Barcelona

M'ha agafat com sempre desprevingut els fets que han passat a Barcelona, i no dic només el tema de les Rambles, que tot i que tots sabiem que hi havia l'amenaça, doncs no pensava que arribès a passar, però totes les reaccions del després em costen força d'assimilar...potser per això vaig decidir aïllar-me una mica dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials justament aquests dies posteriors a l'atemptat...
Però començo per la part positiva, gent que es mou per ajudar, gent que sigui pel que sigui i aqui si no em cal fer cap analisis, ho fa i punt, perquè entenen el dolor alié o perquè simplement portar menjar a la gent que es queda atrapada a les rondes pels controls, és un gest pràctic que soluciona moments d'espera segurament emocionalment pesats...
Estimo Barcelona, segurament és l'indret, l'únic, que puc dir que sense saber que significa estimar una ciutat, li tinc carinyo perquè fisicament em té el cor robat i perquè evidentment he passat moltes coses per molts racons de la ciutat...com a barceloní que dec ser, he evitat el màxim possible les Rambles i els seus voltants, tot i que sempre que vaig de visita m'agrada passejar-hi una estona...però rapidament m'amago cap al Born o encaro Passeig de Gràcia amunt per anar a la zona on vivia ara ja fa uns quants anys....
M'agrada Barcelona perquè m'agraden els seus colors i sobretot la diversitat de barris que existeixen, antics pobles que tot i ser engollits per la urbe, mantenen un cert aire propi...m'agrada Gràcia, clar, m'agrada Horta, i potser la zona de Barna que més lligam sento, a part d'on vaig viure, és l'Alt Guinardó, des del carrer Torre de Pardals i Mascaró fins a Verge de Montserrat i Font d'en Fargas...
Tot i que m'agrada no crec , com s'ha dit aquests darrers dies, que sigui més ciutat de pau que les altres, en principi crec que totes les ciutats són de pau no ?...tot i que si hi ha una guerra, qualsevol ciutat deixar de ser de pau, jo potser sóc optimista, però crec que la gran majoria d'humans volen viure en pau, però suposo que toca dir això, però a Barcelona, com a tots els indrets del món, hi ha gent bona i de dolenta suposo, gent que vol pau i altres que no, jo no sé ben bé com explicar-ho, però això de generalitzar les coses posant-les tot en el mateix sac, és quelcom que mai he entés...
Potser per això em miro els moros, els xinos, o als del Baix Camp com a persones, i a dia d'avui sóc incapaç de dir que els moros són de tal manera, que els catalans són així o que els negres són aixà, potser és un pensament massa hipyye no ho sé, però a mi m'han dit que sóc de Barcelona moltes vegades i jo sempre m'he quedat amb cara d'estaquirot, com preguntant " i això que significa??"...com sempre he defensat, crec que l'error del món és deixar de banda l'individu per endintrar-nos a la perillosa tasca de posar a tothom en el mateix sac...aleshores la solució és més fàcil, cert, fotem-los tots fora i ja està, la putada és que fins i tot els que ho diuen, segur que dirien tots menys el Moha que em cau de conya i així recuperen la única visió real que hauriem de tenir, mirar a l'altre persona sense més...quant ETA estava activa no vaig escoltar tant com escolto avui, que hauriem de fotre fora a tots els vascos que vivien a Catalunya en aquell moment...
No vull caure en l'error de dir que nosaltres hem fet mil bestieses a països arabs, suposo que tots ho sabem, i que hem fet matances molt diferents a les que vam viure l'altre dia, però les hem fet, en nom de la suposada pau cert, altrament traduit com a interessos econòmics, però carregant-nos a molta gent innocent, però evidentment això no justifica cap animalada com la viscuda l'altre dia, no vaig per aquest cantó, crec que seria tambè massa fàcil, però no anem per l'altre tampoc si us plau...allò que feiem allà s'anomenava danys colaterals, però no, eren morts com els que van morir l'altre dia mentres passejaven pels carrers tranquilament...
Estic en un grup de Watsapp on m'he tingut de mossegar la llengüa moltes vegades, i el que més em sorprenia és que la gent que formem aquell grup, en principi , som civilitzats i bona gent, m'ha costat escoltar o llegir les informacions que ens arribaven suposadament de fonts fidedignes, em va posar com una moto escoltar un audio on es demanava que tots els moros haurien de sortir a manifestar-se pel carrer en contra de l'atemptat, perquè el silenci els delatava, he escoltat com les dues bandes ja començaven a barrejar el tema de l'independència amb tot això, he escoltat fins i tot, si si, en una tele espanyola, que la culpa de l'atemptat era del Jordi Pujol, per haver decidit deixar a entrar molts més arabs que sudaques, paraules textuals, us podeu imaginar quina opinió tinc d'un estafador com en Pujol, però arribar fins aquí ho trobo absolutament rebuscat i alucinant...
Francament "flipo" amb els mitjans de comunicació, i crec que ja em costa no generalitzar en això, tot i que per sort, si miro individualment, trobem bons periodistes, però jo he posat tv3 aquests dies, i tot i que és cert que no aprofitaven les parts morboses de tot això, de sobte van parlar d'audiencies i de xominades que particularment em fan entendre que el món, passi el que passi, mai es pot aturar...em sorprèn...
Per mi només hi ha un culpable, i és el fet, el que ha passat, tan me fa d'on són, si un mira l'història entendrà que de sonats n'hi han hagut sempre, no cal anar a una religió gaire llunyana per entendre la de morts que ha provocat el cristianisme, i es pot entendre ??, no, però clar, ens sorprén ara perquè és al segle XXI i perquè els metodes evidentment són diferents, però això ha passat sempre, no tothom evoluciona igual, no a tots els països interessa que altres evolucionin millor, i no tota la gent que segueix una religió actua igual, perquè parlem de fanàtics, no de creients...penso jo vaja...per mi són sonats, res més, que ni puc ni imaginar ni entendre com poden arribar fins a aquests extrems, tot i que si mirem al segle XX, tampoc fa tant, a Europa , una colla de gent europea van seguir fins al final a un sonat, i perquè, segurament perquè va cridar en el moment adient, quant la pobresa dominava a la població, quant hi havia debilitat , només aleshores aquests èssers poden ser forts...
La solució? jo no crec que n'hi hagi, la feina que es fa ja és bona, parlo de seguretat, però és que aturar a una furgoneta o a un boig que va amb un tornavís pel carrer ho veig quasi impossible, hauriem de viure en un estat d'histerisme que no convé...
Jo aquests dies pensava en els morts, en quina conversa deurien tenir just abans del moment, les il.lusions que potser xerraven, o potser decidien a on podien anar a pendre alguna cosa, i de sobte tot silenci, tot per uns desgraciats que agafen un vehicle i comencen a atropellar a tothom que es posi davant, suecs, marroquis, italians, tan és, algú encara dubte que són racionals? que creuen en les races?...no,no, maten i ja està...i ho fan així, de la forma més complicada de frenar...
Jo només espero que la gent no xerri de tothom igual, que la solidaritat de que tant xerrem i omplim el pap repetint-la es mantingui en tots sentits, jo mateix vaig tenir els meus primers impulsos racistes, em vaig sorpendre a mi mateix, és humà, tinc por, i tinc por de que algú que estimi prengui mal, però després i ho dic de tot cor, vaig pensar en tota la gent de fora ( encara no sé que vol dir ser de fora que quedi clar) que conec, i vaig pensar, que fas pensant això ???...va durar poc el pensament, però reconec que el vaig tenir, per tant entenc que tots busquem solucions i en general, per trobar solucions hem de trobar culpables...i els culpables tenen nom i cognoms, però no són una nació, ni un país, i espero que ningú dubti que no tenen cap problema de matar a gent de la seva raça...em fan por les xarxes socials per això, perquè moltes vegades estàn molt ben utilitzades, no ho nego, però donen molta força a tothom , a qui sigui,i com que no hi ha filtre, en moments com aquests, tot i que no queda bé dir-ho, molta gent pot agafar-se a l'argument fàcil de " tots són uns assassins"...