La Mar

El riu, el mar, el cel, un rostre, un instant, un racó, tot pot ser un regal, tot pot ser una font d'inspiració...
La música sempre està en els moments importants, a vegades de lluny, a vegades conscientment, però sempre hi és, lligues instants amb cançons que s'han fet grans en la teva memòria perquè passaven per allà en un moment important...la veu...
Casualitat, és una paraula que també t'acompanya en la teva vida, si no fos perquè vaig entrar en aquell lloc potser mai hauria conegut al meu millor amic, si no fos perquè vaig ensopegar potser mai hauria vist el que tenia al meu davant, la casualitat és un altre tresor que ens acompanya...
La casualitat és el factor més gran per haver descobert a la Mar, remenant per internet a vegades arribes a llocs bonics, i ja ni recordes com has començat el camí cibernètic que t'ha portat allà, potser tot plegat és una mica desordenat, massa informació de cop, però a vegades vas a petar a un indret deliciós...
I en aquest cas va ser en la veu de la Mar, em costa trobar una música que acompanyi quant escric, de fet moltes vegades ni tan sols em poso música, a vegades trenca el meu ritme, sigui dolent o bo el que escric, també te la seva melodia, costa lligar les dues coses, em resulta quasi impossible...però amb aquella veu em va passar...sabem que els gustos son individuals i també ho son les sensacions, hi han paisatges que m'atrapen, persones que m'empapen, i veus que m'enamoren...
No sóc crític musical, però si que sóc crític emocional, encara que tan sols de mi mateix, evidentment, per tant, entro a valorar-ho des de dins dels meus sentits i no dins d'una raó musical...
Haig de dir que m'agrada que aquella veu és col.loqui en diferents estils musicals i  en tots quedi be ( encara que no ho sembli segueixo siguent crític emocional de mi), haig de dir que en alguns casos la veu és molt més important que la cançó, en aquest cas i des de mi, és totalment així, m'atrapa a mi, per sobre del que canta...
Haig de dir que el punt electrónic barrejat amb un xic de pop i la seva veu formen una combinació bonica...però me'n vaig per les branques, per tant baixo de l'arbre i em col.loco altre vegada dins meu...
La veu de la Mar te un secret que no el se definir, enganxa les meves paraules mentres escric, com si em dongués el ritme adient, en el meu cas això és bo, ja que sigui cançó de ritme ràpid o lent, la veu de la Mar em relaxa ,i em calma... escric tan ràpid que a vegades els meus pensaments estan aqui i ja he posat el punt final, o a l'inversa, els meus pensaments estan dormint i jo encara estic escrivint aqui...doncs ella em dona aquest equilibri...i perquè? no ho se, com tantes coses a la vida que no tenen explicació passa i punt...entenc que la veu és bonica, segurament entenc que el toc de dolçor ferma sempre m'ha agradat, fins i tot entenc que moltes cançons m'enganxen, però no és res de tot això, és personal, és meu, em fascina escoltar-la...però el que més m'agrada és que em lligui tan amb el meu ritme literari...no he sigut mai persona d'un gust, no m'agrada una sola cosa i prou, no em tanco en una idea, no escullo un cantant i ja està, no desprecio un artista perquè ha fet alguna cosa dolenta, no seria capaç de fer-ho, estic visquent sota el meu criteri i això és tan relatiu que em fan por els que defineixen qualsevol cosa com una merda, no vol dir que jo no  trobi dolent algunes coses, clar que si, però estic en el meu petit raconet humà, per tant, no jutjo amb duresa...però si que estic en el meu dret d'enamorar-me d'una veu, per sobre fins i tot del que canta, fins i tot li treuria molt més de suc, però és clar, jo li veig tan de colors en el seu to que em resultaria impossible exprimir-la tant...m'he enamorat d'una veu, o la veu que jo escolto s'ha enamorat del meu moment literari, no se com dir-ho, ja tan sols per això espero que triomfi, crec que és bona, avui he vist el seu últim video clip i segur que te fins i tot facilitat per deixar anar la seva vessant més d'estrella, avui en dia suposo que també és important, però sincerament això no canviarà el que opino jo, m'encanta i m enamora, m'entra per la sensibilitat, el timbre, el to, no se el que és, però és...de fet encara ho estic descobrint de mica en mica, com a mi m'agrada... que entri de cop i que aleshores entengui perquè m'ha captat tanta atenció per part del meu intern...
a l exterior pot triomfar segons molts detalls i coses que puguin passar...mai m ha importat molt l'exterior, encara que com he dit espero que li vagi be, molt be, però aqui, a casa meva, davant de l'ordinador, quant escric, te un fan incondicional, algú que utilitza la  seva veu com a musa literaria, per cert, no se si ho he dit, una veu que m'atrapa...m'encantaria escriure-li algunes cançons i dedicar-li alguna frase, però sobretot seguir enamorat de la veu, una veu que està inclosa dins dels últims escrits meus,  els del blog però sobretot els meus meus, els que escric fora de la part pública, i sobretot en la poesia, un gènere que m'avergonyeix ensenyar però que cada dia m'agrada més i més...la veu , la seva i la meva poesia s'entenen molt bé...la Mar de be...

Escullo aquesta cançó. perquè m agrada a mi, aquesta part electrònica amb la seva veu m agrada

Tot i que posaré una de més clarivident per la seva veu, que estigui per sobre de la música...:tot i que no és la que més m'agrada, però això de buscar videos no és el meu fort...com si jo l'hagués descobert!!!...de fet jo l he desobert ara...