Més o menys

Miro al meu voltant i ho veig tot ordenat, m'agrada aquesta sensació...els desarrelats a les nacions, que no implica per res que no sigui arrelat a la terra, necessitem ordre...ara pensava que de fet, qui està arrelat a tota la terra potser és el més arrelat de tots...i bon desarrelador serà, ai no...però potser si que és cert que qui estima una porció petita per sobre de les altres podria ser que fos més desarrelat que jo...ai, mai ho havia mirat així, i tota la vida pensant i fns i tot culpant-me de que no estimo ni Catalunya ni Espanya per sobre dels altres llocs del món...potser és que sóc tan hippye que tan sols estimo el món, ai que m'està canviant la visió del meu arrelament...
Potser per això quant em diuen que el món està fet una merda, intento corregir dient que el món és meravellós, potser la societat està feta una merda, però no ens equivoquem, ja ho estava... que ens toqui a nosaltres,ho comento pels que esteu desarrelats al món, us haig de dir que hi han molts països que fa temps que esta fets una merda, per tant i si mirem desde molt més lluny que del nostre ombligo patriòtic, entendrem que fa temps que la societat ha fracassat...
I jo em pregunto el perquè, suposo que és fàcil: primer de tot hem de pensar que hem creat una societat de consum i de benestar, aquesta era l'intenció, però el primer error, penso, és que la vam crear fotent enlaire el benestar de molts països pel nostre interés, per tant vam començar a desequilibrar la balança perquè uns poquets puguessim viure millor...
Ara això ens passa a nosaltres, i a sobre dins de nosaltres, vull dir que el desequilibri l'estem veient cada dia a prop nostre, i això ja fot més...jo, com que estic arrelat al món ( ara m'ha agradat estar arrelat, ves per on), entenia que si en una petita porció de terra hi ha gent que ho passa malament, és que tot plegat és un fracàs, no em calen milions de persones patint, amb un que pateixi en tinc prou, un home que sigui victima de tot aquest muntatge ja em demostra que no anem bé, així m'ho feien veure a casa de petit, des del nostre benestar i fent-me entendre que les persones no som estadístiques, per més que ens ho vulguin fer creure...
És com si em diuen que l'atur ha baixat i es situa al 5 per cent i tots hem de posar-nos contents,  evidentment que ens hauriem d'alegrar, gràcies aquella piltrafa de frase que tan de moda està ara " tal com estan les coses...", quina por de frase!!...implica contentar-nos amb poc, pensar que encara que estiguem fututs no ens podem queixar, implica perdre drets, implica mil coses, i cap de bona...doncs no, penso que el 5 per cent d'aturats és un fracàs absolut, arribar-hi ens ho pinten com un èxit i per mi és un fracàs, ja no cal ni parlar dels que es moren de gana, o dels països que explotem continuament, però si hem creat una societat on tenir a un 5 per cent de la gent patint és un èxit, doncs no l'hem creat gaire fantàstica que diguem...
Però és el de sempre, és com quant venen gent al nostre país, alguns fins i tot perden la vida en l'intent, i pensem que no han de venir, i és perquè la gent està tan desarrelada al món, que pensa que hi han països i gent que son menys que els altres...i jo em pregunto qui va decidir aquestes tonteries?...ei, i si venen, que no tinguin els mateixos drets eh, i molt menys que en tinguin més clar, perquè jo no sóc racista, però la veritat és que millor que fotin el camp de la nostra terra...a veure, entenc que les coses estan com estan, però ho sento molt, la terra no és nostra, també és d'ells, i estic convençut que molts dels que és queixen farien el mateix si la situació fos de misèria absoluta...algú encara dubte que viure en la misèria no et permet pensar amb molta claretat?...seguim vulguent sentir-nos ciutadans de classe A i per sentir-nos així, necessitem ciutadans de classe B i C i Z si pot ser, és una necessitat d'aquesta societat, com pots saber si estàs bé si no veus als que estan malament?...potser aquí està l'error, comparar-te amb el del costat per saber que estàs bé...
I sempre parlo globalment, quant t'acostes un a un a les persones, te n'adones que la gent no és així, és simplement qüestió d'herencies i vicis adquirits, ves a saber quant i a on, deu fer molts segles que vivim així, tants, que fins i tot em diuen que sóc un traïdor perquè estimo tot el món i no tan sols la sang de la meva sang, però posats a pensar, m'agradaria saber on està l'orígen de la meva sang...
I algú es pot preguntar d'on surt aquest article, en general no tinc resposta a perquè escric alguna cosa, en general son detalls, el dia a dia, però mai se que sortirà, avui ho tenia claríssim, ahir em va sorgir la motivació:
Vaig anar a un noi pakistaní que arregla mòbils, ordenadors, tablets, i a dins em vaig trobar a un racista de nassos que m'ha dit mil vegades que tots son uns mamonassos, que se'n vagin tots i que n'està fins els pebrots dels de fora...això si, el móbil el portava aquest noi, que de Vic no era justament, però clar, la pela és la pela, i pot amb tots els sentiments, no em va sorpendre veure'l allà, de fet he vist uns quants empresaris que es queixen dels de fora i tenen tota la fàbrica plena de gambians o marroquins, per tant ja no em sorpren, el que em sorpren és que no se n'adonin, em sorpren molt veure en primera persona aquestes coses...i realment em fa una gràcia tristota...i és aleshores que penso que ho tenim difícil...i que també ens passa si anem nosaltres a altres països, però també és curiós, que en general quant vas a un país ple de misèria la gent diu que et tracten bé, i en canvi si marxes a un a guanyar-te la vida la cosa canvia, ens deuen pujar els fums suposo, o no ho entenc...però és així, globalment suposo que volem ser més i per ser més, hem de veure els que son menys...