L'angel de Vilanova

Estic molt pesat ultimament amb aquest mestre, segurament perquè fa uns dies que estic fent una seguiment intens de tot el que va escriure i un recorregut emocional de tot el que va viure...curiós que hagi aprés tan d'algú que mai em va dir el que havia de fer...ara, després de 16 anys a la Garrotxa i 11 després de la seva mort terrenal, hem decidit que les dues persones que ell més va estimar aquí, es tornin a reunir a Vilanova, allà poodré seguir amb el meu angel, que sempre em guia i m'ajuda en les meves passes, al costat de segur el seu gran regal de vida, l'Isabel...al final posar cor a tot no a tothom li serveix, i potser em toca apendre tambè de la seva part mental...en silenci, com sempre, ell m'ha dit prou de demanar perdò tot el dia, prou de deixar més victimes de les meves actuacions coronàries, i endavant sempre !!... només jo, com ell deia, em puc jutjar de debó, ell sempre em recordava que l'havien jutjat moltes vegades, segurament perquè va anar pel camí del cor tambè...però va apendre, i segurament ha sigut la persona que he vist marxar de la terra amb la tranquilitat més absoluta i la serenor de saber que mai va fer res amb mala fè...Però no hi han excuses eternes ni amagatalls invisibles, i ser entranyable no el va salvar de res, per tant va afrontar qui era, va acceptar i va despendre's com ningú he vist mai de tot lo material...inmensament lleuger i no sap el pes que té en mi saber que vaig estar al seu costat sempre, perquè la nostra conexió va ser infinita...i per això seguim junts, aixi doncs Eduard, tindràs ara un somriure encara més etern al saber que el teu gran amor i complice estarà acompanyada del teu estimat fill, i compartirem, com sempre, hores parlant de tú...ens encanta, ja ho saps..i ara a cumplir la meva promesa, 35 anys sense que ningú s'haguès enfadat amb mi...doncs a tornar-hi...ah i perdò per haver centrat tots els meus esforços a salvar només una situació, el món consta de molts camins, sempre m'ho va demostrar...porto triant només amb el cor, costa molt no fer-ho quant has viscut rodejat de bategs potents durant molts anys de la vida...fa res estimat Eduard, vas fer el pas més important que mai havies fet amb i per mi, ja saps de que parlo, potser altre vegada era cor, potser avui jo hauria de saber millor que ningú que a la terra tot és diferent, i saps que això és molt dur per mi, i per tú clar, perquè jo us vaig envejar, com molts, però encara ningú pot dir el mateix de mi, ja saps que el reconeixement extern no importa, però si l'intern i aquest encara em falta...potser arribarà, tot i que crec que ho tinc molt magre, perquè la força va poder amb vosaltres, l'inèrcia que vau tenir era la bona i no us vau ressistir a ella en cap moment...bé, m'han dit que et va costar més a tú que a ella, però al final el cor va parlar per sobre de tot, vau pujar el llistó allà on només vosaltres podieu arribar..el cor us va portar on tocava estar, jo no tinc inèrcia estimat, me la van negar quant va sortir, i només tinc rellotges que em miren i que de moment poden amb el cor, ja saps que l'amor no pot tenir mai hores ni calendari, es i prou...de moment estaré al costat del teu amor, la persona que va compartir amb tú tots aquests darrers anys meravellosos que us vau estimar i segur, segur, que m'ajudareu a trobar el camí correcte, sempre heu sigut valents i orgullosos de vosaltres i del que tenieu, us seguiré mirant, sou el meu exemple sens dubte...exemple d'amor, exemple de vida...la vas encertar triant per tú i la vas encertar quant vas marxar l'altre dia, això ho tinc clar, coi de vida que no entèn les coses...t estimo Eduard, sempre.