dissabte, 16 de juny del 2012

crisis, crisis, crisis, crisis

I és clar que hem millorat en algunes coses!!...ok, ja està , ja ho he dit, hem millorat...
Anys enrera segurament hi hauria un daltabaix gegant amb la situació actual que vivim, però l'engranatge està perfectament disenyat perquè no passi res...
Ahir em preguntava: i que podem fer? si els nostres empleats, polítics, banquers s'han sublevat i poden amb nosaltres, que coi podem fer?
El problema és que en el fons ens ho creiem tot, si no jo ni escriuria això... vol dir que m'ho crec, que encara que em queixi, que m'emprenyi, que m'indigni, segueixo permetent que em prenguin el pèl dia rera dia...
El món està globalment lligat, si s'estornuda a Munich, ens moquem aquí, si Atenes te mal de cap, tots tenim migranya , ho trobo fortíssim que estiguem tan lligats i en canvi tot el més proper a vegades no sabem ni com està, estem lligats tots per un fil inexistent, però ens l'hem cregut...
Com podem dependre d'una economia que  tan sols per rumors pot caure de sobte?...aquest és el nostre sistema?...pobret!!
I ara que passa amb el mediambient? , que passa amb tantes coses que ja ningú en xerra?, tot és el mateix, calés, calés, calés...tot perquè ens ho creguem i no ho hauriem de fer-ho, perquè actualment no som res en les decisions del món econòmic, tan sols una peça més utilitzable per salvar tot aquest sistema tan extrany...per tant com queixar-nos?
Potser hem creat un món indefinit, on tot cada dia és més relatiu, els països ja no son països, res és important fins que interessa que ho sigui...crec que vivim masses enganys i ens han col.locat d'una manera que ens resulta quasi impossible moure fitxa...no crec que anem endavant humanament, més aviat estem perdent coses i els poders ben contents...
La única cosa que es manté per sobre de tot i que ni tan sols la crísis mundial pot amb ella, és el futbol, això encara està en primer pla, clar que si, som uns cracks!!
I potser estem vivint en un lloc massa poc clar, on perquè tinguis 500 amics al facebook et pots arribar a pensar que no estàs sol i que tens 500 amics en la realitat i no és així, però ho arribem a pensar, ens ho creiem i aqui, perdem consciència del que som realment...
Volen que tremolem i ho aconsegueixen, tan sols es menjada de tarro, nosaltres no hi pintem res en tot allò, no ens haurien d'explicar les coses, ja que finalment no tenim veu i tampoc tenim la possibilitat de sortir a guillotinar els culpables de tot plegat, perquè n'hi han, i en general son els que ens volen fer sortir de la crísis, ells ens hi posen i ells ens treuen? on s'ha vist això? ...si jo estic en una feina i faig una estafa no crec que em descobreixin i em diguin: val, val, l'has cagat...ara pots rectificar i a sobre et donarem tots els nostres mitjans perquè ho arreglis...no, no aniria així segur!!
Som solidaris gràcies a les maratons i ONG, no en sabem d'altre manera, ho som però si veiem un pobre davant nostre canviem de vorera...si que tenim el sentiment però en ho han de donar tot fet, no sabem fer-ho solets, els mecanismes son globals, per tant cada dia som més màquines...necessitem les pautes, per tant ara que ens hem de queixar ens falta el manual global per poder-ho fer, perquè de moment encara ningú ha mantingut una queixa durant temps, si que fem petits cops a la taula, com aquest escrit, però més no en sabem...gràcies a la nova tecnologia cada dia sabem més del que pensa el del costat però en canvi cada dia estem més lluny...tanta informació i possibilitats de rabieta ens dona ambigüetat i aquesta és una mala companyia per solucionar coses...
Espero i ho dic sincerament, que tot s'enfonsi i que tots aprenem d'això, de fet la meva experiència m'ha fet veure que moltes coses son prescindibles tot i que ens repeteixen mil vegades que sense això o allò mai podriem viure...és la màquina que no pot parar i ja per inercia el món està fet així...apa!! tots amb la psicossis de que sense euro no podem viure, que sense Europa no podem viure i la gent s'ho creu!...però si no tenim ni idea de tot això, com ens ho podem creure?...potser hauriem de fer més cas dels nostres veíns, dels nostres coneguts, de la gent que està aquí a prop nostre i començar a pensar les nostres coherencies...potser ens hauriem de preguntar: que amb Europa no podem viure, que amb l'euro tot és impossible...vull dir el que veiem realment, no el que ens diuen o deixen de dir, que no és més que coses llunyanes a nosaltres...estem salvant bancs, bancs que no salven als seus clients que no poden pagar hipoteques...amb això ja està tot dit, no cal més, doncs això és el que ens ha d'importar, no el banc, si el client...
I deixar de confondre coses, no en te cap culpa el que treballa al banc, el pobre que mostra el seu careto davant nostre, no ens queixem a ells, si son com nosaltres, no insultem als mossos, si son com nosaltres, deixem la merda d'esteorotips i anem al grà, anem pels que decideixen, deixem els pringats al nostre cantó...
I com es fa això? no ho se, tan sols hi ha una manera crec, dient prou i parant tota la maquinària d'una vegada, però és impossible, perquè tots hem de pagar coses i estem amb el culet ben apretat...
Ahir em deien que perquè quant et fas gran sembla que perdis els ideals, crec que cada obligació que ens posen a sobre ens fan perdre una part de nosaltres i si anys enrera amb una casa i menjar ja feies, ara tenim coses totalment bàsiques que no existien , el mòbil, el cotxe, internet etc...per tant encara estem més lligats...i tot ho anem engrassant perquè funcioni be, amb el móbil ja podem crear una revolució des de qualsevol lloc i mentres ho fem, algú ha caigut davant nostre i no el sabem ajudar...ens creiem que existim molt i no existim tant...no som més que una eina de tot plegat...potser ens toca no creure'ns les coses...potser ens toca dir a la merda quant un Deu com en Guardiola diu: ens hem de despertar molt, molt d'hora... i després el veus en un anunci del banc de Sabadell...va home va!! aquests personatges tan influents haurien de dir les veritats i no aquests tòpics abusrds i desfassats...posem l'idioma nosaltres i quant diguin prima de risc, nosaltres parlem de persones, que no va amb nosaltres la famosa cosineta del risc!!  hem d'estar per coses més importants que això...no ens ho creiem tan que com més ens ho creiem, més Millets hi hauran al món...siguem realistes, ja no existeix Espanya, ni Catalunya, ni Grècia ni cap país...tot son eines res més...l'exàmen de geografia de les capitals seria...
Espanya capital? Alemanya...resposta correcte

visca Catalunya!! ja,ja,ja,ja, actualment ja no serveix per res el nacionalisme, s'ha enfonsat... ni el català, ni el espanyol ni cap mena de nacionalisme...s'ha fos, tan sols son crits del carrer, com el que es queixa per tot, però ja res te força aqui baix, res de res...i el que és més fort és que ens pensem que si...ja,ja,ja,ja...no vull pagar peatges!! ja,ja,ja,ja....a veure on estaran d'aqui poquet  si en el moment que un d'ells que no tingui feina l'avisarà acesa per treballar i haurà de dir que si!!...i és que estem lligats i així impossible trobar coherència...

2 comentaris:

Montse ha dit...

molt complicada aquesta societat nostre, mira el que hem d'intentar ja és a nivell individual, i intentar viure segons les nostres conviccions, i aportar el nostre granet de sorra

xelofont ha dit...

és la solució, individualitzar la ment i entregar un granet, potser aixi ens entendriem millor, si..