Estic recordant pel.lícules que m'han deixat un somriure, sense més, n'hi han unes quantes, aquesta la recordo càlida, agradable, suau. La vaig veure en versió original subtitulada, i el francés és un idioma que m'implica càlidesa, com anyoro els Verdi!!!...i com anyoro descobrir joies en aquell cinemà, com m'agradava la sensació d'entrar amb la llum del dia i sortir negre fosc...era un sensació bonica, si el film m'havia entrat a dins, sortia i encara estava fora del món i baixava a peu fins a la Gran Via amb aquella sensació de que tot corria menys jo.

Una altre pel.lícula del mateix estil, que deixa un regust dolç, que tot el que envolta als personatges es comprensible, humà, els seus cantons més foscos, les seves búsquedes, pero tot amb una sensació que hi podries estar tú al mig de tota la trama.Tot envoltat per un punt de nostàlgia, no de tristesa i curiosament, al finalitzar la peli tens la sensació que has entés a tots els protagonistes, els agafes carinyo i sobretot, els comprens.