Manipulador d'aliments

Poden fer el que vulguin amb nosaltres, és molt fort, jo mateix vaig caient dia rera dia a la seva trampa, i dic que poden fer el que vulguin perquè el que vulguin no sé quin límit és...
Em pregunto perquè fa uns anys enrera no hi havia el debat que tenim avui, o perquè fa pocs mesos semblava que Podemos podria guanyar a les properes eleccions...perquè els van fer pujar tan ràpid i els han fet baixar tan ràpid... i finalment jo no els votaré i creuré que és una elecció meva i no és així, jo els anava a votar perquè em van dir que era una gran opció, i ara no els votaré perquè m han dit que són una estafa i no estan preparats...igual votaré que si per l'independència perquè m han dit que és el millor per nosaltres, però ves a saber si a partir de demà tv3 comença a dir que és el pitjor que podriem fer i ja canviaré el si pel no...
El més fort de tot és que fins i tot a vegades penso que tinc criteri propi i que no estic manipulat en les meves decisions, i al final ho estic en totes, fins i tot en les més personals...en el moment que poso els peus al terra quant em desperto molt poques coses depenen de mi...ja sé que potser com ho encaro o com em prenc les coses si que és meu, però crec que fins i tot això està massa condicionat per creure'm en plena llibertat...
I perquè dic això?...per la conversa que he tingut avui amb una persona que em fa a vegades obrir els ulls o a vegades tancar-los per no veure tota l'obra que ens estan oferint...
Adoro la seva filosofia perquè es pot adapar a qualsevol persona, admiro la gent que te aquesta visió tan gegant d'una cosa tan petita com són les vides humanes i la manera que tenim de relacionar-nos, i a vegades, quant acabo de parlar amb ell, em faig una pregunta:
Que coi estic visquent?...tot i que ell, sense mai alliçonar, ja em dona algunes respostes al meu interrogant...
M'agrada la gent que no alliçona, tan sols explica, i t'ho explica tan bé que acabes pensant, i s'agraeix tant poder pensar una cosa que ja sembla tan mastegada per tothom...i si per alguna cosa em queda un dubte de com ha arribat a les conclusions, em dibuixa amb paraules quatre exemples absolutament diferents però que tots lliguen amb els seus pensaments i les seves conclusions...
I aleshores torno a mirar la tele, o miro les xarxes socials i ja hi tornem a ser, tots buscant un culpable i trobant-lo evidentment, perquè al final si un vol sempre troba un culpable, i si aquest et permet treure la teva pròpia culpa millor que millor encara...
Potser no estem acostumats a la coherència, o potser simplement estem acostumats a UNA manera de funcionar, i aleshores quant algú fa una cosa que no ens entra a la nostra primera conclusió, altrament dit moda o manipulació, ens posem tots histèrics..i jo em pregunto, ens posem histèrics perquè ho estem ? en molts casos ni això, segurament ens posem histèrics perquè el del costat està histèric, perquè ho llegim a tot arreu, perqué les notícies tan sols parlen d'això i també estan histèriques...
Però aleshores passen els dies i tot es difumina, fins i tot els atemptats de París ja sembla que fa molt que va passar, avui segur que n'hi han hagut molts en el món, però com que, o no ens els han dit o si ho han dit ho han fet de refiló, no hem parlat del tema...per tant ara estem davant d'un moment que si la cosa segueix així algú rebrà i no s'ha de ser molt viu per entendre que rebrà el més petit i el que trenca les regles del joc, que perdoneu, són les que ens han portat fins aquí...
Jo crec que tot ens fa gràcia fins que comença a tenir possibilitats de ser una realitat, aleshores ens ho pensem dues vegades per somriure i pensem que potser és un perill, i seguim doncs en un perill ja conegut que tots sabem on ens portarà...tot i que en el dia a dia no ho sabem perquè estem manipulats, però segur que al final, si tenim la sort de mirar enrera, ho podrem veure amb més claretat...
Aqui o ets com uns o ets com uns altres i resulta que encara que faci molt més temps que els altres que ja erats com ara són ells, et poden arribar a dir que ets un traïdor per no seguir el que " toca"...i ara el que toca és això, si o si, perquè no tan sols ens han dit que és el millor i el que convé, si no que ens han dit fins i tot que tan sols hi ha una manera de fer-ho...i no és així, n'hi han moltíssimes, fins i tot podriem sortir tots amb armes al carrer i començar a lluitar fins les últimes conseqüencies...però no, perquè tambè ens han dit que estem en un païs que som espectadors de guerres llunyanes, aqui no les volem, per tant no toca...
Jo em sento tan manipulat en tot el que faig que seria incapaç de ser tan contundent a l'hora de saber com s'han de fer les coses...
La veritat és que em sorprén tan la meva passivitat en tot el que m'envolta que a vegades em faig una mica de pena, i no parlo de la moda actual, parlo de moltíssimes coses que estan passant: injustícies , com ens van robant els nostres detallets de benestar, i jo callat com un puta, i al final deu ser perquè la meva lluita és molt individual, com la de tots, perquè poca gent voldria perdre el seu benestar per qualsevol ideal...no parlo del Mas no, que és evident, parlo del Pepet o del Manel, tan fa, ningú vol perdre la seva posició...una altre cosa és quant no tens res, aleshores si que ets perillòs per la societat, si no tens res a perdre pots lluitar molt més, però quant tens coses a perdre, tot és més relatiu, i és més complicat  moure el cul i jo no el moc, tampoc és que hagi de perdre molt però els pocs "regals" que m'ofereixen per ser bon minyó tenen molt de valor... perdó, però l'únic valor que tenen és que paguen el meu silenci, els meus actes i el meu possible inconformisme, que al final el reconverteixo en personal i així puc dir allò de: oooh!! que inconformista que sóc!!
I si, ho reconec, sóc una piltrafa manipulada i que va a modes, res més que això...i jo ho puc dir per moltes raons, perquè finalment aquí he posat unes quantes opcions que he escollit que en realitat tan me foten, i en canvi, a base d'escoltar, llegir, mirar la tele, m'ho he cregut i m'he arribat a moure i tot!!..crec que tornaré a la meva passivitat conscient i deixaré aquesta passivitat que em fa moure massa!!...
Avui ho pensava: hi ha molta gent que es mira als que lluiten en contra dels desnonaments com uns anti-sistema que son poquets i fan pena , i perquè s'ho miren així si realment crec que també és una trampa molt clara de la societat? doncs perquè són 50 que criden... si fossin un milió en cada desnonament, a veure qui els treu de la casa que volen "recuperar" i a veure com enfocaria la política aquest tema...ei, i no dic que jo vagi a cridar amb ells eh, que quedi clar que sóc un tiu desastrosament passiu, però i si demà ens comencessin a dir que hi hem d'anar tots? i si demà comencessin a parlar del tema 24 hores? segur que ja no serien 50...o sigui clar que és important moure el cul, però el més important és que la quantitat dels 50 més el milió que aparegués després farien un resultat de 50...crec  que és així...
Perquè la gent porta barba, tattos, i camisetas de tirants?...si fa uns anys era ordinari, i perquè ara ho portem orgullosos...doncs això, si ens vestim com ens diuen doncs perquè no farem el que ens diuen?...jo sóc el primer a fer-ho.