No te salves

Volia començar el nou blog amb un dels moments més màgics que tingut mai. Va ser fa anys, gràcies al Francesc, que un dia em va guiar fins al cine Verdi a Barcelona i em va mostrar la película "El lado oscuro del corazón".Aquell dia,de mica en mica, em vaig anar apartant del món, de la gent que em rodejava, del cinemà, i em vaig endinsar en el més profund del meu ser i allà, dues potencies, una d'interna i una d'externa, van explotar, els sentits se'm van disparar i per sempre més aquest film va restar dins meu.
No m'ha passat mai més arribar aquest tipus d'orgasme intern...allà, sense saber-ho encara, vaig descobrir la meva bombolla, que mil vegades més s'ha repetit en la meva vida...un indret on estic tan poc salvat que no se'm pot tocar, curiosament es el lloc on més segur estic, i menys salvat em noto...
La sensació de volar va ser gegant. Al sortir vaig entendre que si cadascú de nosaltres busca un destí que potser mai trobarà, jo, persona que no te plans ni futur mai, vaig entendre que la meva misió en la vida era aquesta, no salvar-me, i mai sortir d'aquest camí tant complicat i plé d'entrebancs on estem educats per salvar-nos dia rera dia...no ho he aconseguit, aparentement potser sóc dels més salvats de tots, pero no oblido el que vull i la meva gran ambició...
El Mario, amb la seva poesia desperta la valentia, es tant directe que no et deixa reposar en l'aparent tranquilitat...ell em mostra la teoria, el meu pare em va mostrar la pràctica i a ells i a altres herois que tinc aprop els dec la meva insistencia invisible, pero real, a no ser engollit per aquest gran flotador anomenat benestar, on tots flotem pero quant rebenta el flotador estem poc preparats a enfonsar-nos...i allà, en el fons d'aquest gran llac on vivim, hi han les nostres realitats, està bé capbuçar-s'hi de tant en tant per saber que ens queda si falla el suposat benestar.