Aire

Son dies diferents, sense el Peter ni el pirata, tan sols els elements i jo i a vegades no els entenc.
Pensava amb les cireres, amb els pressecs de vinya, amb les sindries, el meló, amb aquesta fruita que m'encanta, que em diu que és estiu, i que les seves olors em porten a llocs coneguts...
De sobte entro al mar, la sal, la meva sal i la calma als meus fututs genolls, el mar m'ho cura tot...però em regala olors, moments, records, en el mar trobo tantes preguntes i respostes que aviat tindré una cua de "sirenu"...
I perquè m'arriben tantes coses des de l'aire, des del vent que bufava suaument, just a l'antitessis de la tramuntana i tot i així, no paren d'arribar misatges misteriosos i apa, sense el Peter ni el pirata em toca desxifrar-los a mi solet i això sempre em costa molt...
Potser una conversa recent m'ha despertat moltes coses adormides, ja em passa això, tinc coses pendents, com els fantasmes, he de ressoldre les coses però no depen de mi i això em fot molt...ja se que en el món actual res depen de nosaltres,  però en les nostres pròpies vides si que ha de ser així.
Ha sigut molta lluita mental per aconseguir l'estat que tinc ara, no pretenc deixar de ser una muntanya russa ja que segurament sense les baixades i pujades seria incapaç de disfrutar de res...sóc un balança desequilibrat, no hi puc fer res.
I cada dia em sento més volàtil, com un far, ara hi sóc, ara no hi sóc, però ja no se si son les circunstàncies o és que definitivament he escollit aquesta opció, ho he d'averiguar...
Tinc ganes d'experimentar, tinc més ganes que mai de fer-ho, de provar coses, de trobar coses, de escoltar coses, d'apendre coses, sempre des de la vessant més humana, mai academicament, no necessito més coneixements externs, no en tinc molts, però en molts casos distorsionen la realitat individual, per tant necessito ments, paraules, camins explicats per altres persones...però com es combina això amb el ser volàtil que es va agegantant dins meu? no en tinc ni idea...
Avui l'aire que respirem i que poques vegades escoltem, em deia que he de fer un altre treball...un altre?- li he dit jo un xic esgotat...però si, com diu una persona cada vegada que tens un premi aquest es desenvolupa amb un altre treball a fer, i te rao, almenys els que optem per currar coses que no es veuen externament però que jo crec que son la base de la nostra vida...
He arribat de la feina, i he tornat a retrobar-me amb el Peter Pan, ha sigut de casualitat , com sempre havia anat a fer un vol per algún indret tan verídic com màgic...has tornat bandarra!!- li he dit més feliç que emprenyat...no em deixis sol quant l'aire m'està dient tantes coses!!!...tan sols tú em pots ajudar!!!...el pirata com sempre estava buscant tresors, ja tornarà quant en trobi un, tot i que s'ha perdut una imatge tendre de un pare jugant amb dos fills al mar, cosa que jo, sense el Peter i el pirata i el vent d'amic inesperat, he mirat molta estona mig enamorat d'aquella imatge...m'encantava veure els nens mirant al pare com dient: papa, que estàs fent el ridícul, però igual es partien de riure, inevitable...i és que per moments ell era molt més nen que els seus propis fills, és la meva imatge del dia...i jo emocionat mirant-los...però l'aire continuava parlant i no se que em volia dir...magicament penso que és el meu pare o el meu avi que s'estan comunicant amb mi per algun indret sensorial, però no pot ser perquè aleshores segur que entendria el misatge...el mar, el cel , l'aire i el pare amb els seus fills m'han donat una poesia bonica, d'aquelles que t'agradaria escoltar cada dia...