenen molt millor amb els homes que amb les dones en les amistats o en la feina, cosa que tampoc ho trobo lògic, perquè també seria un tòpic dir que les dones treballant juntes son terribles, i jo puc assegurar que he treballat entre homes moltes vegades i s'han fet la punyeta totalment...
No crec en els tòpics, no he pogut mai amb ells, crec que son absurds, perquè per sort el món canvia , per tant els tòpics han de canviar no?
A vegades em diuen que sóc un bon pare, com si fos alguna cosa anormal, però coi, jo veig a la meva filla igual de temps que la seva mare, conec forces pares que veuen a la seva filla quatre dies al mes, o sigui quaranta-quatre dies a l'any, és molt poc i això n'estic convençut que en molts casos posen al pare com a simple inseminador, com si la seva funció acabés allà, no ajuda segur, per saber si ets bon pare o no, has d'excercir de tal, si no és impossible...ho pots ser també, però et perds moltes coses...masses, i mai més tornen.
També escolto dir, tan per part dels homes com de les dones, que hi han moltes dones que utilitzen als nens per "fotre" al pare, la meva experiència em diu que tampoc és així, repeteixo, hi ha de tot, per sort hi ha de tot...
Per mi, quant em parlen d'aquesta manera, em resulta igual de verídic que quant em diuen aquella frase mítica de " estava ple de moros i negres" i és que per mi, la realitat és que aquell indret estava ple de persones...
Em cansen els tòpics...molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada