La notícia de Matadepera

M'he despertat i la primea notícia que he llegit ha sigut que un home apunyala a dues dones a Matadepera i després s'ha fet un tall al coll i ha mort desangrat al carrer.
El Nanu, un personatge molt conegut al poble, ha sigut el trist protagonista de tal animalada.
He anat enrera, sense haver d'apretar molt les neurones dels records, i m'ha fet pensar força...
Primer m'han vingut imatges d'ell, una de molt típica, i parlo de fa molts d'anys, quant baixava des del camp de futbol sense que la pilota que portava als peus, toqués al terra. L'altra escena on el recordo perfectament, era la seva famosa salutació que oferia a la gent, un "ueva!" o "hueva!" que el feia ser un personatge molt conegut al poble, d'aquella gent peculiar, diferent a tothom, que saps que no hi toca gaire, però que mai et podries imaginar que acabaria així. Podriem dir que en els pobles, on tot és molt més visible, aquests personatges es mouen entre l'imatge d'entranyable i boig.
Jo no tenia cap relació amb ell, de fet em sembla recordar que un dia vam sortir de festa amb ell i més gent, un d'aquells dies on tan sols si vius en un poble pots arribar a sortir amb tot tipus de gent diferent que no tenen a veure res uns amb els altres, però no n'estic segur...
A mi em saludava pel carrer amb el seu famós "hueva!" i ja està, jo li tenia por, de fet sóc un poruc i la gent extranya sempre m'ha fet por, ja de ben petit em passava, sempre creia que algú que no hi toca del tot, millor no tenir-lo gaire a prop...
El Nanu tenia dos germans, dic  tenia perquè un, ja es va suicidar fa molts anys, i amb aquell si que vaig tenir més relació, segurament perquè la seva follia era deguda a una sensibilitat extrema, i perquè no tenia ni un pèl de tonto, o almenys aportava coses interessants, com per exemple la seva escriptura.
Crec que era una bona persona, sens dubte no era violent, tot i que com he dit abans, qui és mou entre la raó i la bogeria sempre pot tenir un brot de violència desmesurada. Estava dotat del do d'escriure i de fet, em va regalar algunes poesies que em van agradar força...
Sempre m'ha quedat una frase extreta d'un poema d'ell : " totes les paraules, fins i tot les mudes, em parlen de tú", em va agradar, m'agrada molt llegir la poesia senzilla, la que diu molt graficament el sentiment sense necessitat pel lector de tenir un diccionari al costat. El Toni, aquest era el seu nom, era un tipus que no aparentava res de malícia, tot i que sempre vaig posar un mur invisible entre ell i jo, perquè tampoc hi tocava en molts casos...i com he dit, sóc un poruc exagerat.
Així doncs, dels tres germans, tan sols en queda un, el petit, que fa molt que no veig i que he perdut la pista totalment. Era el que estava bé de la familia, i resulta que pel que m'han explicat també es va intentar treure la vida, tres de tres!
I aquí em venen molts dubtes, perquè entenc que les bases familiars d'on procedien deurien ser molt fràgils, de fet en tinc constància d'aquest fet, però tres de tres és massa crec, vull dir que alguna cosa genètica deuria acompanyar-los tan sols sortir al món, que cap dels tres se'n surti és molt fort. He conegut molta gent amb antecedents familiars molt greus, que han viscut una infància sense carinyo, o plena de fets desagradables, i és cert, que la gran majòria han quedat tocats, és cert i lògic, però una minoria se n'ha sortit, fins i tot diria que això els ha fet molt forts, però quant veig a tres fills que no tiren endavant, doncs em dona molt que pensar. Potser s'hauria de fer un estudi psicològic als pares abans de tenir fills, perquè sens dubte son complices de les desgràcies dels seus descendents, i no és just portar algú al món i condemnar-lo a la infelicitat o l'inconsciència. Traspassar tot el que ets als teus fils és perillós, ho és fins i tot si estàs sà i amb el cap clar, estàs marcant un camí que potser t'ha servit a tú, però no implica que serveixi als altres. De fet, crec que quasi tots els que hem crescut amb l'indepenència d'haver pogut escollir, hem provat uns quants camins, ens hem equivocat, hem tirat enrera per agafar-ne un altre, tot i que no nego que l'influencia de casa sempre la portes a sobre...
Però és una influencia silenciosa, que no apreta, que està allà perquè ho has viscut, però clar, tot des del seny, si estàs enmig de la follia i la vius com a "normal", tens molts números per tenir una vida força complicada, és allò que dic sempre de la posició de sortida quant arribes al món, alguns ho hem tingut fàcil i altres han hagut de superar tots els seus primers anys a causa d'uns progenitors amb molts de problemes.
Crec que l'orígen de tots els mals és la possessió, i això ens confon força, no hi ha ningú que sigui de ningú, i en canvi sempre parlem coloquialment així: " el meu fill", "el meu home", i és normal que ho fem, però no ens ho hem de creure massa, perquè en el moment que traspassem la perillosa frontera de l'amor i posem els pilars del cor en la possessió, estem caminant en terrenys fangosos, i molt perillosos...
Tan com a parella, com a pare o com a amic, el més important és saber que en l'amor, l'important és deixar triar el propi cami a qui estimes, crec que això és un dels grans problemes de la nostra ment, confonfre amor amb possessió, i és que ja fa molt que penso que el més important no és estimar, si no estimar bé, i això és molt més dificil.
Vull aclarir que la meva teoria és fantàstica, però que no m'escapo de les meves crítiques "constructives", simplement intento apendre cada dia per arribar a estimar millor, perquè ho he vist en molta gent i perquè he vist molts patiments heredats que no permetien als qui ho havien heredat , tenir la seva pròpia vida, si no la continuació d'una altra...i això és molt trist i condemnable...