Renunciar

Les renúncies, renunciar, paraula de les més complicades de viure, renunciem a coses per aconseguir-ne altres, renunciem a un núvol si tenim ja un camí, renunciem al que faci falta si amb això salvem el que faci falta, dificil moviment el de renunciar, i quant ho decidim, en molts casos, un ha de renunciar a moltes coses...
Avui caminava per la ciutat, tot i que volia estar aturat, però els pares tenim això, que a vegades no podem frenar les passejades, així doncs he aprofitat per mirar...i renunciar...
Ara entraria aqui, i et faria riure tant !! , ara et compraria aquesta coseta, ja sé que t'encanta...ui, mira quina peli fan, diria que seria guai...comprem això de sopar? ... ara t'abraçaria pel carrer com fan aquell parell d'allà baix que deuen estar enamorats...deixa'm dir-te que la gent ens mira amb enveja, devem fer goig ara mateix...li comprem això? segur que li farà il.lusió per ensenyar-li als amics i als profes del cole...i a ella, li comprem aquest detallet?...uau!!!, com lluïrà amb els "machos imberbes"!!!....
Has vist la nota que t'he deixat aquest matí al lavabo?....ja sé, ja sé, és la tercera que et deixo en dos dies, que hI farem!! m'han parit així!!...saps què? avui tocarem el cel amb els dits ...si com ahir, i com abans d'ahir...que bé que ens ho vam passar amb els col.legues eh!! vam riure i ballar tant!! ....
I segueixo caminant renunciant al que mai he tingut, i és complicat renunciar a les coses que tens, però encara és més dificil fer-ho des de l'imaginació...sort que en tenim molta i mai para de rutllar, així és més simple renunciar al que no has viscut...
Has vist quina lluna més bonica que ens mira??? ... curiós que ens miri des de dalt, i d'aquí a quatre hores ens mirarà de costat, que fort eh!...s'ha posat preciosa avui eh, quasi quasi tan preciosa com tú! però li queda eh, li falta llum encara !! li falta molta llum encara!!...
Uala!! has vist quina motxil.la més xula??? ... és per anar al cole!!, com mola !! és un eriçó!!! saps què? fa dies que ja la vaig veure però no tocava comprar-la, la comprem???...molarà amb la familia d'eriçons que tenim a casa, l'Eriço Pol, l'eriçona Matilde, i els eriçonets Mini, Rudy i Priti...ja serà complert tot plegat !!!...
Ai que bé!, he vist que m'has comprat donuts avui, que maco !!! ... demà al super en comprarem més eh, que ja saps que m'encanten...que bonica estàs !! estàs tan bonica com sempre !! com t'ho fas???....
Saps que he pensat, que avui podem mirar Tod i Tobby, que et sembla? encara no l'heu vist i el final és preciós i fa plorar molt i ja saps que aquí tots plorem, és un cant a l'amistat, a l'amor infinit, a que res es pot oblidar...va, mirem Tod i Tobby avuiiii, vaaaaaaaa!!...ole!! que bé, ho mirarem!!!
I segueixo caminant i miro la lluna i em somriu, i em diu tot el que renuncio que ni tan sols sé que és, i la gent camina, van fent passes, i la meva ànima està més viva que mai, i ja no veu ningú, només les renuncies que tota aquella gent no han de fer, però potser no en són gens conscients de que allò tan fàcil de fer és renunciable...
Que bé que he dormit avui!!...que bonic que es veu el cel des dels núvols!!...està tan bonic, i la gent que petita que es veu des d'allà dalt, quin cel més blau i quin núvol més suau!...és com una carícia permanent, me'l puc mirar mil hores i no me'n canso mai, i totes les estrelles mirant l'espectacle!!!, una brilla molt!! però molt!! ostres, és ell, està content, per fi està feliç del tot ... i com ens mira!! buf, mai l'havia vist brillar tant !! , és preciós l'univers eh, només falta no renunciar-hi...
Anem a esmorzar ? ... que vols?, t'ho porto?, diria que encara en tenen per una estona, la peli va acabar tard i les llàgrimes d'emoció són dues hores més de dormir, això està comprovat...
Va, anem a parlar amb el sol una estoneta, que avui està càlid i generòs, la mateixa flama que el pot mirar l'expressa amb força, anem allà va!! que després ens treurem la suada en una dutxa càlida, tan càlida com el que renuncio sempre, perquè jo sé el que renuncio, per això ho faig, perquè ja ho sé, però que dur que és renunciar al que no has tingut mai...
I ara què? segueixo renunciant doncs, intentaré saber que la renuncia més gran encara està per arribar, perquè no ha arribat el que s'ha de deixar de banda...ara ja sé doncs que la renúncia no és més que una cosa que no saps, allò que mai podràs veure, porto anys renunciant, potser tants com 46 d'aquesta vida, més les d'abans, calculo que ja són anys sense saber on és la renúncia, perquè la vida no és més que això, convertir una coseta petita en la millor cosa del món, convertir el que som, o sigui quasibé res, en un tot, i després seguir renunciant, però al final un pot renunciar des del finit, o des del infinit, i aquí és on jo envejo als privilegiats, i jo només renuncio a això, a ser un dels pocs privilegiats de la terra...no és molt , ho tinc clar .
I la clau de renunciar és saber que de vides n'hi ha moltes, segur que si, però de conscient només una, la que vivim.