La Nuk

Tot i saber-ho , perquè ja feia dies que t'anaves despedint, he obert el facebook i ha sigut veure't plena de vida en una foto i m'he posat a plorar com un nen petit...
Nuk, recordo el dia que et vaig veure per primera vegada, allà en el bosc de Can Vilà, a Cabanelles, on uns nens et van trobar perduda o abandonada...erats una boleta negre, i em miraves amb cara de pena implorant que et salvés d'aquells nens que amb bona fe no paraven de mullar-te perquè deien que anaves bruta o tenies calor o ves a saber perquè...
Et vam cuidar els primers mesos, però venia l'Aida i tú no paraves de donar salts per tota la casa, amb el Nanú ja prou mogut i la Cuca que s'ho mirava tot en plan "no m'atabaleu més, que tinc una edat!"
Pocs dies abans de nèixer l'Aida et vam donar a la millor llar que mai hauriem pogut trobar per tú, la del meu millor amic i la seva parella, que et van tractar com una princesa...
En els pocs mesos que vam conviure plegats et vaig agafar un carinyo brutal... fins i tot jo, que era el pràctic de la casa, una vegada vas marxar em vaig posar plorar perquè ja et trobava a faltar...
Potser perquè et vaig veure fa poc, i més d'una vegada en aquestes darreres setmanes, ahir no em va agafar per sorpresa, però ha sigut veure una foto teva i et regalo totes les meves llàgrimes plenes d'aquella barreja que tan sols els que heu sigut bons en vida podeu deixar...una barreja d'amor, tristesa i somriure, on les llàgrimes, tot i ser salades, desprenen la dolçor del teu record...
Els teus papis et deien princesa, i tot que amb els anys vas haver de compartir el teu status a la casa amb molts nouvinguts, sempre vas ser bona...crec que la paraula és aquesta, erats bona...
Et vas mantenir verge!!...no t'anaven els gossos, a casa teva deien que erats lesbiana, potser si...
Saps,  quant encara vivieu a l'altre casa, dormies amb mi algunes vegades, m'encantava, erats ( i perdona que parli en passat perquè mai marxaràs de dins nostre) una preciosa gosseta negre, amb una cua que sempre recordaré, la cua de la Nuk, fins i tot aquests darrers dies, tot i no poder-te moure, quant ens acostavem a tú, encara la remenaves d'aquella manera tan especial...la cua de la Nuk!!, la petita cua de la Nuk!!...
Ets part de l'historia d'amor dels teus papis, amb ells vas voltar per tot arreu, quant tots tres formaveu una petita familia...després la familia és va fer gran, però crec que per tots erats encara la princesa de la casa...
Recordo quant arribava i em mossegaves el cul de l'emoció!!...jo sempre havia de fer-te cas a tú primer, t'haviem de calmar, perquè necessitaves ser qui erats realment, la primera i per mi, la gosseta que també hi vaig conviure un temps i que ha crescut amb el meu millor amic i la seva fantàstica parella...també ara amiga meva ...
La Nuk!!...ara t'he vist en una foto!!...m'han vingut mil records al cap i al cor, t'he recordat, ja t'havia plorat quant em vaig despedir fa poquet, pensava que ja no et veuria més, encara vaig poder veure't una altre vegada...me'n alegro d'haver vingut, i que sàpigues que jo sóc volàtil i en general no em moc així de ràpid si no estimo molt, i segur que tú, amb la estimada Cuca, heu sigut els gossos que més he estimat!!
Ara ja ets una estrella que brilles al cel, m'agrada tenir aquesta imatge que moltes vegades donem als nens per apagar la tristor, m'apunto a l'infancia permanent i et miraré de tant en tant...i et recordaré moltes vegades estimada Nuk...ei, allà en el cel o on sigui segur que veus la Cuca, i potser fins i tot veuràs al meu pare passejant al Micki, dona'ls records i molts petons i cuideu-vos molt entre tots...
Com et vaig dir l altre dia a cau d'orella: gràcies!!...gràcies de veritat per haver estat part de la meva historia també...gràcies per haver sigut així, tal com has sigut...i gràcies per deixar aquest enorme record preciós a tots els que hem conviscut a prop teu...
Mai t'oblidarem Nuk, segur...t'estimo.