Conformitat

" Es mejor ser un joven abejorro que una vieja ave en el paraíso"... ho poso en castellà perquè així ho he llegit tot i ser de Mark Twain, que no era d'Alcobendas, crec...he començat avui la lectura i com en la majoria dels casos, em quedo amb algunes paraules que he llegit....
Igual que en la música, poques vegades m'agrada tot i potser m'agrada una cançó o dues d'un artista, quant la quantitat de cançons que em fan sentir són unes quantes aleshores si em quedo amb l'obra completa, o quasi completa, igual em passa amb la lectura moltes vegades ... i si, ha sigut un petit crit a l'inconformisme, potser perquè és una de les coses que el pas del temps més deteriora en l'individu,almenys en el meu...rebuscant petits tresors en grans ments n'he trobat unes quantes, el fil conductor, com no, ha sigut el meu estimat Benedetti que en les seves reflexions, en aquest cas no poètiques, com sempre, m'ha fet treballar la ment, i de pas l'ànima i la calma...com sempre agraït a la seva herència...
"Ya somos todo aquello contra lo que luchamos a los veinte años" ( José Emilio Pacheco)
Intentava recordar en que lluitava jo als vint anys, fins i tot per un moment he pensat que lluitava pel mateix que ara, però no és així, als vint anys creia en tot i ara crec en quasi tot, als vint anys dubtava de tot i ara encara dubto molt més de tot, per tant entenc que la lluita als vint anys era molt més vital i ara és molt més individual...i tot i així pel camí et perds molta part del que ets com individu, potser per això he seguit el recorregut de diferents pensadors, com aquell filòsof grec , Castoriadis, que va definir el que vivim com " un sistema que está destruyendo el planeta, al ser mismo. Nos está transformando en una máquina de consumo, en individuos que invierten su vida en lo que yo llamaria una masturbación televisiva y lo que es más grave, una masturbación sin orgasmo"...així doncs aniré sumant detallets a l'ajuda que el món que vivim ens dona per poder deixar de banda el que esperavem als 20 anys, igual així doncs mirem " trainspotting" pensant que encara pensem igual que quant la vam veure la primera vegada, i ens ho creiem, però ja no la mirem com aquella vegada inicial...però clar, tambè tenim eines d'engany per fer-nos creure que seguim pel camí que voliem, perquè com sempre apareixen els premis...
I perquè he rebuscat avui justament en tot això?, perquè he parlat amb l'àngel, i l'àngel m'ha futut uns crits per algunes coses, i dic m'ha futut perquè futut és molt més futut que dir-ho d'una altre manera...l'inconformisme et permet no arribar a extrems, perquè justament ja parteixes d'un extrem, per tant un s'ha de mantenir ferm en les seves creences, però en el nom de l'amor o de la vida o ves a saber de què, un va deixant l'inconformisme de cantó per poder acomodar-se en un indret que vols mantenir...i jo sóc un expert en això, crec que als vint anys no ho era, diria que és una de les diferències més clares del que ha aconseguit el pas del temps en la meva vida.
I al final un acaba reclamant que la gent marxi de la seva comoditat com si jo no haguès fet el mateix, exactament el mateix, " prefereixo això que res"...i això si que no ho va dir cap savi...i quant prefereixes això que res ja has posat un nivell molt més baix del que aspires, i aleshores tens moltes possibilitats que el nivell en comptes de pujar, baixi encara una mica més...i quant baixa una miqueta més, un pensa altre vegada " és igual, prefereixo això que res" i així successivament fins que te n'adones que en el res t'ho has deixat tot i així vas perdent l'inconformisme, o vas guanyant el conformisme, eina molt més adient pel món on vivim...