La lluna i la pruna

Porto una estona donant voltes al tema...

Un dia escoltava a uns nens cantant una cançó, deia així:

"La lluna, la pruna, vestida de dol"...qui vestia de dol? la lluna? la pruna? les dues estaven de dol?
"Son pare la crida, sa mare la vol"...el pare de qui? de la lluna o de la pruna? i perquè la crida? imagino que la mare li diu al pare que la cridi perquè la vol...però que vol? la lluna o la pruna?...és molt diferent estar estirat al sofà i que la teva parella et digui: Pepet, crida a la lluna, que la vull!!, que no pas que digui: Pepet, crida a la pruna que la vull!!...a veure, si vol que la lluna vingui ho té magre, o sigui que parlem de dos llunàtics absoluts, una perquè vol la lluna i l'altre, perquè en comptes de treure-li la utòpica idea del cap, el que fa és cridar-la...no vindrà!!...una altre cosa és cridar a una pruna, si la pruna és una filla que tenen ( hi han pares que anomenen així a les seves filles), segur que vindrà,...ara bé, si criden a un fruit tampoc vindrà...aquí podrien dissimular però, m'explico:
Ella, la mare, podria dir: Pepet, crida la pruna que la vull!! i ell podria començar a cridar-la...sempre hi quant estiguem en època de prunes i en tinguessin a la despensa es clar... doncs ell, així d'amagat, podria agafar-ne una i posar-la ben a prop de la mare, sense que ella se n'adoni , i aleshores ja tenim el que tan desitja: la pruna!!
El Pepet podrà dir ben orgullòs: Maria, aquí tens la pruna, ja ha arribat!!...hem de pensar que tan el pare com la mare son molt més que llunàtics, estan sonats directament i així tot aniria ben encaminat, el pare l'hauria cridat i la mare ja la tindria...però la cançó segueix..
Seguim :
"la lluna, la pruna, el so mariner"...aquí entra un altre element,.el so del mar, que podriem lligar-lo facilment amb la lluna, em costa més agermanar-lo amb una pruna, però vaja, ja que parlem de pares que ho volen tot, doncs podriem anar desxifrant l'entrellat pensant que la mare si que volia la pruna, i que la seva gran il.lusió era menjar-la sota la llum de la lluna i davant del mar, per això apareix el so mariner...
...seguim a veure on ens porta la profunda cançó infantil:
"son pare la crida, la mare també"...ja hi tornem a ser!!, tots a cridar!!  i ara els dos a la vegada... però encara no sabem si criden a la lluna o a la pruna, perquè és evident que tan sols criden a una o a l'altre si no la cançó diria que les criden en plural i tan sols parlen en sigular...aquí se'n va a fer punyetes els meus arguments anteriors, ja que ara ja no sé qui vol la lluna, qui vol la pruna i que coi hi pinta el so mariner...podria ser que estiguessin els dos al mar cridant a la lluna o a la pruna, però despista aquest fragment ja que en principi pensava que era la mare que tenia aquests capritxos, però resulta que son els dos...també intuim que el pare ja hagués cridat a la lluna i a la pruna però al veure que no venien, la mare, que estima bojament al pare, hagués optat per ajudar-lo a cridar-les..a una de les dues suposadament, ja estem acabant la cançó i encara no se que volen aquest parell...
Seguim doncs, segur que trobarem la resposta!!
Hem de pensar que la majoria de gent acaba aqui aquesta bonica melodia, però no!! encara continua, si siguessim més pacients arribariem a trobar la solució a les nostres incògnites,segur que si!! endavant doncs!!
"minyones boniques, deseu els coixins"...aquí m'he perdut, quant els dos es foten a cridar a la lluna o a la pruna, resulta que hi ha un gir inesperat en el guió, i les minyones, que per més inri han de ser boniques, han de desar els coixins!!...quins coixins?...i la lluna? i la pruna? on son?...potser és una cançó per anar a dormir però crec que no és gaire clara i pot provocar moltes preguntes i dubtes als infants que ja ens miren extranyats des del llit,  i ja sabem que els nens son curiosos per naturalesa i això podria provocar grans conflictes familiars i moltes més coses, però segur que son no provoca!!...començo a treure conclusions i entenc que l'autor/a de la cançó no estava dins dels seus cabals, potser era un empedernit fumador de porros o directament de drogues molt més dures...el que si tinc clar és que li devien encarregar una cançó i s'hi va posar, sense esperar gaire que el resultat fos molt lògic...
ai que no en trec l'aigua clara !!... tan sols queda un boçí, a veure si ho arregla:
"son pare la soca, la mare els fadrins"...buf!...tot plegat em recorda a alguna cançó del Jim Morrison en algún estat extra sensorial, però coi, si li cantessis una cançó dels  The Doors a un nen segur que l'entendria més que no pas tot això...a veure, son pare la soca...volia dir que son pare és tonto? o que la toca i es va equivocar a l'escriure la paraula? però si la toca, que és el que toca?, ja hi som!!, la lluna?, la pruna? o a la mare?...
I la mare el fadrins?, he hagut de buscar el significat de fadrins, te dos significats: pot voler dir el pas de l'infantesa a l'adolescència o simplement voldria ser un sinònim de solter, si és el segon cas i el pare és soca de tonto, vol dir que la mare li van els solters i el pare ni s'assabenta, perquè és soca... en canvi  si el significat és que ja no son infants i entren a l'adolescencia, és una manera d'incitar a l'ingesta de drogues per part de l'autor de la cançó als ja pre-adolescents...sigui com sigui tot plegat és molt rebuscat...

Aquí s'acaba la cançó!...em quedo de pedra!!...milers de preguntes em passen pel cap, que hi pinta la lluna? i el so mariner? i perquè de sobte les minyones boniques han de guardar els coixins? i la pruna? es tan sols un element més per despistar o és la clau del misteri, intueixo que és la part més important però no hi ha manera d'entendre el significat de totes les paraules juntes...aprofito doncs, per fer un humil homenatge a l'autor d'aquestes lletres, suposo que és una cançó popular i la van fer popularment unes quantes persones, i cadascú va dir la seva i allà ho van deixar!!...aquí podria arribar a entendre l'embolic de tot plegat...a mi, que m'encanta apendre i provar coses noves també deixo el meu boçí inventant una cançó per nens que fa així:

          ELS BOLETS I LA GUERRA

"El carrer està ple de flors
boletaires, sortiu del cau
de mentres son avi s'ho mira
i la iaia fa la sopa

(podeu observar que també se utilitzar habilment els articles "son" pel masculí i "la" pel femení, ho he aprés rapidament)

Els bolets surten com els cargols
i la iaia se'ls mira amb alegria
de mentres el sol vola
i la pluja s'encamina

Ara si soldats! a la guerra!
que la pluja ja camina
i son avi i els bolets
i els seus nets que ja alucinen

Alex Font ( en plan popular)