El Mar i el reietó d'Espanya

Notar com el cos calent entra a l'aigua encara freda del mar en el mes de juny, no té moltes comparacions...
Crec que al mar li he entregat milions de paraules, quasi no sabria ni explicar el que em fa sentir, el que em dona, el que em ressucita en moments baixos i m'enlaira de vitalitat en moments com els d'ara mateix...
Avui he sortir del mar, on l'aigua glaçada, neta i transparent m'ha fet aturar-me per un moment per poder gaudir, tal com es mereix, un instant com aquest...
M'encanta la muntanya, també li he dedicat milers de paraules, però no em dona la força que em dona el mar, suposo que és qüestió de gustos o de sensacions, crec que en el meu cas son les sensacions...si, sens dubte, son elles...
Actualment et pots trobar la rambla de Catalunya al mar i a la muntanya, queden poques coses o pocs indrets propers que et puguis sentir un privilegiat perquè hi has arribat, o hi arribes amb un veler, o amb una moto aquàtica o en el cas de la muntanya, et llences en paracaigudes o simplement hi arribes en cotxe, perquè aquell tram que diferenciava el privilegi de la normalitat ja està asfaltat...no ho dic com a crítica, tambe hi ha gent que no te la mobilitat adient per arribar a tot arreu, simplement la sensació de privilegiat desapareix...crec que això em va passar a la Mola, ja no hi he tornat...
No sé que busca la gent en la natura, però jo hi busco el silenci, escoltar-la, admirar-la, estimar-la, i com a un bon amic, t'has de concentrar en ella, si no es pot diluir entre la fressa d'un motor o els crits d'algú cridaner...
Que no vol dir que tampoc accepti el joc que vivim, vull dir que tan sols de tant en tant m'agrada estar per ella...així puc entendre millor qui sóc, així desapareixen les religions, guerres, ideals polítics, i problemes socials eterns, tan sols de tant en tant, dono l'esquena al món per tornar a la realitat més elemental i el que realment som...
Alguna cosa estic fent bé que no m'assabento de res, ni de les eleccions europees, que me'n vaig assabentar el mateix dia al vespre, ni que el rei d'Espanya, que va abdicar ahir, bé, si que ho sé, però arribo tard i de refiló...qui cony és el rei enmig d'un oceà?, un sol estarnut oceànic pot amb milers de vides...per mi el Rei no és res, però no és res com tampoc ho és el Mas, el Rajoy i tots els altres, no vull perdre ni un minut amb ells, ja han tingut masses anys per demostrar el que han demostrat : res de res...
Jo prefereixo escoltar les onades...ja sé, ja sé, que si no tenim una bona seguretat social no anirem bé!!...ho tinc clar, tant clar com que el dia que calgui se la carregarant, el Rajoy, el Mas o qui sigui...jo si que he abdicat de tots aquests gamerusos...
I retorno al mar, ja que ell si que és mereix mil portades, perquè el Rei potser va ajudar a una democràcia a tirar endavant, o potser era un falangista més que s'ha enriquit i que es dedica a matar elefants,no ho tinc clar, però qui cony és el rei al costat del mar?, això si que ho tinc claríssim...torno a fer la mateixa pregunta, a cas el rei ens dona la vida? nooooooo...el mar si, sense rei viurem igual, sense mar no viurem...el mar ens dona de menjar, el mar ens dona l'equilibri que necessita el món per tirar endavant...igual que el mar, les muntanyes, els rius... els animals estarien al mateix nivell que nosaltres, però com que no abarquen tanta geografia possessiva, doncs els poso en el cantó dels bons, vull dir que si cal destrueixen també, però sempre hi ha una finalitat de supervivència, nosaltres no, globalment no sabem respectar...l'únic element que desequilibra realment el món som els humans: el rei, els meus veíns, jo i tota la gent...o quasi tota, no conec a tothom evidentment...
I aquesta és la meva terra, la única terra que conec i que estimo, tant humida com el mar, i tant seca com un desert, i perdó per dir "la meva"...m'he equivocat, jo pertany a ella, si no no seria el que sóc simplement, una persona que escriu amb una teoria fantàstica, però que per anar amunt i avall agafa el cotxe i contamina de milions de maneres diferents, és complicat ser coherent, però no ho és tant saber qui som cadascú de nosaltres...per tant els reis, gobernants, països que tot el dia ocupen les portades de tots els titulars, doncs per mi, cada dia existeixen menys...el món funciona a base del desequilibri, sense ell no podriemm viure, i mentres sigui així miraré a tots un per un i mai globalment, perquè tots junts "fotem" pena i un per un, quasi tots som meravellosos...espero que un dia la meva idea utòpica de l'humanitat es faci realitat i tots no ens haguem de disfressar cada dia per sortir a "batallar"...i és curiós, perquè es disfressa el més pijo i és disfressa el més hippye, un s'esforça per anar inmaculat i l'altre per trobar el més vell que trobi per casa, això si, tots dos en general diuen que no tenen ni un duro, que és una moda eterna aquesta...dir que no tens, no sigui cas!...admiro la gent, i tinc un amic que ho deia, que em diu: "vaig de conya de diners!" i si ho admiro és perquè ho he escoltat molt poques vegades...disfresses, disfresses disfresses...com sempre, abans d'acabar diré, tal com he dit que col.laboro en la contaminació, que jo també em disfresso...sóc incapaç de criticar res sense passar abans per una auto-crítica...el que si tinc clar son dues coses: una: que he de seguir el que toca i dos: que no segueixo el que toca...per tant, no tinc res clar...que bé, aviat els dos quatres junts i encara mai tinc res clar...
Per cert, ultimament no puc dir el que sento, ja que se'm tira molta gent a sobre, és la meva opinió, igual que uns es caguen amb Espanya, els altres amb Catalunya, altres fan una guerra i altres es maten per una porció de terra, jo em cago en tot això i si algú em diu que així perdo el respecte doncs els diré que a mi també me'l perden ells, i no passa res, son opinions, sentiments o ideals...cadascú té els seus...un és del Barça, un altre de l'Espanyol i jo no sóc de cap equip, per dir-ho clarament, tan sols m'agrada el futbol, no qui guanya...per això vaig deixar de veure futbol en comunitat, perquè jo veia les faltes del futbol i els altres veien les de l'equip contrari i jo per més que intentava compendre, no entenia res...per mi el món és això, el mateix que el futbol, o com l'anunci d'Estrella que repeteixen cada any...cal mirar-ho tot?...jo he decidit ja fa molt que tan sols miro a la gent, res més...que es barallin els altres!