L'empresari i el treballador

Tanco les notícies, feia dies que no les escoltava, crec que des de l'any passat no les havia escoltat...és tan trist veure que potser canvien els noms però tot segueix exactamant igual... un avorriment autèntic, per tant m'allunyo de la visió global i m'apropo als cors de la gent, perquè realment des de molt amunt tots som xais que seguim una imbecilitat que tampoc ens recompensa, però de prop hi han mil tresors...hem de recordar que a "ells" els interessa que ho mirem tot de ben amunt, allà és on "ells" aconsegueixen els vots, els odis, les ràbies, les fòbies, les tonteries vaja...així doncs millor anar com sempre un per un, tots tenim els mateixos problemes més o menys , a un nivell o a un altre, per tant m'endinso en els tresors individuals...
Sorprès em vaig quedar un dia i em va fer pensar molt en tot plegat...
Ja fa temps vaig escriure un article sobre una persona que em feia vibrar la sensibilitat, un home que ha patit i que em mostrava el seu patiment des de la més pura sinceritat o des del cor i sense filtres, les coses no li anaven bé feia temps i se li notava en tot el seu posat cansat i a vegades trist, tot i que sempre el veia viu en les seves paraules.
Ara li ha arribat feina, no dubto del seu bon cor, però l'arribada de la feina el fa trontollar als meus ulls, de mica en mica aquell home bo el vaig convertint en un simple empresari, i no sóc una persona que ho confongui, ja tinc amics empresaris que son persones excel.lents i que jo sempre me'ls miraré com a tals, per mi ja han triomfat en el meu cor, després si les coses els va bé o no doncs sempre serà secundari per l'estimació que els tinc...per tant sempre algú que aprecies serà persona abans que res, si no fos així no el consideria algú que estimo, simplement seria una persona més de tot aquest muntatge que hem inventat...
Per mi ell és una persona per sobre de tot, però l'última vegada que el vaig veure vaig trobar-lo canviat, estic al cas de que les portes de "l'èxit" estan a prop d'obrir-se altra vegada per ell, i aquell posat proper , agradable i sincer que sempre m'havia mostrat quant em veia es va convertir en una encaixada de mans i un desig de bon any i un "no puc estar per tú que hi ha feina"...
Segurament tampoc faria gaire cas d'això, ja que evidentment pot tenir feina i és normal que no pugui allargar un conversa, de fet jo sempre que hi he anat, i crec que forma part de la meva feina, doncs l'he escoltat i m'hi he parat una estona, però entenc que la meva feina és molt diferent a la seva, jo no depenc de màquines, i ell si, laboralment parlant...
Fins aquí res d'especial , si que em vaig fixar que tenia l'esquena més recta, cosa que em va alegrar ja que mostrava que sortia del cau on deu fer uns cinc anys que va caure-hi, però no em va agradar la tensió que tenien els dos treballadors que té, dos treballadors que porten temps treballant allà gratuitament, evidentment ningú els ha obligat, i és una forma per apendre l'ofici per quant arribi la feina grossa, no cal ni dir que si treballen gratuitament és per dues raons, una personal, o sigui la situació desesperant de buscar feina i no trobar-ne, i l'altra crec que també és per el tipus de persona que és l'empresari del qual parlo, factor també important per treballar a gust en un lloc que no saps si cobraràs o no, és una aposta de futur que amb humanitat es porta millor.
Però allà han estat ells....com ell sempre em deia, el que espera d'un treballador és que sigui "bona persona, que sigui treballador i que tingui bones intencions", és un ofici que es pot apendre, no cal ser tècnic per treballar-hi, per tant les exigències son menys d'estudis i més d'actitut,  no tinc cap dubte que els dos "currantes" son així, per tant ja té el que volia per començar a formar un bon equip de treball. M'imagino i no sóc jo qui ha de jutjar res, que el fet d'estar molt temps a baix de tot quant els teus orígens estan molt amunt, doncs afecta, jo no puc jutjar-ho, però qui em coneixi sap que els meus orígens estan també molt amunt, i sincerament no trobo a faltar això, tan sols trobo a faltar les persones, perquè els estats son acompanyants del que som, no son el que realment som, i si els poses on toca mai et poden pujar molt els fums i tampoc baixar massa...
Curiosament les dues últimes vegades que l'he vist ja no puc dir que aprenc d'ell, evidentment deixo marge perquè tot plegat "torna" a ser nou per ell, espero que sigui tan sols un "posar-se a lloc altra vegada", però clar, jo sé la vida d'ell, la que m'ha explicat clar, però també sé la vida dels dos treballadors, i entenc que ells també pateixen, i que potser no han tingut una caiguda tan pronunciada però també l'han tingut...de viure molt bé o bé, ara sobreviuen com poden...per tant per mi son tres persones, no un empresari i dos treballadors...
No dubto que ell ha de manar, és el responsable, i que m'imagino o em vull imaginar que ell està buscant el seu lloc, ja que tan de temps sense feina clara, pot provocar que tot es confongui i l'amistat guanyi a la responsabilitat, però en aquest cas no és així, ja que els dos fan el que ell els mana i sense cobrar!, no és complicat entendre que quant cobrin també ho faran, vaja, és una lógica meva eh, per tant no cal ara posar la gran barrera entre ell i els altres...de fet vaig pensar que si segueixo veient això quant arribi la feina forta potser tindrà als dos treballadors ja cremats abans de començar.
El considero una bona persona, intel.ligent, i sempre l'he defensat davant de qualsevol que em digués alguna cosa negativa d'ell, i el defensava perquè em parlaven d'ell moltes vegades com l'empresari fracassat, i com li vaig dir un dia, per mi és una persona viva, per més que estigui futut externament...ara he de dubtar d'això, i espero equivocar-me, però si la seva persona bonica, sensible i agradable que em vaig trobar ara ja no existís doncs me'l miraria allà on els cors no tenen cap raó, o sigui com algú que té exit o no de cara als altres...
Tinc l'intuició que tot plegat encara li ve gros, i que s'ha de posar a lloc, així ho espero, i ho desitjo, per ell, pels dos companys que em cauen genial i per la meva visió també, ja que el tinc com algú que m'aporta molt, no dubto que sigui bona persona, tinc clar que ho és, però un ha de saber estar, sempre, i més quant fa quatre dies no erats més que els dos que t'ajuden cada dia.
La feina d'un empresari és complicada, perquè han de saber implicar als que teballen en un projecte però sense que entenguin que ells son els responsables màxims, o sigui que et pots fer l'empresa teva però conscient de que no ho és, crec que aquí està la clau, jo estimo la meva feina, la faig el millor que puc, intento ajudar a l'empresa, però evidentment sé qui sóc i quant he de lluitar pels meus interessos doncs hi lluito, vull dir que perquè tot vagi bé, l'empresari i el treballador han de saber el seu lloc dins de l'empresa...jo entenc que qui més profit en treu d'una empresa és qui la porta, mai dubto d'això, ha de ser així, si no seria un caos, ni se'm passa pel cap poder tenir el mateix cotxe o la mateixa casa que el que em mana, bé de fet tan me foten els cotxes i les cases però era per posar un exemple clar, per tant entenc als que manen, mai m'ho prenc com una batalla, els dos anem en el mateix vaixell "pràctic", i tan sols demano la mateixa comprensió en els seus ulls, vull dir que si no enten que si jo no faig bé la feina ell tampoc anirà bé, doncs malament, és un treball en equip tot i que un mana i l'altre ha de cumplir, crec que és fàcil entendre-ho, m'he trobat empresaris genials com a persones i com a caps, també de dolents, però també he trobat treballadors iguals que el que he dit, un treballador que es pensi que l'empresa és seva és molt perillós, perquè està dins d'una mentida que es creu i te la vol fer creure, cadascú ha de saber el seu lloc, però l'única cosa que demano és un tracte humà i comprensió laboral, per un cantó i per l'altre.