Oli

Fins a quatre vegades li pregunten a l'Oli la mateixa pregunta:
- Cuándo dejarás de ser un niño Oli?
- Para que?- la resposta d'ell sempre és la mateixa.
I aquí s'acaba la conversa referent al tema.

Quant acaba la película, sempre em faig moltes preguntes. Ja fa més de 15 anys quant la veig veure la primera vegada en els meus enyorats cinemes Verdi, i ahir pensava, que les preguntes sempre són les mateixes,
Perquè si, és evident que ja he madurat com tothom, tots madurem, sense saber que vol dir exactament "ser madur", tots anem madurant...
A l'altre peli que vaig veure fa pocs dies el protagomista li preguntava al seu germà " quant va ser que vas deixar de ser un nen?"...el germà li contesta que potser va ser quant va deixar de pensar en ell i va començar a pensar en els altres... potser aquesta és tan sols una raó, segur que n'hi han moltes més, segurament la més important és perquè és així i no cal donar-li més voltes, perquè gairebé tot el que fem és perquè si i ja està.
Tot i no donar-li voltes, els meus dubtes segueixen siguent els mateixos....perquè al final, socialment madurar no es fer-se gran, ni deixar de ser un nen, simplement és cumplir i si no pots cumplir per les circunstàncies, doncs patir, perquè de fet tots madurem però això no garanteix que les coses t'hagin d'anar bé, o sigui que com sempre, som una fulla que va i torna depenent de com bufa el vent.

Avui hi han eleccions generals..
Jo crec francament que si sortís un partit que en el seu programa electoral digués que a partir de que ells manin la gent deixarà de treballar i pagaràn un sou vitalici de 2000 euros a tothom , guanyarien de carrer...i aleshores algú madur em diria: " però com vols que això pugui ser?" i segurament algun nen que passa per allà diria " coi, doncs fabricant molts diners i donant-los a la gent"...però no és així, els diners és l' única cosa que fabriquem els humans però que no tenim cap control sobre ells.
Però jo no deixo de pensar que els dineres són papers dibuixats, vull dir que mai he entés perquè no se'n pot donar a la gent que pateix sense haver de donar explicacions.
Dirien que no, que no és possible, però jo els diria que aleshores hi hauria més gent que consumeix i si la gent consumeix és creen més llocs de treball, però clar, no pot ser, perquè tot te més lògica que aquesta tonteria que estic dient.
I si en fabriquéssim uns quants i no diguéssim res a ningú i els donguéssim ? jo crec que seria una idea genial no?...doncs no, perquè hem madurat i en la maduració no hi entra fer coses simples...
I jo em pregunto, si hi ha demanda de calces, i la gent en demana moltes, doncs se'n fan més i ja està no?, doncs amb els diners també hauriem de fer això, no sé, podriem fins i tot, perquè res trenqui l'estúpida cadena econòmica que seguim, vendre per exemple 50.000 euros a 100 euros, així els papers tindrien un valor real, que després ja reconvertiriem a un altre valor real més elevat, i és que la lògica s'ha de fer servir per tot, no tan sols per les calces.
I una vegada he dit tot això, ja ningú pot negar que he madurat...
Si Oli, deixar de ser nen és això, els nens somien, pensen tonteries, donen solucions reals absolutament delirants...nosaltres, els adults, som coherents, trobem solució a tot i evidentment posem lògica a totes les coses, i com que en posem, mai voldriem evitar que la gent patís si això trenca l'estúpida cadena econòmica.