Cagastic

Recordo que d'adolescent entrava a l'habitació i em tancava a dins, era la meva porció d'intimitat...a casa sempre m'ho respectaven i era agradable aquest respecte...
Allà escoltava molta música, no cal ni dir que feia concerts imaginaris per públic embogit per la meva presència a l'escenari...començava a cantar, a imitar als meus idols, a moure'm com ells, i finalment dins d'aquella habitació potser hi havien unes quaranta-mil persones escoltant els meus famosos concerts del carrer Gran Via...
A part d'haver d'aguantar els meus xiscles ,que ni la porta tancada evitava que sortíssin i s'escampessin per tota la vivenda, els de casa sabien que estava allà dins... i tot i la meva imaginació, tenien clar que allà dins tan sols hi havia una persona, o sigui, jo...
Evidentment també escrivia moltíssim, en aquella època ho feia a ma i en alguns casos, intentava passar-ho a net amb la Olivetti del meu pare...
No gran cosa més feia dins de la meva habitació...bé, si, mirar El Víbora i el Jueves, com si fossin els pecats més grans que mai havia fet, suposo que com tots els adolescents doncs descobria la meva sexualitat...ara miro el present i penso que realment vaig ser  un nen/adolescent molt temps, als 13 anys era un autèntic nen, tot i que em començava a esforçar a no ser-ho...
I ara que passa?...quin és el present?...que faria jo ara mateix si tingués 12 o 13 anys? ...evidentment em tancaria a l'habitació també, buscaria en tot moment la meva independència, fins i tot faria algún concert per alguns fans , la gran diferència és que fins i tot podria penjar el meu concert al you tube i amb una mica de sort unes 300.000 persones em podrien arribar a veure, perquè realment seria bó o potser perquè simplement seria un friki, que també funciona per tenir popularitat cibernètica...
Ara em tancaria i no estaria sol, tindria una infinitat de possibilitats dins d'una petita habitació...dins d'ella hi hauria tot el món davant meu...que vull música, doncs poso la música que vull i en el moment que vull i sense necessitar d'anar a cap botiga a comprar el meu desig musical...que vull veure un amic, doncs engego la cam i ja tinc l'amic,de mentres podria parlar amb deu persones més pel watssapp, i podria actualitzar el meu estat al facebook perquè tothom sapigués com estic en aquell moment...podria escriure per exemple: " m'estic avorrint mooooolt" i al costat una careta trista per posar imatge al meu estat...és tan curiós tot plegat, que fins i tot podria penjar a la xarxa social una foto de la caca que he fet o del meu cul i posar " estic cagant"...i no seria extrany, depenent de la popularitat que tingués, que uns 68 "m'agrada" responguessin al meu interessant estat cagador...fins i tot, i temps al temps, potser hi hauria un programa d'aquells que informa exactament de quina quantitat has cagat, de com l'has cagat ( caca primavera, caca dura, caca cabreta), i quant temps has necessitat per defecar,  amb una aplicació que es podria dir Cagastic, per exemple...avui Alex Font ha cagat 245 gr de merda primavera en un temps de 58 segons...
Després un dia estaria deprimit i miraria al face i veuria a tot el món feliç i que no para de fer coses, fins i tot em preguntaria on coi està la crisis??... viatges, dinars, sopars, regals, obsequis, tot alegria...no sé que coi volen les Cups o el Podemos si tot funciona de conya!!...
El món ja no s'acaba quant tanques l'habitació, si no que s'obre una infinitat de possibilitats de comunicar-te, de rebre informació, sense filtres, amb mil possibilitats de conèixer gent en qualsevol moment, en tenir milions d'amics que ni tan sols saps com son...com tot, hi han coses bones i dolentes i com a pare, no m'agrada comparar el temps que jo vaig viure la meva adolescencia amb els temps actuals, seria absurd, perquè jo feia el que la societat em permetia, per tant ara faria el que la societat em permetés, les coses son així...però m'ha quedat claríssim que per l'educació, el màxim perill i el pitjor enemic arriba quant un adolescent es tanca a l'habitació...han d'apendre molt i molt ràpid, massa ràpid, entendre que un m'agrada en el facebook no és res, o és molt poc, que potser tothom t'enviarà misatges d'ànim quant estiguis futut però tan sols dos o tres, o amb sort, sis, et vindran a entregar l'abraçada de l'amor i els adolescents han de crèixer amb això, perquè ha de ser així, perquè seria absurd posar-nos de cul a la realitat que tenim...
Però jo segueixo pensant que tot plegat no ho podem controlar...els pares no podem aguantar molt temps la presió d'entregar a les mans dels nostres fills totes aquestes eines, és evident que si aguantem és perquè tenim molt clar que no tot és positiu...de mentres, els mestres lluiten per educar i educar i també topen milions de vegades amb tot aquest gran univers de cada habitació de cada nen...si en el cinemà una pel.lícula no és apta, doncs queda clar,o en un estanc, un nen no pot comprar tabac...però en el facebook els nens no poden tenir un perfil i el tenen, i ningú multa al facebook per permetre-ho, o als pares si cal, perquè és delicte no que un nen de 11 anys tingui el facebook amb el seu nom?...crec que si...
El gran enemic de l'educació és aquest món paral.lel, mig real, mig mentida, on tot arriba a les teves mans si tú vols...no tinc cap dubte que és el gran enemic...