Sant Jordi

Com no podria adorar Sant Jordi, tan me fa el significat inicial, tan me fa si l'home regala el llibre i la dona la flor, son flors i lletres, dues de les porcions terrenals que més m'agraden, el sol ha permés una gran diada i fins ara el drac del cel no havia tronat, finalment el mateix drac ha reivindicat el seu protagonisme a la diada...després d'un cel blau, ara trona i treu foc que ens cau a sobre en forma d'aigua...així doncs que la màgia dels mots i els colors de les flors no ens facin oblidar el drac...sense dracs els nens no podrien ser infants...


M'encanta aquest dia:



On vas dolçor fugint de les tenebres?,
- vaig a tasar el desig i dibuixar somnis,
a despullar l'escorça deslluïda dels arbres,
a convertir matís en contundències...
Cap a l'adoració dels astres jo m'escapo...


Parteixo de la terra, dibuixo el nou camí,
d'estrella en estrella viuré...

Fugir no és la paraula ;
del que tú en dius corredisses,
temors o pors amagades,
jo en dic retorn,
a la meva llar,
a la meva cova,
al meu finit a la terra...

d'on tú en veus fugida,
a la meva estimada llar
se li diu vida.