El món cibernètic i els infants

Em disposo a escriure controlant el meu descontrol en algunes coses que se'm escapen de les mans...
Fa temps m'insistia en obrir un facebook, jo m'hi resistia, no tenia ni tan sols ganes d'imaginar que pot produir una màquina tan gran en un infant, si jo no controlo internet, com pretendre que un nen o nena pugui fer-ho...
Per altre banda és evident que els nens ho volen, com nosaltres voliem la moto o sortir de festa...en general despres d'unes petites lluites s'arribaven a acords, però havia d'existir aquest acord...
Ara arriben a tot arreu, i encara han d'apendre a gestionar moltes coses, és lògic, si els adults encara estem aprenent a gestionar les relacions,i fins i tot se'ns pot escapar internet de les mans, doncs tot això en mans d'un nen pot ser terrible...
I si nosaltres magnifiquem, ells també ho fan, tenen una eina molt poderosa i evidentment la fan servir...
Però la responsabilitat és nostra, dels pares...o sigui hipocritament el facebook prohibeix que els nens es puguin obrir un perfil, però com que tenen el nostre permís, no s'hi esforcen gaire a demanar dni o altres acreditacions que permetin assegurar de l'edat de qui obre un perfil al face.
I els pares, en general, acabem dessistint, patint per saber si l'espifiem fort permetent o pensant que amagar-lis això seria negar la realitat que viuen...
I ens convertim en espectadors dels nostres fills i veiem mil vegades com es diuen entre els nens que s'estimen i que guapa estas i la frase més repetida és "tú més!!"
Però xatejar pot magnificar les coses, les bones i les dolentes, i el descontrol dels privats és un món a part...de sobte te n'adones que potser no saben ni el que fan, i curiosament sembla que els donguem pressa per fer-se grans, quant justament avui en dia l'esperança de vida d'una persona és molt més elevada que abans, i a sobre, el moment d'emancipar-se també és va retardant cada vegada més...però no! tenim pressa!! sempre tenim pressa en aquest mon de kamikazes!!
En general tenim tendència a ser pilotes en el face, no vol dir que no ens agradi el que veiem i vulguem quedar bé, però en general si penges una foto del teu fill tens forces "m'agrades" assegurats, no dic que sigui dolent, nosaltres som grans i ho entenem i relativitzem les coses o ho mirem d'una altre manera, però ells poden exagerar molt les coses i tot just estan triant les amistats i comencen a gestionar les relacions, les emprenyades, els amors, tot plegat!!
I arribem a l'informació, a ells també els arriba tot, o sigui com sempre sense filtre, internet no te filtres, per tant poden estar igual d'enganyats que nosaltres, ja he dit mil vegades que em fa mal veure la meva filla dient que els espanyols son uns cabrons, ja amb un odi que ni tan sols enten, com em fot veure nens cantant qualsevol ideologia, a tot hi arriben, tot ho escolten i ja sabem que tenen una capacitat d'empapar coses que és molt intensa...jo, com a pare, veig com no puc controlar gran cosa, ni tan sols em puc frenar de dir els meus ideals, cosa que m'havia promés no fer-ho sovint amb ella, ja que no la vull influenciar massa, però és que em sento tan atacat en el que jo penso que em costa, però crec que ho aconsegueixo...sóc de blancs o negres, però ara als nens encara toca gris i ells han de triar més endavant el que volen i desitgen creure...així crec que hauria de ser...però que passa? com que callo, finalment entendrà malament les coses i pensarà que per estimar un país has d'odiar-ne un altre i bajanades d'aquestes...com deia, la seva capacitat d'interpretació està creixent, per tant no esperem que les idees les tinguin clares encara, però les tenen!! em sorpren!!
Però al que anava, internet és una eina molt útil en molts casos, de fet pot fins i tot ser una força molt poderosa del poble, ja que ni aquells que ho volen controlar tot poden posar ma en un món tan infinit com el cibernètic, però també, com a pare, me n'adono dels perills que provoca que tothom hi pugui ser, que tothom pugui fer animalades a dins, que tothom pugui educar a la seva manera, deixant-se portar pel fanatisme i ara no parlo de nacionalismes, parlo en general...tots sabem que els rentats de cervell son fàcils d'excercir en un infant, cal repetir mil milions de vegades una cosa i finalment la poden fer seva i que s'hi quedi incrustada, si jo li repeteixo cada dia que sóc el millor del món, finalment s'ho creurà i dubto que mai més s'ho tregui del cap, potser li provocarà un problema d'adulta o seguirà pensant que jo sóc the best...
S'ha de vigilar tan que em sento perdut com a pare en aquesta societat, no sé que haig de fer, ni que he de dir, ni on posar un límit, ni com lluitar contra tots els límits...
Ho reconec, tinc por!!