El despertar de la força

Ja de petit els meus pares van desistir de portar-me al cinemà a veure pelis de l'estil de la guerra de les galàxies, m'adormia i acabaven portant-me a Badalona a veure pel-lícules de l'Astèrix, no se perquè era a Badalona, però era allà, o a Barcelona, una que van fer de la Mafalda...o potser Los rescatadores de Disney.
L'única d'aquest gènere que em va encantar i que tinc un gran record és " la historia interminable" , però segurament perquè el llibre em va agradar moltíssim i tambè perquè vaig fer un treball al col.legi que tractava d'ella.
De petitó feia les preguntes típiques que es fan quant mires pelis com star wars, com per exemple: com pot ser que els dolents siguin 10000 i tots disparin tan malament, i els bons són 10 i tots tenen un porcentatge d'encert a l'hora de matar fulminant.
Així per sobre, crec que després de milions de trets amb armes super potents, només un dels protagonistes mor, i atravessat per una espasa!!...i perquè el maten a traïció, que si no n'estic convençut que tambè s'hagués salvat.
Fins i tot, i això ja és màgia, a l'episodi VII resulta que un dels dolents es torna bó, doncs automaticament cap bala o llàmpec, no sé com dir-ho, el toca...vaig pensar que si un dia sóc dels dolents em passaré als bons només per salvar el cul,ni molt menys per motius morals...
Al nou bo li passen 2390 bales pel costat i res de res, com a dolent no hauria durat ni una batalla..
I jo em pregunto, si són tan poderosos, si realment els dolents són els que dominen i tenen el poder, com punyetes s'ho fan per entrenar tan malament als seus soldats...o com poden reclutar a gent tan nefasta, qui coi porta recursos humans dels dolents...no ho entenc...

Jo em vaig passar dues hores esperant que s'acabés la peli, clar que va a gustos, però la veritat és que res em va sorpendre... tot i que em va fer nèixer tres o quatre somriures per parides molt llunyanes al nivell de les de Shrek, per posar un exemple... i alguna sorpresa/eta que no esperava, però crec que més per la meva innocència que no pas pel treball que fan els guionistes.
No sé, no em va agradar gens...potser de petit encara em podria sorpendre pels efectes especials, però avui en dia ni això em va cridar l'atenció.
Suposo que m'ho hauria de mirar com si llegís un còmic...és evident que no és el gènere que m'atrau, de fet suposo que és l'últim estil cinematogràfic que miraria, o el penúltim potser , per tant no puc ser gaire creible en la meva crítica...em vaig avorrir com feia temps que no m'avorria en el cinemà...a mi aquestes batalles on només es veuen colors que van amunt i avall, i avions supersòniques que no es toquen perquè els bons tenen sort, doncs com que no m'emociona gaire...potser ho entendria per una serie, ja que sempre va del mateix, o d'un còmic, però de la peli que tothom es torna lelo i espera la següent amb tanta passió, doncs em costa d'entendre...
Per algunes imatges que he vist dels fans dient que és de les millors de les últimes, no em puc ni imaginar que m'hauria passat en les anteriors...
A sobre, cosa que no estic acostumar, van haver com uns 15 minuts, o més, d'anuncis abans de començar "el despertar de la força", o sigui que li va costar molt despertar...per tant , se'm va fer absolutament carregòs tot plegat.
Ja venia d'aparcar en aquesta bogèria anomenada Parc Vallés...haig de reconèixer que admiro la gent que per passar un dissabte marxa a desconnectar en aquests indrets plens de pau i tranquilitat, tot i que clar, els cines tan sols funcionen en aquests gran centres lúdics..suposo que Barcelona deu ser una mica l'excepció...és curiós, jo recordo a Barcelona viure-hi molts anys i recordo tranquilitat, ni ara ho entenc, però la recordo així, potser perquè treballava en zones amb poca aglomeració  de carn humana...no sé, no és per pedanteria ni perquè em senti diferent, però quant arribo a aquests grans centres i veig la gent des de lluny, tots allà, apretadets, doncs em fa canguelis, molt, fins que m'hi poso jo que aleshores ja ni recordo res del que he dit fins ara.