Relativa

A vegades miro l'entorn i em quedo desubicat, és una sensació extranya...anys enrera pensava que era el lloc on vivia, amb els anys he entés que sóc jo, de fet quasi totes les coses que sentim o experimentem son nostres, encara que a vegades busquem culpables per desviar l'atenció a la nostra pròpia auto-incomprensió...
A vegades miro l'entorn i em sento totalment ubicat i justament és aleshores quant me n'adono que sóc jo i no l'entorn...quasi sempre tot és més fàcil del que pensem...potser és posar lògica a les coses...
Aquest darrer any em toca adaptar-me a noves situacions, suposo que com tothom, però les coses emocionals sempre han sigut les que marquen tot el meu caminar, crec que a les altres m'adapto rapidament, quant el cor i la ment es confonen, aquí ja començo a tremolar una mica...
I sempre hi ha un procés, primer el cor que batega i reacciona, i li envia d'una manera molt informal tota l'informació al cervell, aquest , embriagat de tanta informació coronaria busca en les entranyes o en l'essència o en el que sigui per demanar ajuda a controlar el cor...aleshores arriba l'extern, potser en els ulls d'una persona estimada, o simplement en la meva mirada que busca la solució al meu bombadeig d'emocions inicial, com una pastilleta ansiolítica extreta de la naturalesa, i funciona!!...
Aleshores arriba la pau...el problema, el moment, el mareig encara existeix però jo he tret per fi els ulls del meu melic i començo a veure les coses en la dimensió correcte, i l'estat emocional continua siguent qui mana, però ja és un estat que resulta de la combinació de molts factors...és el que té ser exagerat amb les coses, que has de treballar un control per poder entendre que realment és una exageració momentània...
Em diu una amiga sempre que tot és relatiu, en part considero que té raó, de fet fins i tot una cosa molt important pot arribar ser relativament important al cap de pocs minuts, perquè encara que la cosa en si sigui trascendental i potser fins i tot m'hi vagi la vida, seré jo que miraré el que està passant i depen del meu mirar serà d'un color o d'un altre...
Però hi han coses que costen de relativitzar, però si m'ho penso bé, no se ben bé quines son... perquè si no,el sentiment de perdua, que potser és el que inicialment semblaria menys relatiu, s'acaba relativitzant quant el temps passa...avui escoltava cançons que em porten a gent que ja no hi son, i el somriure ha substituit les llàgrimes i el dolor, per tant tenim incorporat dins nostre, i crec que ja ve de serie, un mecanisme emocional intel.ligent...allò que diuen els entesos de l'acceptació...sempre, un dia o altre, ho acceptes...
Després hi han coses que ja son relatives desde bon principi, en aquestes m'ho passo fins i tot bé, i sóc tant "pillín" que fins i tot hi poso tocs teatrals perquè no semblin tant relatives...crec que és important divertir-se, i la vida en molts casos, és simplement un joc, val la pena tirar el dau de tant en tant i jugar!!...
Fins i tot, a vegades, quant comences a jugar, de la cosa més superficial pot sortir un pensament absolutament profund que és clau en el teu futur, o a entendre qui ets, o a captar l'essència d'algú altre...
Els jocs sempre son perillosos, sobretot si arrisques, però si ho fas sense ànim de lucre, i tant sols amb el sentiment de viure i sentir, la vida pot ser "un oca a oca i tiro perquè em toca" meravellós!!
Jugar va molt bé quant estàs ben bé al mig del gran joc mundial, però clar, parlo desde la visió d'un jugador, no d'una peça del joc...perquè si un s'hi fixa bé, la societat és un gran joc ple de peces, a vegades molt cruel, a vegades amb premis, a vegades anant a la presó sense passar per la sortida...però és un joc, si mires les notíces te n'adones que és un joc cruel. Alguns, la minoria, juguem i els altres, la majoria son les peces que movem, i parlo en plurar i en primera persona perquè jo, encara que en aquest cas no m'agrada jugar-hi, sóc part dels poquets que podem jugar...
Obro l'aixeta de la cuina o del bany i tinc aigua!!...i la meva ingenuitat em fa pensar que això li passa a tothom, i no es així, per tant el joc és cruel i en molts casos no té res de relatiu...
Ara me n'adono que volia parlar de la relativitat com a protagonista d'aquest escrit, i fins i tot m'he perdut en això, i ara trobo relatiu el que volia dir d'allò que és diu tantes vegades de  " tot és relatiu"...no és cert, quant un no troba una aixeta que li permeti trobar aigua potable allà on viu, res és relatiu...perdoneu les molèsties, ja no sé ni de que coi volia parlar avui...deuria ser alguna cosa relativa...