Elles

En el blog he escrit de molta gent, en molts casos anonimament, sense nombrar les persones pel seu nom...avui ho pensava, poques vegades escric dels més propers de tots, faig referències, en parlo en silenci, els faig petits homenatges però en pocs casos els dedico un article complert...de fet jo no sóc més que la suma de molts pensaments, de moltes persones que m'han marcat, segurament el blog, tan públic com és, és un petit o gran intent de regalar tot el que m'han ensenyat i m'han mostrat els que més estimo i altres que han participat més de lluny en la meva formació com a persona.
Ahir vam celebrar els 16 anys de la Nerea... buf!!, 16 anys!!...estavem a casa seva, com tantes i tantes vegades, a casa de la Nerea i de la Jenny, de les persones que paral.lelament hem anat compartint vida plegats aquí a la Garrotxa, amb anades i vingudes, amb silencis curts o llargs, però sempre amb la consciència de que hi som, de que ens estimem, de que hi ha una base molt ferma.
De sobte vaig veure una foto, on estavem els quatre, la Nerea, la Jenny, l'Aida i jo...una foto de ja fa uns anys, la vaig mirar, em vaig emocionar, em van venir mil estones plegats, moments extraordinaris, moments de dificultats, moments especials...mirava la Nerea, tan nena en la foto, ja convertida en una doneta preciosa...aquella nena/doneta plena d'amor, a vegades tan que se li escapa de les mans, amb aquell fons tan bonic...i les mirava pensant en que ja hem compartit mil coses junts, com si fossin part de la meva familia més propera, i la Nerea com una neboda o una amiga o una cosina, tan és, que he seguit sempre de prop o de lluny, depenent del moment de la nostra relació "familiar"...sempre l'he estimat i sempre m'he sentit estimat per ella, d'una forma especial...a vegades hem estat tan propers que ens hem hagut de compendre en moments més durs, ella a mi i jo a ella, però crec que una de les bases de la fermesa d'amor que tenim tots quatre, és que cadascú de nosaltres dona valor individualment als altres...si, elles son mare i filla, però per mi son la Nerea i la Jenny i a l'inversa, tan a l'Aida com a mi mateix, ens han donat el nostre propi valor, no hem sigut un annexe a una altre persona cap dels quatre...a vegades els pares som annexes d'una relació dels nens, dos infants son amics i per nassos els pares s'han d'entendre, en alguns casos suportar...i a l'inversa, nens que no s'entendrien mai s'han d'aguantar moltes estones, m'imagino que a vegades eternes, perquè els respectius pares son amics...crec que nosaltres no, ens estimem i punt, individualment, un per un, i això ens enforteix a tots...si que ens va ajuntar en un inici l'amistat de la Jenny i jo, però va durar poc, després sempre hem sigut quatre...
Curiós saber que potser ets totalment diferent en moltes coses amb una persona, podeu tenir opinions diferenciades, podeu tenir pensaments totalment oposats, però a la Jenny i a mi això mai ens ha fet dubtar de l'amor, aquell que sempre dic que si és en majúscules, finalment ho guanya tot...curiosament amb els anys ens hem apropat de pensament, no sé si jo als seus o els d'ella als meus, això tan és, i podria dir que la confiança més que fer fàstic és preciosa, perquè ens hem discutit mil vegades, amb molta fermesa, però crec que un i l'altre hem tingut un respecte brutal pels pensaments de l'altre...tan sols això s'ha trencat quant un servidor excerceix un dels seus famosos silencis, però sempre tornem i ella està allà, amb els braços oberts i jo hi vaig amb els meus iguals d'oberts...és molt senzill, ens estimem i això ho abarca tot...el respecte, l'admiraciño, l'amor, la tendresa i també finalment la serenor...la serenor de saber que un i l'altre podem ser sempre nosaltres mateixos i això costa d'aconseguir...podem passar sis mesos sense veure'ns i ens trobem un dia, i al cap de mitja hora potser ens quedem adormits mirant una peli...massa fàcil com per dubtar de que l'amor és real...i no és que no sapiguem que dir, no,no, això mai, ens podem passar hores xerrant, però som tan propers que no hi ha protocols ni esquemes...de fet som complices, un de la vida de l'altre, tenim aquella complicitat que trobes amb tan poca gent...ens coneixem molt, i ens hem volgut conèixer molt, això és molt important, l'interés que poses en l'altre persona...
La Jenny és passional, és sensible... amb els seus escuts i proteccions que es desmunten tan facilment que per sort tan sols ho sabem els que estem molt aprop d'ella, de qui és, de com és...igual que a la Nerea, el cor li pot en els seus actes, tot i que ha aprés a dissimular com molts, però té coses que son tresors que a ella mateixa li han regalat mil coses...ha lluitat, com li dic a vegades és quasi un miracle, no ho ha tingut fàcil...segurament el seu esperit lluitador l'ha ajudat molt però d'un temps cap aqui, ha fet un canvi increible...potser en la lluita perdia molta energia, li servia es clar, però igualment s'esgotava, però ja fa temps que sense deixar la lluita , cosa que tots hem de dur a terme, va a començar a parar, a escoltar-se, a disfrutar d'ella mateixa, i el canvi és espectacular...és allò que diem que un ha d'apendre, però ho ha de fer bé, i no tinc cap dubte de que ella és una de les persones que més millora any rera any...ella no sé si és conscient d'això, ja sabem que costa veure les nostres propies passes, però jo si que ho veig i m'encanta, perquè explota tota aquella part tan encantadora que té...estima molt i molt a la gent que estima, moltíssim, l'escut impedeix potser que tothom ho pugui veure, això no ho sé perquè a mi ja no em mostra l'escut, però els actes son claríssims...si, els seus actes poden més que les paraules...podria estar dolguda amb mi, de fet en alguns casos havia de ser aixì degut el meu volàtil comportament, segur que m'acaba dient el que li ha molestat, però el seu acte final és sempre el mateix..."ei, t'estimo molt Alex"...no em cal ni sentir-ho, ho tinc claríssim!!
La Nerea pertany a la meva part tendre del cor, d'aquelles persones que sempre tinc presents, que jo mateix li dissimulo a vegades perquè crec que ho he de fer, però toca la part més sensible del que sóc...a vegades l'he llegit en algun escrit seu , on explota tot el seu cor i se'm desfà tot...crec que és una persona que pot tenir una potència brutal, dic pot perquè encara és una nena/doneta...però ha hagut de treballar les coses, i ho ha fet, evidentment amb tots els embolics que això pot provocar...a mi encara em passa ara, quant em poso a fer feina amb les meves coses em costa desxifrar, però treballar finalment dona resultats, siguin quins siguin, però quasi sempre positius...
Crec que m'estima i punt, igual que estima l'Aida...encara que siguin de diferents edats, han crescut en molts casos juntes, també amb amor, s'estimen facilment...la Nerea sempre tracta a l'Aida amb dolçor, amb alguns tics de germana gran i petita evidentment, però sempre amb amor, i l'Aida ho nota, li retorna amb també estimació...de fet la Nerea sempre ha sigut delicada amb nosaltres dos...aquest article és massa fàcil, tot es redueix al mateix, a estimar i fer-ho des del cantó més cert i sincer...crec que els quatre fem un bon equip...ahir m'ho mirava i ho pensava: fem un bon equip...me les mirava a elles, i em feia gràcia com actuen a vegades com a col.legues, a vegades també com a mare filla és clar, però estic convençut que cada dia que passi seran més col.legues que res, i allà arribaran a llocs molt bonics...l'Aida pel mig dient la seva, perquè en te ganes, perquè se sent estimada sempre en aquella casa...hem passat moltes hores, dies, mesos, si sumem ja son anys i per ella ja son part de la familia, de la seva "familia", aquella que no està escrita enlloc però que existeix sempre...el temps posa les coses al seu lloc, és així, i quant te n'adones que han passat tants anys i que seguim amb els mateixos moments preciosos i fàcils ( paraula per mi vital en l'amistat) veus que el temps ja ens ha posat on ens tocava, com si dibuixés un gran cor on hi estem enmarcats tots quatre, "juntos pero no revueltos", un per un fins a sumar quatre, mai un pack, tot i que quant el formem som un conjunt molt bonic!!
Res més, així de fàcil...us estimo