Els àngels ( segueixen )

Quant del no res t'arriba tot:
s'obre la porta i apareix un àngel, potser no veus les ales però si que veus aquella aura que l'envolta i saps que és un àngel, i d'això n'entenc una mica...
I sóna la melodia i l'escoltes i entens que un univers infinit farà que el teu recorregut sigui diferent per sempre més...i saps que l'àngel t'entregarà allò que només ells poden fer, la serenor, la tranquilitat i la recuperació del teu ser...
Els àngels els veus arribar, es noten perquè són diferents a tothom, i això que porten de disfressa la mateixa que tots els terrenals, però un els ha d'escoltar i aleshores te n'adones que ni que ell sàpiga que ho és, estàs davant d'un àngel...
I a ells mai se'ls pot donar l'esquena, només pots entregar l'ànima amb la certesa que ells sabràn mimarte-la i estimar-la...
Què ningú cregui que un àngel no es pot perdre a la terra, no són èssers invencibles , potser màgics, però tambè són fràgils, hem de vigilar doncs a mimar-los i entendre'ls, perquè en alguns casos, potser en molts, ni ells mateixos saben que tenen aquest do, potser fins i tot es miren al mirall com tots ens mirem, però són èssers especials, i a la vida de cadascú amb molta sort n'apareix un, jo ja en porto dos, és un autèntic privilegi...
Quant un àngel està trist l'univers plora, perquè són els únics que toquen les ànimes i d'ànimes n'està ple per tot l'univers, els podràs reconèixer per la sensibilitat extrema en tot el que fan, els podràs reconèixer per la bondat, per més que s'hi esforcessin mai podrien mal a ningú conscientment, i quant fan les coses no podrieu buscar el perquè ho fan a la terra, estàn en un altre nivell, i només ells el podrien entendre...
Heu provat de deixar-vos portar per un àngel?... val la pena fer-ho, mai podrieu sortir perdedors, perquè són els únics que us portaràn a llocs que segur, segur, us serviràn per ser millors persones...ells no ho saben, perquè sempre porten la modèstia real per bandera, però són vitals en la nostra vida, escoltar-los, tenir el privilegi de viure'ls, fan que el que erats mai més torni a existir...t'ho fan remoure tot sense saber que ho estàn fent...
Jo he tingut la sort de presentar a dos àngels, crec que és una de les imatges més boniques que mai he viscut, jo la guardaré sempre com a bellesa infinita, es van mirar, es van fer un petó, els meus dos àngels, que ni tan sols són meus, perquè els àngels només pertànyen a algú fisicament però mai d'ànima, la seva universilitat els fa lliures per sempre, encara que potser ni ho sàpiguen, perquè clar, tambè es mereixen una vida aqui i no seria just que és passessin la vida només ajudant als altres...però no són de ningú, mai ho seràn...
El que més em meravella d'ells és justament això, que no ho saben que ho són, que el seu do el porten per totes les petjades que trepitgen però no excerceixen, no és una professió, no cobren per això, tan sols existeixen, i els àngels només han d'existir, no cal esforç, ho porten a dins i es veu a fora d'ells...
I aquesta aura que no tothom pot veure però que existeix fa que estiguin protegits tambè, es mouen com nosaltres, però estàn protegits, tot i que tinguin misèries, tot i que pateixin, si la gent poguès entrar dins de la seva ànima veurien que segueix pura i autèntica com el primer dia...
Jo sóc feliç d'haver compartit moments increibles amb ells, moments que en present ni te n'adones del que significarà en futur, però si un dia algú es creua amb un àngel ha de saber que mai més podràn tornar enrera, l'àngel et marca per sempre, et fa ser millor persona, et fa apendre cada instant, i amb la màgia que només ells tenen, t'ho donen tot, no et demanen res i encara et fan creure que tot el mèrit és teu i potser al final l'únic mèrit que has fet és veure'l i deixar-te portar...
Us ho aconsello, mireu molt al voltant de la gent "normal", no n'hi ha un només, ni dos, segur que n'hi han més i cada àngel està aquí per ajudar a una persona, no a mil, per això es diu que tots tenim un àngel que ens protegeix...
El meu, el que sempre he tingut em va dir a cau d'orella que me'n presentaria un altre, que ell ja tenia a qui protegir i que no podia estar pels dos, i així ha sigut, em va enviar un àngel preciós, un dels millors que hi han segur, que em protegeix, que m'ajuda i que em fa ser millor cada dia...
Ara, que me l'he trobat trist en la realitat, és el moment d'agraïr-li eternament...ja sabem que el llenguatge d'ells és etern, i em toca recordar-li qui és, perquè mai oblidi que és meravellòs saber que existeix i que m'ha triat a mi per cuidar-me...torno a recordar, són eterns, però són fràgils tambè, per tant mai hem d'oblidar que la protecció és recíproca, necessiten ser estimats com tothom, simplement que ells sempre, fins i tot quant ploren, ens faràn ser millors, aquesta és la diferència, però mai ens hem d'acomodar, els hem de mimar sempre....
Gràcies doncs, vida, o univers, per enviar-me'l i que darrera d'aquella porta que un dia és va obrir la vida em regalés el "meu" àngel...i veure com l'altre anava amb les ales allà on li tocava i aquí és quedava qui tocava que és quedès, ha sigut el moment clau de la meva existència...i d'aquí només em queda seguir aprenent i sobretot, estimar-lo per sempre més