privilegiat...es veu

Sóc un privilegiat, és evident!!
El dolor se'm fa insuportable, però jo sóc un privilegiat...avui he dit que em feia molt de mal el genoll, que per cert s'hauria de curar però sóc tan privilegiat que no m'ho puc permetre!!...la resposta ha sigut aquesta: no et queixis!! ets un privilegiat!!
I jo que tota la vida li havia donat un altre significat aquesta paraula, en el meu diccionari, privilegiat no te res a veure en saber que els altres no tenen feina...em fan menys mal els genolls? noooo...ho tinc clar, sóc un escandalós privilegiat...ja ho deia l'altre dia a la consulta...
El metge que em diu per enèssima vegada que si no canvio de feina caput very good i jo, ni corto ni perezoso li dic..."cony Doctor, que no ho veu que sóc un privilegiat??"
Ara els somnis es deuen reduir a això, a treballar, tan avall hem caigut pobrets de nosaltres??...doncs si, és així, és evident que el treball dignifica més que mai en aquest context, un context que si no canvia aviat devorarà els somnis de massa gent, ja no parlo dels pràctics que ja son quasi utòpies , però si dels canvis de significats de les paraules...si, ella, la màquina devoradora que pot amb tot!!...de mentres anem imputant i desimputant, tot plegat una putada!!...i costa no confondre les coses, perquè si seguim així anirem al funeral d'algú i encara direm que és un privilegiat perquè té feina...coi, que està mort!!...si,si , però ha mort dignificat i privilegiat...que maco!!...un iaio de 85 anys que no s'aguantarà els pets, o si, però que seguirà siguent un privilegiat, ja que el recorregut que portem és evident, el "premi" no serà una jubilació, si no seguir privilegiat fins que la mort ens separi...
Antonio, vol el privilegi com a espós en la pobresa o en la probresa ( si si en la pobresa) en la salut o la malaltia fins que la mort us separi??...si, vull, com no, que si dic que no, te una llarga cua de pretendents i me'l fotaran!!...i així l'Antonio i el privilegi és van casar i mai va faltar el sexe, el privilegi mai va deixar de donar pel cul al seu estimat Antonio!!
Doncs potser perquè tinc feina puc dir que no em sento privilegiat avui, em preocupa el meu genoll per sobre del meu privilegi, però millor no ho dic gaire que encara provocaré gelos, de fet tenim una certa tendència a mirar les desgràcies alienes per estar més bé, no crec que sigui just...crec que un ha de ser conscient de tot, del que l'envolta, però no reduir tota una vida a una sola cosa, això ja ho fa la societat, que si poses la tele tot el dia parlen del mateix...bé, ara d'això i de l'indepèndencia del nostre país..xerrar, xerrar, xerrar, xerrar sense més!!...i tots aquí esperant..jo ja no espero res d'ells, sincerament, no tenia fe quant la gent hi creia, doncs ara, que sóc un privilegiat, encara en tinc menys!!...
es veu que sóc un privilegiat, que bé!!