La meva professió

Els lectors de comptadors o lecturers son persones que van per les cases o indústries amunt i avall per mirar el consum d'un subministrament, podriem dir vulgarment que som els que avisem de que aviat arribarà una garrotada, es podria definir simplement així, però és molt més que això, m'explico:
Antigament, fins i tot passaven els cobradors de les companyies, deixaven una targeta de bon nadal, alguna cosa com " el cobradors li desitgem un bon nadal", eren persones que sobretot en els pobles eren molt estimats, tot i que seguien fotent garrotades econòmiques, els lecturers hem heredat molt d'aquest vincle abonat-empresa que ara està a punt de desapareixer...
La lectura del comptador implica mil coses, sobretot en zones petites o rurals, on vas pel carrer i quant et coneixen et criden per avisar-te a quina hora els podràs trobar per casa o fins i tot per tan sols saludar-te.
La meva feina m'ha permés conèixer gent molt interessant, gent que m'ha ajudat a apendre moltes coses i a veure mil visions diferents i molts colors de pell que m'obrien les portes...a vegades, fins i tot, em donava la sensació que havia anat de viatge més que no pas haver desenvolupat una feina...
Hi han lecturers de Gas, d'Aigua o de Llum, i així com l'anunci que representa perfectament algunes empreses que subministren necessitats vitals a les persones diu exactament: llum, gas, persones, per aquest real ordre, els lecturers tenim la sensibilitat absolutament invertida aquest eslogan, i intentem ser la gent que portem un somriure a les cases, tot i que seguim avisant de la garrotada que arribarà...
Ara, la tele-gestió, o sigui la mesura a distància des d'un punt de recollida no humana, ens porta a molts a veure el final de la nostra professió més a prop...
Igual que un quant paga en un peatge se n'adona que cada vegada hi han més màquines que persones al teu servei, nosaltres també deixarem "d'empipar" trucant els timbres continuament...
Alguns abonats em diuen: "osti, et fotaran al carrer", cosa que sempre contesto que més aviat m'enviaran a casa, ja que al carrer sempre hi sóc de moment...i que duri...
Jo estimo el que faig, podria dir que ho adoro, m'encanta que la gent m'expliqui la seva vida, o ajudar a una iaia a entendre l'última factura que li ha arribat...
Més egoistament, la meva feina m'ha permés mil coses. La primera conservar la forma, ja que no pares quiet i no pares de caminar, la segona és descobrir milions d'indrets preciosos, llocs que ni sabia que existien i que em permeten experimentar unes converses entre la natura, el silenci i jo brutals...he plorat mirant escenes increibles de la naturalesa, llampecs espectaculars, pluges delirants, vent que m'ha fet tombar enrera i voltors, cèrvols, àligues , guineus, esquirols, i tota mena d'animals, sense oblidar-me de les picades de les vespes i les mossegades d'alguns gossos...
He vist el mar en mil colors i formes diferents, he pujat als cims de la muntanya a veure que ha consumit d'electricitat una ermita que la màxima llum que ha gastat podria ser la divina, perquè de real ben poca...
Però sobretot he aprés molt, a escoltar, a donar un somriure a molta gent que ho passa malament, a entrar en cases de gent de fora que m'havien assegurat que eren part del problema que vivim, entendre que tots tenim families, boques que alimentar, els mateixos problemes, i motius per tirar endavant i viure molt en comptes de sobreviure poc...
I d'aquests 20 anys anant pel carrer amunt i avall per tot Catalunya, em quedo amb allò que tantes vegades dic, que no ho dic perquè si, si no perquè son les persones que m'ho han fet veure, la majòria de gent és molt bona, no entenc com no funcionem millor tots plegats, potser son herències absurdes o tics o vicis adquirits sense cap més mèrit que la repetició continua, o sigui, la menjada d'olla, perquè jo que entro a moltes cases, i més ara, amb la situació actual, la gent és educada, amable, i bona, molt bona en una gran majoria...
Encara queda temps de professió, ja que encara que sembli absurd, nosaltres som el vincle més evident entre abonat i empresa, en molts casos fem de psicòlegs, en altres de companyia, hi ha molta gent que no rep gaires més visites i he escoltat plors, rialles, vivences, alegries, dols, dolors, i vides de totes les formes possibles i de tots els colors del món...
Així doncs un comptador també té una vessant humana, perquè darrera un número de comptador o d'una poliça d'abonat hi ha una persona...el problema, com sempre, és que és més important el número que la persona quant ho mirem globalment...però no és cert, un comptador sense consum no és res i un consum sense persona no existeix, així doncs, que és el més important de tot?...no,no, senyors Endesa, llum, gas, persones no és l'ordre correcte, ja podeu tenir mil comptadors que si no és mouen no serveixen per res...