Visió simple

El món és més que mai un món. Ni primer, ni tercer, ni segon, tan sols hi ha un món i avui en dia si jo em tiro un pet a la província de Girona, la pudor és pot sentir a Honolulú o Budapest, (he posat Budapest perquè a vegades els pets fan pest!!)
Avui ho pensava... quant era petit o fins i tot jovenet, tot quedava molt a prop, la mirada no anava gaire lluny... tot i que el món segur anava tot junt, la sensació era que estàvem sols en el planeta...
Potser me'n vaig adonar del canvi a la guerra de l'Irak. La guerra es va presenciar com si fos un film qualsevol que mirem al cinemà, però hi havia una diferència, que sense saber-ho, nosaltres tambè erem els protagonistes de la pel.lícula...això si, potser no erem prou conscients d'aquest fet.
Quant el nostre país entra en guerra, vol dir que estem en guerra, encara que les bombes explotin ben lluny d'aquí, encara que els "nostres" soldats matin innocents per equivocació, estàn matant gent, encara que diguin que són danys col.laterals, en realitat són morts... i el nostre país està matant...
Allà vaig entendre que tot el que fem te una repercussió mundial, vaig entendre que necessitem països on la gent s'ha de morir de gana, sempre i quant la globalització no els permeti que ens toquin els collons...és complicat ser el prota d'una peli sense esperar que res ens toqui o ens reboti...
I jo em pregunto: si tots fessim un esforç no podria ser que un dia aquell sonat que es posa una bomba  oblidant-se de que te una vida, s'ho repensés una miqueta abans de fer-se explotar al mig de gent innocent?
Perquè que jo recordi en moments de desgràcies o misèries, fins i tot un país tan avançat com Alemània va seguir a un boig...la manipulació de l'individu, és molt més fàcil quant tens molt poca cosa, el benestar dona serenor, per tant t'entrega el privilegi de poder pensar i de no creure't tot el que et diguin...
De fet, l'inutilitat és un dels auto-insults més greus, si veus que no ets util enlloc, podria ser que t'arribis a creure que ser util no te cap barrera moral ni física...
Hem de ser conscients que no hi ha crim excusable, ni aquí, ni allà... fins i tot és molt més sutil però igual de greu un crim en silenci, permetre que es facin crims és un delicte, és ser complice d'un assassinat...
Però clar, avui podré mirar la tele i tindré un plat calent a taula, i no té molt mèrit meu això, simplement he tingut una mica de sort perquè he nascut a un lloc on les bombes les mirem, en general, per la tele...
Jo em pregunto: jo seria igual si visqués en un lloc on em manca el menjar o on han matat a tota la meva familia, sigui per error o no...i jo em pregunto, per mi serien danys col.laterals si m'haguessin matat als meus pares un dia qualsevol?...
No hem de pensar que aquesta hipocresia queda tant lluny, suposo que tots us vau adonar en el "rescat" als grecs que el que es va fer va ser destrossar als grecs...aleshores hem de començar a parlar en propietat, no hi ha rescat pels grecs, hi ha rescat per l'economia de Grècia, i l'economia de Grècia i els grecs no tenen absolutament res a veure..
Amb això he arribat a la conclusió que tots anem junts de la ma però tan  sols quant convé, ens mostren l'economia com alguna cosa que és nostra, però en realitat no te res a veure amb nosaltres, nosaltres també som danys col.laterals de les crísis, però tornem a no parlar en propietat, un mort de gana tampoc és un dany col.lateral, és simplement, un mort de gana...
I tot això no és nou d'ara. Simplement és l'evolució lògica de la humanitat, no hi ha més. Potser ara tot és més visible, potser el pet que surt de Catalunya arriba més ràpid a Budapest ( Budapest és com una religió pudenta?)... però segur que ja fa anys que els pets van amunt i avall per aquest món...
Jo sempre recordo que de petit a casa em deien una cosa, " tan sols que hi hagi una persona en el món que és mori de gana, és que no estem fent les coses ben fetes"...i ara us demano que feu un excercici de simplicitat...perquè per mi la clau és la simplicitat...a veure, algú creu que no hi ha prou menjar per tothom a la terra?, algú creu que el que tinc jo no ho podria tenir un altre? o fins i tot algú es creu que les desgràcies d'un altre mai li podrien passar a ell?...doncs si som simples, les respostes són clares i simples...
Jo si em sento responsable de tot el que passa en el món, però també reconec que la tele em despistarà molt , suposo que per entendre el que sóc i el que passa hauria de perdre els meus "regals" socials...tot i que sóc tan simple que tampoc acabo d'entendre els regals socials...
La bogeria, perquè ningú pot negar que matar-se a un mateix per matar als altres no és un acte de bogeria, també te un preu, i si no, podem mirar enrera i veure les bestieses que s'han fet en el món, i en general, podrem observar que sempre és el mateix, uns les fan perquè volen més i els altres les fan perquè no tenen res, i mentres sigui així, tot seguirà igual...
Ah, i no crec que sigui una visió negativa de tot plegat, jo crec, i espero que s'entengui així que és una visió simple...