Els detalls

Porto uns dies amb sensacions molt boniques, recuperant l'infant somiador i recordant el privilegi que m'ha donat la vida oferint-me tants moments bonics.
Ahir em va donar per mirar imatges de l'únic esport que m'ha acompanyat sempre en el recorregut de la meva vida: el ciclisme...
Ja de petit convertia el pis on viviem en un gran tour de france, i feia etapes per tots els espais amb unes fitxes del quinto que teniem i comptant els segons de diferència entre ciclista i ciclista amb un metro que feia servir la meva àvia per medir roba...després ho passava al paper i sumava i restava temps, em passava hores jugant aquest joc tan barat.
I em feia gran i no parava de mirar les etapes de les grans voltes per la televisio, em relaxava moltíssim i sempre m'acabava adormint amb les veus dels comentaristes i la fressa de l'helicòpter de fons que moltes vegades acompanyava les imatges...de pas descobria llocs que em feia il.lusió de poder-hi anar...
La bici m'ha acompanyat també com a esportista que era. Segurament era l'esport que més disfrutava i sens dubte és l'últim que el meu estat físic encara em permet fer i disfrutar...menys del que voldria, això si.
Però com les etapes ciclistes, la nostra vida es podria representar amb un símil a una gran volta per etapes.
Etapes planes, altres de pujades fermes, amb alguna que altra "pájara" que ens feia pujar molt més a poc a poc, fins arribar a dalt i baixar disfrutant de la feina ben feta. Sprints especials per arribar als llocs potser massa ràpid i contra-rellotges per ser més vàlids que els altres, dins d'aquest món de bogeria col.lectiva que a vegades portem amb tanta normalitat...
I aquests dies veure al Fignon, a l'Hinault, al Delgado, o l'Arroyo, o l'equip Reynolds, m'ha fet veure que realment em van acompanyar en els meus moments, segur que no tan com la música, que és el detonant més evident d'un recorregut vital, però és curiós que mirant etapes estiuenques del Tour, podia recordar on era i que em va passar en aquell any en concret...em vaig quedar sorprés.
Anem vivim la vida sentint amb menys o més intensitat, però moltes vegades elements externs es colen en el nostre present i aquest, quant és converteix en futur, ens fa mirar enrera i entendre que hi ha un fet important i després tot de petits detalls que adornen al nostre present.
Aquests detalls els trobo preciosos, alimenten moltíssim i a vegades t'agafen per sorpresa, com em va passar ahir.
És com un dia , que vaig entrar en una casa desconeguda i em van arribar mil records d'infància.. la dona, que em coneix pel tema feina, em va preguntar que em passava, i jo li vaig dir que la seva casa feia olor a la casa on jo vaig viure tots els meus primers anys...de sobte em van venir imatges del meu tiet corregint exàmens, el meu avi llegint al sofà, la veu del meu pare o els petons de la meva dolça àvia...la pell de gàllina i els sentiment aflorant gràcies a entrar en una casa que mai havia entrat i que va despertar mil coses dins del meu olfacte i el meu cor...
O com avui, que al costat de la meva mare, la radio m'ha regalat una cançó dels Housemartins que em va acompanyar en una nit de festa, que tot i no se una nit molt diferent a les altres, en general per mi el sortir de festa sempre ha sigut brutalment divertit i sinònim de ballar i fer el burro, m'ha fet gràcia que la cançó m'hagi obert un record nocturn que mai hi penso... i segurament d'una cançó que no la tindria si em gravés un cd amb els meus 20 hits preferits.
És bonic aquests acompanyaments que tenim al nostre caminar, posen melodia als records sonors i no sonors...com les olors...o els colors... o com el ciclisme en el meu cas...
Ahir m'emocionava mirant per internet etapes de la Vuelta o el Tour de les decàdes dels 80 i 90...
També vaig mirar més actuals, però els records s'inscriuen de debó, els més importants, a partir d'uns 15 anys de que hagin passat, es van filtrant tots i finalment queden els bons i en general, acompanyats d'aquests petits detalls que al moment ni els fem cas, suposo que és el subcoscient que fa la seva feina i que per més que tenim tota la nostra concentració fixada en un punt, el que envolta aquest punt també és molt important...