Les sabates voladores

El caminar , hi han camins que trobes quant menys esperes i que fan que encara que el món segueixi rodant, tú vols agafar-lo i saber fins on et portarà, i et poses unes sabates voladores i la única cosa que pretens és mirar tot el que fins a dia d'avui no has pogut mirar, és tastar tot el que un no ha pogut tastar encara, el que un es mereix sense cap mena de consentiment a l'acomodament, és saber si l'infinit existeix o simplement és un conte que un té a la seva ment...i et quedes mirant els camins, i les sabates voladores et porten allà, unes sabates que són les menys màgiques de totes perquè tan sols segueixen el que les teves passes volen saber, però com que som humans, pensem que el que no sabem és el que és màgic, i no és així, tan sols és que no sabem acceptar la màgia com a realitat, perquè en la realitat ens diuen que tot pot existir, però que la màgia només s'escriu en els contes...
I al final les sabates, les passes, són la realitat i el que vivim és tan sols la màgia de saber transformar un res en alguna cosa important, només les coses que no ens hem d'inventar són reals, les altres si que són màgia pura...
Però som mags per naturalesa encara que ens fan creure que no ho som, i com que acabem sempre creient el que no som, pensem que mai fem màgia quant no parem d'excercir de persones que treuen continuament conillets del barret, perquè quant no hi han conillets , que és la majoria de vegades, doncs en sabem tant que ho aconseguim amb qualsevol truc , i si no ,sempre ens queda un viatge o un moment per arreglar-ho tot...ja ho tenim tot escrit per ser feliços, o si més no per creure que ho som...
Els premis...els premis a ser bon minyó estàn per tot arreu, tot i que ser bon minyó no et garanteix res, perquè al final ser-ho  o no mai depèn de nosaltres...ho sento per treure màgia als mags infinits, però ser bon minyó no és més que els deu manaments però portats al segle XXI...seguim doncs siguent mags perquè encara no hem construit res per nosaltres mateixos...
I la vida segueix, i de tant en tant algún il.luminat fa quelcom extrany, potser és tan extrany que guanya el premi nobel de la pau, o el de literatura, o crea una novela espectacular, però el fem entrar en el mateix joc, quant encara no sabem que potser és l´únic que no té màgia, simplement ha tingut la sort de ser ell mateix i tenir un èxit reconegut...si no podriem mirar enrera i mirar quantitat de genis que ens han deixat paraules adients pel nostre caminar diari, alguns d'ells van viure en la misèria i en canvi ens han deixat un tresor perquè puguem continuar siguent mestres de la màgia, ells no eren màgs, eren veritats, i clar, les veritats quant no hi són ens l'hem d'inventar...
I seguim treient conillets i les sabates ens miren extranyades preguntant continuament on anem? on anirem avui a fer màgia?, quin espectacle muntarem? ... aconseguirem convencer al públic?...i els que no són mags s'ho miren en general des de la realitat més absoluta...i un avió porta a tot d'estiuejants al seu destí paradisíac, i cap d'ells és conscient de que la màgia ni està en el bitllet d'avió, ni en el mateix avió, ni en el lloc on van, ells són els mags !!!!
I per això tornen en molts casos a llocs que no volen estar i saben estar allà, perquè la màgia pot amb tot...no confondre la màgia dels nens amb la dels adults, els infants són mags de conte, és molt diferent, aquests si que no saben de reinventar en la nostra terra, diuen que en altres llocs, allà on cauen bombes a cinc metres de casa seva i no saben si la vida simplement existirà demà o no,rels infants han de crear màgia cada segon, perquè ells segur que no podràn escollir, de moment...per tant encara són més mags que els adults de Catalunya o Noruega...
I el camí quedarà allà, perquè ha de ser així, perquè hem nascut per ser mags i no viure la màgia autèntica, i quant un viu la màgia autèntica, automaticament ja no és mag, no sé si m'explico...i anirem marxant del camí i les precioses sabates ens continuaran mirant-nos mentres ens diuen " que coi fas que em fan mal als peus de tanta força que he de fer per tirar endavant ...conye!! "
I la vida passarà, i el camí quedarà per altres "no mags" i morirem i ja estarà, perquè com sempre havia escoltat a casa, tot, absolutament tot, no és res d'aquí a cent anys, per tant podem descartar el camí o agafar-lo, al final tota l'importància que li donem ara no serà res, i aqui ni el mag més mag de tots podrà posar remei...així doncs sabatetes precioses, anirem per l'altre cantó, que vull seguir siguent mag, i el que mai voldria és viure la màgia real, prefereixo els conillets...

Mag: persona que d'un barret en treu un conill.
Màgia d'un mag: el conill.
Màgia autèntica: no hem d'inventar res.