Vicens

Avui m'han donat la notícia, no et veia tant ara, potser perquè jo com sempre he estat una mica volàtil, segur que tambè perquè ja deu fer tres anys que ja no erem companys de feina, i més de dos que ja no viviem al mateix poble, però com moltes vegades he escrit en aquest blog, hi ha gent que et regala un instant, i altres molts, i altres potser sempre, però amb tú tinc molts records guardats i mai he deixar de tenir-te present, igual que la teva encantadora familia...quant diumenges amb vosaltres!!
Si alguna cosa et podia definir era que tenies bondat sempre, i entregaves ,i mai esperaves res a canvi,no tothom ho sap fer així, evidentment com a company de feina erats d'aquells, únics, que mentres ensenyaves o ajudaves, treballaves més que el que t'havia demanat el favor d'ajudar-lo pel teu coneixement de la zona...
M'ha vingut al cap avui el primer dia que et vaig veure a la meva vida, va ser al petit despatx de Salt, just abans de que l'empresa es fes gran i agafès unes oficines més apropiades pel nou estatus empresarial, estaves en una cadira, intentant entendre una nova màquina, en deiem terminal aleshores, i ja renegaves, això ho feies molt, renegar, ara ho recordo molt, com tanta gent de la Garrotxa, el renec et sortia facilment, a mi em feia riure, ja ho saps ...
Jo em vaig posar al teu costat i et vaig ajudar, i vam començar a xerrar una mica de nosaltres, i després, feiem la mateixa zona i la feina ens va ajuntar, erats una gran companyia quant anavem plegats i és evident que anessim on anessim la gent et mostrava carinyo...si, et feies estimar, sempre disposat a ajudar, a donar un cop de mà en el que fes falta...
Em vas ensenyar moltes paraules de la Garrotxa , com aquella famosa que un dia ens vas dir a mi i a un amic meu " estintoleu les lleixes allà"...estintolar !!! , vaig estar anys fent broma d'aquesta paraula, igual quant em vas oferir un dia Xindria, la meva estimada sindria transformada en Xindria!!!, tambè ho vaig allargar i sempre et deia en broma quant m'oferies aquell fruit" xi Vixenx, vull Xindria!!"
Sé que quant algú marxa és fàcil parlar bé, a mi em costa molt parlar malament de la gent, però en general quant no et toca tant el cor, doncs t'agafes a un dia, o a un moment, però tu erats, o ets, d'aquelles persones que sense fer soroll sempre em vas donar un cop de mà, tant tú com la teva familia sempre vau tenir les portes obertes per nosaltres, avui quant li he dit a l'Aida m'ha dit el bon record que te de tú, sempre li donaves coses, la mimaves i la tractaves amb carinyo...
Collons Vicens, m'ha futut perquè ets jove encara però aquí estem per mantenir-te infinit, avui he pensat com senties les morts dels altres, del meu estimat Lluís de Riudaura, o el gran company de feina que vam tenir, el Manolo, sempre erats una persona sentida en tot...
Saps que em sap greu?...fa tot just dues setmanes et vaig veure a Besalú, parat en una terrassa d'un bar, jo passava en cotxe i vaig dubtar de parar, no ho vaig fer, estava absolutament ple de feina i era tard i encara em quedava molt per fer, però vaig dubtar molt i sempre he pensat que quant un té dubtes s'ha d'aturar, just tres dies després vaig preguntar per tú al teu germà, i li vaig dir " hem d'anar-hi un dia a veure'ls "...no hi hem anat, vaig estar a punt de venir mil vegades, sempre li deia a l'Aida, però no per cumpliment, si no perquè feia temps que no ens veiem, i les teves rebudes sempre, SEMPRE, van ser molt bones, ens teniem carinyo, ho sé, i fins i tot en momets vam entrar en una bona amistat, tot i que erats tancat o potser et costava mostrar el que pensaves, però saps amic, ets de les poques persones que he escrit una carta a mà en aquests darrers anys, et volia fer un regalet, i sabia que a tú tema ordinadors com que no era el teu fort, no t'interessava, si no tenies ni mòbil !!, no el volies per res, estic content d'haver-te donat les gràcies de moltes coses directe del cor amb la tinta com a fil conductor, se que et va agradar i t'asseguro que te la mereixies, perquè sempre em vas fer sentir apreciat i sempre em vas valorar, tinc molt bons records estimat company, molts !!
Avui t'he recordat de moltes maneres, el primer dia, les teves paraules, quant em deies que no tinguès por als gossos treballant fins que un dia vam sortir tots dos per potes d'una finca, he recordat el dia de l'enterrament del Manolo, he recordat molt moments que els ulls se't humitejaven per alguna emoció, he recordat bromes que et feia quant ens trobavem pel carrer, he recordat el mal que et van fer a l'empresa on vam treballar plegats, quant et van tirar al carrer suposadament un que sempre deia que ereu amics de feia molt de temps, com et deia jo que vigilessis, que ho faria i tú al final creies i erats de bona fè, tot i que renegaves molt bé, però al final hi queies...i justament amb la única persona dolenta que jo he pogut veure a la meva vida, la única, i ni amb ell vas poder desconfiar del tot, erats bó, potser massa no ho sé, però a mi m'estava perfecte, perquè al final no podem confondre les coses, se bo és fantàstic i si et prenen el pèl doncs no és pas errada teva, si no de l'altre...
Bona persona Vicens, molt bona persona, mai et vas cuidar fisicament, i recordo que un dia em vas dir que petaries jove...avui tambè hi he pensat molt en aquell dia a Les Preses quant m'ho vas dir...
Recordo fins i tot quant t'adormies al sofà i roncaves, m'ha tret un somriure pensar-hi...sigui com sigui et trobaré a faltar, perquè la Garrotxa és petita i tú, com jo, erats dels que voltaves, i ara hi havies tornat amb la nova feina, veure't ni que fos més de casualitat, sempre era un plaer, la penúltima vegada que et vaig veure no em vas deixar tranquil, no sé, no et vaig veure bé, però justament fa dues setmanes em va semblar que estaves bé, i mira, avui la Montse, la teva fantàstica dona, m'ha trucat per donar-me la notícia...
I la vida segueix Vicens, i sempre que passen aquestes coses em recorda que ho hem d'aprofitar i sobretot mai pensar que demà ja ho farem, ja saps que quant passen coses com aquestes m 'ha vingut al cap que m'hauria agradat dir-te altre vegada l'apreci que sempre t'he tingut, crec que ja ho sabies, i tambè sabies que anava de cul amb la meva vida amunt i avall, ara que m'ha arribat la calma, no te l'he pogut mostrar , i te la mereixies saber-la, perquè sé que t'hauries posat content, poca gent sap com tú , les lluites que he passat com a pare i com a persona, gràcies amic, se que sempre es diu que "mai t'oblidaré" però no dubtis que com que tú i jo vam estar a molts llocs plegats voltant pels indrets, quant hi passi, et llençaré un somriure i no dubtis que un etern agraïment, ha sigut un plaer coneixe't i compartir coses amb tú amic... i si, és així, jo mai t'oblidaré...dona-li records al Lluís i al Manolo de part meva, i com sempre, aqui seguiràs present, per tant, mai moriràs dins dels que t'hem estimat i t'estimem.