Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags:

Com cada any us escric la carta dels meus desitjos més màgics:
Aquest any us demanaré molt poquet per mi i molt pels altres, ja que segur que us han arribat les retallades i entenc la nova situació. Per mi només us vull demanar que si hi he fet enfadar a algú, a part de portar-me carbó i que el que s'ha enfadat em digui cabró, els podrieu fer arribar un trosset del meu cor que segur que els pertany, aquell trosset que porta l'enyorança com a simbol...bé, que els digueu que els estimo, amb això ja en tinc prou.
M'agradaria també demanar-vos que poseu una mica de seny a tot plegat, que recordeu a la gent que si tots ens hi posem podem aconseguir coses i no tan sols una , penseu que aquest any en el meu país, que ja no sé quin és, tan sols s'ha parlat d'un tema quant ens hem ajuntat tots. Però després, quant parles un per un te n'adones que tothom es queixa del mateix, de les injustícies socials que estem patint.
Ja sé que hi ha moltíssima gent amb un cor gegant que fins i tot recullen joguines pels nens que han patit, us ajuden perquè és evident que no podeu arribar a tot arreu ja que la màgia retallada és menys màgia, però crec que aquest any és el moment de retornar a molts adults aquesta màgia...
A cada casa que aneu, si podeu i teniu temps, estaria bé que deixessiu una mica d'il.lusió als pares, sobretot aquells que han patit més aquests darrers anys, els poseu en una caixeta una mica de dignitat, molts l'han perdut del tot, i sobetot una mica de consciència de que tan sols son un estat circunstancial, ja que al final s'arriben a creure que no son res i això és molt greu, perquè cada any té 365 dies per tothom, i clar, el que viu indignament 365 dies té les mateixes hores que un que per sort conserva la dignitat, la única diferència és que a uns se'ls fa etern tot plegat ja que la seva vida es redueix a esperar una ajuda per poder solventar un instant i una vegada solventat, tornar a esperar un altre miracle, crec que una vida no és una espera i prou, i osti, aquests anys mai més els recuperaran.
Dins d'aquest potet de consciència que us demano, feu recordar a molta gent que un de vosaltres és negre. Ja sé que l'accepten a tot arreu, ja que ser negre i tenir màgia està més ben vist que ser negre i no tenir-ne, però si us plau, almenys en el meu país, feu recordar que un negre sense res té el mateix valor que un blanc sense res, perquè com vosaltres sabeu molt bé, a un negre l'any li dura 365 dies, o sigui la mateixa quantitat d'hores que a un blanc, feu extensiu aquest desig a les altres raçes, crec que és vital perquè el món comenci a caminar millor.
Com no, us demano que mentres aneu volant pels llocs aneu llençant una mica de justícia, anem força mancats del tema, aniria bé que  qui s'ho mereixi pagui amb conseqüencies clares i contundents les seves malifetes, és que si no és així, al final pensarem que el més normal és ser estafador i que fins i tot ser-ho té recompenses molt grans... ja us podeu imaginar el mal que pot provocar a una persona que pateix per petits errors i que no li deixen passar ni una, i que altres que fan grans errors segueixin impunes pel carrer, més quant potser molts pateixen per culpa dels disvarats comesos pels grans delinqüents d'aquesta societat, els estafadors legals, i dic legals perquè si no els condemnen amb claretat deu ser que son legals no?...
M'agradaria també que dins del potet de consciència, fessiu veure que parlar d'un ideal és una cosa però no es pot globalitzar-ho tot i fer entendre que l'ideal construeix les persones, m'explico:
Si Catalunya i Espanya se les tenen, doncs que ningú d'un bandol digui que els espanyols ens estan fent això o els catalans estan fent allò altre...no,no, perquè som molts catalans i espanyols i tots som diferents, em preocupa escoltar a la meva filla i altres nens dir que els espanyols ens estan robant, o que son uns mamons, em fa molt de mal!!....al final ells ho redueixen a això, i és molt greu perquè ja crea odis ancestrals, d'aquells que s'incrusten a dins i que costen de treure mai més, millor parlem d'Estats sempre, que no té res a veure amb els individus, a mi em fa un mal terrible escoltar segons que, perquè no cal ser màgic com vosaltres per entendre que hi ha gent de tota mena a tot arreu, així doncs ,ja que estem en una societat molt individual, en aquest cas que es demostri i que els tòpics que sempre es diuen es personalitzin i s'esborrin quant mirem un a un als èssers humans...
Jo de més petit m'ho imaginava, agafava pel carrer amb la ment a 1000 persones i les coneixia una a una i me n'adonava que tots eren diferents i en canvi si m'allunyava i els mirava desde dalt em semblaven més o menys tots iguals, per tant demano que per fi siguem individuals a l'hora d'assenyalar i de classificar a algú, perquè això ho anem inculcant als infants i ells son el futur, i perquè el futur sigui més lliure hem d'aconseguir que cadascú pugui jutjar amb el màxim de llibertat possible, sense haver passat per mil condicionants heredats. Per tant, demano que això s'extrapoli a totes les idees, una cosa son les idees grans i les altres el caminar de cadascú, no dic que no es tinguin les conviccions, si no que no facin nèixer odi d'uns cap als altres.
 Tot i així demano que justament on la consciència és més individual, o sigui en la vida de cadascú, la més pràctica, la d'arribar a final de mes, doncs que aquí si que entenguem que hem d'anar tots més junts, és un ideal fàcil de compartir, aquí si que individualment dir prou és quedar-te sense res, però col.lectivament dir prou potser seria la gran solució. Penseu que estem en una societat que si un baixa del tren o més ben dit el conviden a baixar fotent-li una patada al cul sense miraments, el tren segueix endavant i en molts casos, el que ha caigut mai més pot pujar en el seu vagó.
I les vies ja estan fetes, i les estacions també, per tant qui hi pugi que no es refiï del que diguin els altaveus de l'estació inicial : propera parada: Dignitat, correspondencia amb Sanitat i Educació gratuïta, o tren en destinació Benestar, para en totes les estacions per recollir més afortunats (?)...no, no és cert, de fet al conductor del tren és el que s'ha de vigilar perquè al final ens porta on li dona la gana, i estimats Reis, hem creat una cosa tan injusta com que una persona té a les seves mans i a les seves vies la vida de moltíssima gent, si us plau, si podeu , feu alguna cosa al respecte.
Com no us demano que porteu molts somriures, sentit de l'humor, salut, moltíssima salut o almenys poc patiment en aquest sentit ,ja sé que això és molt complicat de que ho aconseguiu, ja que depen més de la natura i forma part de la llei de la vida, però posats a demanar també ho faig, almenys que sigui per raons naturals i no perquè algú no té aigua potable o menjar que posar-se a l'organisme.
Però com que sou mags i el que més teniu i porteu a les cases és màgia, us demano sobretot que recordeu que la màgia la tenim tots, habita en el nostre cervell, és vital per tirar endavant ja que abarca il.lusions, futurs molt esperançadors, somnis per realitzar, no cal que després es cumpleixin ( a veure, si així és, fenomenal) però que tothom la conservi a dins com una qualitat més, no que pertanyi als nens tan sols, si no que els adults hi creiem, perquè ens ajudaria segur, perquè si m'ho miro fredament creure que el món és pot arreglar és quasi impossible ( i parlo de tot el món, no només de la petitíssima porció on jo visc ), però si recupero la màgia m'ho puc arribar a creure i la cosa més utòpica la puc veure real, i per arreglar les coses primer has de creure que es pot aconseguir, per tant la màgia és una eina per tots els humans, tot i que és cert, avui son els nens que l'han de disfrutar més...curiós que quant et fas gran has de perdre això, i guanyar en moltes coses que en realitat estan molt lluny del que realment som com a persones...en canvi creure en la màgia, davant dels adults, et fan ser un inmadur, però creure en algunes gilipollades ( ai perdó pel llenguatge, és que no hi ha sinònims possibles) et fa creure que has madurat molt i molt bé...i per mi, estimats Reis, la maduració és interna, ja que per fora tan sols es veuen les arrugues, però per dins flueix alguna cosa molt més autèntica, per fora la maduració pot fer podrir, com els fruits que maduren massa, però en les maduracions internes, si la portes bé, pots arribar a les arrugues amb una felicitat increible, però clar, primer s'han d'acabar les injustícies, perquè amb injustícia hi ha gent que mai pot madurar en el seu interior...si, sota un pont no es pot madurar amb claretat i menys quant estàs allà i veus el teu pis buit amb un cartell que posa en venta...deixem que els ponts siguin per visitar i mai per viure-hi, si us plau...ui, demano massa ja ho sé, perdoneu...
Així doncs, potser, per finalitzar, us demano que els diners no siguin el cor de la societat, ja sé , ja sé, és complicat, però coi, deixeu-me creure en la màgia no?...i substituim aquest motor fals pel cor que batega de veritat, el de les persones, molt d'amor, comprensió i respecte pel del costat doncs, i també per un mateix, sense respectar-se a un mateix impossible respectar a ningú més...
Gràcies per llegir-me, ja sé que finalment som nosaltres qui haurem de canviar-ho tot, teniu una feina molt més important, i és cert que prinicpalment ha de ser pels nens, però tinc molt clar que quant he anat a la vostra cavalcada he mirat a molts adults amb cara de nen, amb ulls de nen, s'ho creuen!!...per tant suposo que ja feu molt bé la vostra feina...un petó molt gran estimats Reis Mags, gràcies per fer viure il.lusions, i més en aquest moment tan extrany que vivim...vosaltres si que sou reals!!!