Negocis

Les estratègies mai han sigut el meu fort, massa cor per posar seny, i clar, al final, les meves malifetes queden molt més enmarcades que moltes d'altres i molt més greus...
He intentat fer una cosa siguent sincer, però mentres jo feia una cosa de cara, l'altre ho anava fent tot d'esquena, sort que un dels receptors m'ha avisat ,que si no ja hauria begut oli...i francament em sap greu, perquè al final qui m'ha volgut enganyar és algú que em deu el 80 per cent de totes les feines que ha aconseguit aquí a Girona, fins i tot li vaig donar la meva empresa, a part de mil gestions que ni em tocàven fer i que evidentment no les hauria d'haver fet mai si no fos per la teòrica amistat que ens unia...de fet ell sempre parla de mi meravellosament bé, quina sort !!... jo com sempre quedaré com el que ho ha fet malament, encara que en aquest cas encara estic a temps de salvar-ho pel carinyo que em tè justament algú que tampoc m'havia demostrat clarament l'estimació...
I em quedo amb les estratègies, intento no cridar, o pensar abans de dir, intento no expressar tot el que passa, només expressar el que la gent vol escoltar per deixar tranquil a tothom, però jo crec que és incontinència verbal, malaltia que tenim uns quants i que fa que els errors dels altres quedin molt amagats darrera dels nostres...no passa res, continuaré amb la meva fe infinita en les paraules però entenen que si ni jo puc mantenir les meves en un primer plà, altres tampoc ho poden fer...
Però en aquesta mala jugada que m'han volgut fer he entès altre vegada on està l'error, de fet avui m'ho han dit que gestiono fatal les coses, i segurament les gestiono fatal perquè només se'm sent a mi xerrar del meu error, al final donar o no donar importància a les coses és molt important, al final no importa si has enganyat , si ho gestiones bé no importa, l'important és que ningú s'assabenti, i clar, així gestionar és molt més fàcil, total, no has de gestionar més del que vols gestionar...
Per sort aquesta vegada, tot i l'amagatall, l'hem pescat a temps, i l'hem pescat tant a temps que no ha recordat que els dos contactes els havia presentat jo, per tant un pot imaginar que un dels dos, almenys un, dirà tota la veritat, i així ha sigut i això ha posat les coses al lloc real i que toquen... com li he dit fa una estona, no sap com li agraeïxo que m'ho hagi dit, no ho sap prou, i justament ara que m'he tingut d'enfrontar en poc temps a moltes coses que s'han dit de mi, moltes de les quals són certes, mai ho he negat, però curiosament el meu amagatall ha sigut absolutament visible per tot arreu...són caracters, suposo...però vaig pel cantó possitiu, estic absolutament sorprès, agraït, i content de que algú que podia haver fet tranquilament la seva, m'hagi trucat i m'hagi dit la veritat, i fins i tot m'ha dit que fins aquí no hauria arribat si jo no hagués dit res, per tant, paraules textuals, "mai et quedaràs fora d'això"...de sobte, una persona que ja havia donat senyals d'amistat m'entrega la veritat, la única paraula que si es manté aconsegueix que les coses perdurin més i siguin més autèntiques, de sobte m'he emocionat mentres parlava amb ell, ha sortit el cor, potser perquè ja fa temps que estic sensible en algunes coses, he posat el gest en un pedestal, i fins i tot li he dit que estava en les seves mans sapiguent, ara si, que eren mans on podia dipositar tota la meva transparència...és el meu blog, per tant tiro cap a mi evidentment, però crec que en ell mai he amagat els meus errors, els que veig clar, ni he fugit dels meus actes, ni tan sols els he col.locat en llocs tranquils, intento no traïr mai a Benedetti, perquè al final diuen que qui la fa la paga....
Al final les veritats sempre surten, almenys les meves, crec o vull creure que no només són les meves però aquesta vegada fins i tot puc arribar a treure'n profit d'haver descobert tota la veritat, no una part, no una d'interessada no, tota, i això si que és un avantatge molt gran, i ara toca l'estratègia, cosa que no se'm dona molt bé, això si que és evident que ho he heredat dels Font, que al final han posat les estratègies en mans del destí i el destí no és una estratègia mai, això és evident...
I clar, a mi sempre se m'ha "pescat" perquè en alguns temes em "foto" uns cacaos que al final ja no sé si he dit una cosa o no, el que vull és que l'altre estigui content sense pensar que l'altre, en molts casos, només m'estima o m'aprecia, no cal doncs posar-ho tot en un lloc suau, si l'he cagat , doncs l'he cagat i ja està, sempre he pensat que la gent bona no en saben de fer-ne, dic gent bona de debó, vull dir d'aquells que dins seu hi ha bondat, i els estratègues doncs són els que pensen una cosa com la faran i la fan, i això no treu que tambè puguin ser bons, però en aquest cas no he vist bona fe, que és molt més que gent bona o estratègia, com sempre dic al final penso que si algú m'ha fet mal no ha sigut amb mala fe, i crec que això sempre és perdonable i es pot entendre molt millor, però quant veus que la cosa ha estat pensada fa dies, perquè ja fa dies que jo estic darrera de tot això, i que fins i tot no fa ni quatre dies que em va dir una cosa i avui salta tot el que havia dit i en vol treure un profit de dos en una cosa de tres, doncs m'ha fet mal, perquè dels tres el més dèbil socialment sóc jo, això és evident, i per tant i coneguent com ell coneix tota la meva història, la veritat és que em sap greu, i sobretot perquè és evident que jo he fallat a gent, però a ell, justament a ell, mai ho he fet...sè que és una cosa laboral i en això potser val tot, però justament perquè el que sempre ha valorat en mi, per sobre de que li queia bé, era la meva capacitat de treballar i sobretot, com ell sempre diu, d'iniciativa en la feina...perquè encara que no ho sembli, els artistes d'ànima, mai he tingut cap dubte de la meva ànima i mirada d'artista, fem servir les eines de crear en tot el que fem, no només en l'art, i fins i tot diria que sóc molt més bon treballador que artista, en això si que qui em coneix sap que mai he fallat en cap empresa i en canvi només he escrit un llibre i ha sigut un fracàs rotund...dic al carrer eh, que no pas en la meva ànima, perquè ella no coneix de fracassos de les coses que es disfruten de debó.
Estic dolgut?, estic content?...la segona és la bona opció, content, sorprés i agraït de debó ara mateix ...com diu la cançó " sopreses et dona la vida, la vida et dona sorpreses"...a partir d'ara doncs em toca apendre una altre lliçó, al final tots tenim un master.