Can Net

Avui m'han ensenyat una casa que volen llogar a Bianya, m'he quedat realment fascinat amb la passió que la persona m'ho ensenyava, no era per mi però si que tinc tres persones que busquen vivenda per la zona de la Garrotxa i vaig preguntant...

M'he quedat tant fascinat de la passió d'ell que quasi diria que era preciosa la casa...li he preguntat si tenien intenció de reformar-la una mica, però he entés que poca cosa faran, -"potser pintar-la"- ha dit.

Cada porta que obria em sorprenia més i més, a part de que una vegada entrava en les habitacions, no n'hi havia ni una que fos amb el terra segur, un s'ha mogut i tot quant he posat els peus al damunt...

Encara no havien tret la decoració existent, fins i tot he preguntat si van marxar perquè és pensaven que començava una guerra o és que fugien per alguna raó en concret, perquè realment semblava que ahir mateix encara hi vivia gent, el desordre era tant i tant gran que encara feia més subrealista la passió de la persona que m'ho ensenyava...

Estris meravellosos, això si, que una vegada retocats fins i tot podrien fer goig, però la cuina, sense estractor ( evidentment), era la cosa més extranya que he vist mai, m'hauria agradat preguntar al meu vesavi, que va neixer a Can Motllor, com punyetes es podria fer una trista truita en aquella cuina on jo no he vist o no he sapigut veure com coi podria coure els aliments...

A un raconet de la cuina hi havia una aixeta enganxada a una pedra buida, m'ha comentat que hi posaven allà l'aigua perquè la pedra freda feia de nevera i entregava als comensals una aigua fresca i regalada...era un detallet agradable...

Aleshores m'ha ensenyat el gran tresor de la vivenda: la gran terrassa amb un gran jardi al davant on no hi havia ni un centímetre planer , a part d'estar ple d'ortigues clar , tot i que això si és solucionable, les grans vistes que m'havia promés no existien, a no ser que tallessin tots els arbres que justament estaven col.locats davant de la gran terrassa-balconada, fins i tot m'ha sorprés veure cap vista justament en un dels indrets on treballo on quasi totes les cases tenen unes mirades privilegiades de la natura...

Ja altre vegada a l'interior tornava a ensumar la pudor horrorosa que feia la casa, no puc ni descriure quina mena de pudor era... entro a granges de porcs, ensumo mil adobs, mai m'han molestat les olors del camp, però era realment una pudor com de clavegueram, que jo intueixo que no desapareix així com així...

Era tot gegant, m'he imaginat el fred que s'hi podria passar allà dins, no he vist cap llar de foc, tot i que potser estava amagada rera alguna muntanya d'objectes... tot i que avui la frescor s'agraïa profundament per la calor externa, encara que la pudor interna et suplicava sortir altre vegada a fora i rostir-te, si us plau, en el sol calent pero inolor...

He mirat l'home, portava uns pantalons amples i bruts, i una camisa a joc amb els pantalons i la casa... crec que era calb però això ho sabrem quant es renti els cabells, això no treu que és una persona que em cau bé, però és brut de collons...ai, els collons, només pensar quina mena de bestiar conviu entre els seus pèls pollals ( no sé com és diu) m'agafen arcades...

Parlant d'arcades, el balcó- jardí- terrassa- balconada, tenia unes arcades que s'intuien boniques, de fet alguns detallets m'han agradat de la finca, però com que estaven bruts no sé ben bé si eren com jo els podia entreveure...

Aleshores he alucinat encara més, l'home s'havia quedat sense feina, després de molts d'anys treballant de cuiner!!!!...no,no, això no m'ha deixat bocabadat!!!, el que m'ha deixat bocabadat, cagat, sobtat, extremadament compungit és saber que és un restaurant en el qual jo hi he anat unes cinc o sis vegades, per sort només cinc o sis vegades....de fet la casa estava feta caldo, però d'aquell caldo mai en beuré...doncs resulta que potser si que n'he begut...ai uix!!

Suposo que no he pogut dissimular les meves cares de sorpresa, perquè de mica en mica ell ha anat baixat de pretensions, i finalment m'ha preguntat si coneixia  algún excèntric o un artista, com si els excèntrics i els artistes els agradés quedar-se enganxats a la cadira on volen ser excèntrics o artistes...també m'ha insinuat que potser estaria bé fer-hi un lloc per llogar els caps de setmana, per fer sopars o festes...i jo em preguntava a on podrien fer el sopar i a on podrien ballar sense anar a parar a les corts o el que coi hi hagués a sota del fals terra...fresquets dormirien perquè en alguna habitació he pogut observar el cel...

També podria fer el sopar ell clar, però si es dongués el cas amb mi que no compti per passar-hi una nit de festa en aquella extranya mansió...

Sorprenent era veure l'habitació principal que donava directe a la cuina... comoditats!- ha dit ell...

No us diré el preu que demanava perquè fins i tot em sap greu dir-ho, no se'l veia un gran expert en preus de les vivendes, tot i que haig de reconèixer que mai havia vist un comercial amb tanta fe en un producte que vulgués vendre, ell hi creu i t'ho demostra...però mal producte per vendre ha escollit...

Bé, ja veus- m'ha dit- una casa de pagés com les de tota la vida...

Jo que dec haver mirat unes 400 cases de pagés aquest mes, he pensat que deu ser l'única que és de tota la vida, les altres deuen ser d'altres vides, perquè no tan sols vaig a cases reformades o de gent molt rica , vaig a cases de gent senzilla, que hi viu de tota la vida i la tenen en unes condicions perfectes o almenys ho intenten...

De tot el que he vist em quedo amb dues coses: la primera és saber el funcionament de la cuina que he vist, i la segona, que ell fos cuiner...bé, ara tinc dos encàrrecs, buscar feina per ell i trobar a uns llogaters de fiar, perquè si que m'ha demanat que fossin bona gent...bruts? - he preguntat...tan és, però bona gent- m'ha dit ell...