Vendetta

Remenant vam trobar aquesta pel.lícula i sense saber ben bé com resultaria la vam mirar.
No puc dir que em va marcar molt o que em va impactar tot i que em va agradar, ja sabem que això són gustos, però si que em va fer reflexionar i molt i al final , això fa que agraeïxi que la mirès ...
Entenc, o he entès sempre, que com a lector que admira profundament a la Mafalda de Quino, sempre he pensat que els temps van canviant , els noms o els protagonistes tambè, evidentment tot evoluciona, però al final, el funcionament no és gaire diferent a anys enrera. Mafalda entrava molt en fer-nos pensar quin tipus de societat hem creat i en el funcionament de la mateixa...ja fa anys d'això, i crec que més o menys tot segueix igual. Clar que hi han països que han evolucionat més que altres, i en algunes coses suposo que hem millorat, però l'autor d'aquest blog, o sigui un servidor ha entès sempre que el païs on jo visc, Catalunya o Espanya, tan me fa això, no és més que altres com Siria o Benín...per tant si no evolucionen tots a mi no em serveix...
La pregunta deu ser: " i que hi pinta la Mafalda en la foto que he penjat?"....doncs res i molt, molt i res...simplement que la pel.lícula explica el maltractament que un sector del poble nord-americà va excercir sobre els primers inmigrants italians que van anar a Amèrica...dins d'un injustícia brutal, on la necessitat de trobar culpables va fer que el poble finalment els trobés on van voler, o sigui, en els més dèbils, vas observant amb claretat que una nacionalitat pot estar en molts casos per sobre de la realitat...i com sempre, intento entendre, després de mirar la peli, perquè jo mai m'he sentit d'enlloc, i la resposta deu ser aquesta, que em fa por sentir-me d'un indret perquè això potser no em permet ser imparcial en els pensaments....
Recordo quant la besàvia de l'Aida m'explicava com l'havien tractat de malament quant va arribar a Catalunya, i em va sorpendre, perquè quant passen els anys, resulta que els seus néts segurament es mouen en la defensa d'un referèndum on un poble ha de decidir si vol anar sol o vol continuar com fins ara...i no entraré en aquest tema, ultimament ja no m'atreveixo dir a ningú que no em sento d'enlloc, em sento mala persona quant ho faig, però si que entro en la relativitat i en el que sempre he pensat de que al final no estem tant lluny de les emprenyades que tenen els nens als patis dels col.legis....
I ho lligo amb la Mafalda, perquè igual que aquell meravellòs còmic, el film em demostra que tampoc hem evolucionat tant, perquè de fet la meva interpretació de tot plegat és que al final de l'injustícia on paguen justos per pecadors, neix un sentiment d'odi en l'únic protagonista que es salva de l'història, i aqui apareix amb més força la figura de la màfia, que tota l'estona es com una veu en off que va tenint el seu protagonisme dins de la peli...
Aquell noi, bó, de bon cor, ha estat ensenyat per apendre a odiar, i algú podria dir que això no pot ser, però clar que pot ser , si jo fins i tot, que em considero inofensiu, em van agafar ganes d'agafar una retallada i matar a tots , un per un, els que fomenten l'injustícia...curiosament, com sempre, l'autor principal de la venjança del poble no la fa el poble, si no un personatge que mogut per les ansies de poder i de diners, trasgiversa tota la realitat i clar, com el poble farà cas abans a un pobres italians acabats d'arribar i que ni tan sols parlen anglès, davant d'un empresari important del país, autòcton? tot i que potser si li examinen el passat entendran que el seu avi, podria ser que haguès nascut a França, per tant segurament tots hem sigut nouvinguts alguna vegada.
La relativitat és una eïna que faig servir força sovint pels meus problemes personals i que la faig servir molt més encara en els problemes del funcionament del món...perquè jo estic pensant i escrivint sense que hagin matat a tota la meva familia fruit d'alguna injustícia, per tant és relatiu el meu pensament i molt més relatiu el que puc entendre del que si ha viscut coses com aquestes...
Però com sempre, mirant Vendetta, vaig entendre fins a quin grau de manipulació estem exposats i el perillòs que és fer creure a la gent que te el poder de decidir, perquè és mentida, perquè al final la gent fa tot el que ha de fer però quant arribem al final del recorregut serà el del despatx o el que te poder que se n'aprofitarà de la situació, sigui quina sigui, amb excepcions clar, no m'agrada posar-ho tot en el mateix sac, però en general, n'estic convençut que és així...ah, i no parlava del 9N que quedi clar, parlo en general i no hi ha cap indirecta en tot això, és que al final tots tenim la pell molt fina i l'altre dia se'm va ocòrrer dir que m'agrada més el castellà que el català des d'un punt de vista literari i em van comparar amb l'Arrimades!!...i jo només parlava d'estètica literaria, res més, m'agrada més el català que l'alemany, per exemple i m'agrada el francès per sobre de tots els idiomes i no votaré Le Pen...
Bé, però no és el tema que m'interessa aquest, el que em va quedar clar ahir és que tot és manipulable, absolutament tot i que potser rebre i entendre les notícies que ens arriben amb pinces és una bona opció, en una època on ens arriba informació de tots colors i de tot arreu...
El que em va quedar clar, com sempre, és que cada dia que passa em sento menys d'un indret, i si que m'acosto més a la persona individual, perquè ho tinc fàcil, perquè no m'agrada gens , per exemple , la Garrotxa i estimo a molta gent que hi viu en ella...
En definitiva, aconsello la pel.lícula per reflexionar i per entendre que el que veiem quasi mai és uan veritat absoluta, en alguns casos és una mentida gegant fins i tot...potser relativitzar el que veiem i només guiar-nos pel que vivim i no pel que ens expliquen podria ser una bona opció.