L'abraçada

Ahir pensava amb l'abraçada, segurament l'abraçada més bonica que mai he rebut, una abraçada plena d'amor, de tendresa, de tristesa feliç, perquè els dos sabiem que ens despediem un temps, després de conviure tantes estones junts...una abraçada en la que jo em vaig deixar portar, on es va desencadenar tot el nostre recorregut, el més dur, (ara ja comença fer temps del camí dur), i el més bonic, ara ja comença a fer temps que hi és sempre....
I si, com en els contes , una abraçada va canviar la meva vida, allà vaig empendre un camí al retorn de moltes coses, ja feia anys que sabia que ho necessitava però el que tenia més clar era tornar a retrobar el control de la meva vida, perquè cadascú és com és i per més que intentis suavitzar els teus trets característics, hi han coses que viuen sempre dins, i el que és emocional sempre ho és, tot i que aconsegueix amb els anys posar-hi una mica de seny, o molt, al cor...
I allà vaig empendre el camí, i tenia clar, perquè a casa suposo que m'ho havien ensenyat, que no el faria amb resultats ràpids, la rapidés de decidir coses m'havia portat justament fins al descontrol de les meves passes, per tant havia de buscar la calma, tenint en compte que tinc claríssim que en el món on vivim el que és jutja o es mira són els resultats i l'immediatesa, però jo a la meva , potser perquè el que tinc clar és que els meus errors han sigut molt externs i poc interns, mai he deixat de treballar el que sóc i mai he deixat de conèixer cada dia coses de mi, i així serà sempre....així doncs que faltava?, la calma, i la calma interna porta a poc a poc al control extern, i per aconseguir això necessitava l'abraçada, en aquell punt , just en aquell, vaig entendre moltes coses, però sobretot vaig començar a recuperar el meu valor, primer com a persona, però molt important tambè, com a pare...per tant princesa tú has sigut el detonant de tot això, i per això t'agraeïxo mil coses , com et vaig dir ahir...
I ara arriben els resultats, alguns dels quals molta gent encara no pot veure, perquè esperen el resultat, ho entenc, però jo estic en una altre cami ara, que em porta al mateix lloc, però l'he de fer, i el faré amb calma, però notant com noto cada passa que faig...
Avui respirava a fons, cada dia ho faig més, mirava sota una calor increible, el món per fi altre vegada amb els meus ulls, perquè al final per trobar la calma un ha de sortir de les coses el màxim il.lès possible, amb la motxil.la ben buida i sobretot, enfrontant-he directament amb tú mateix per entendre i saber en quin lloc estàs, a casa li deien consciència, i crec que és això , ser conscient...
I per fer això tenia moltes eines, perquè tambè tenia clar que potser la meva imatge seguiria siguent de descontrol, quant jo ara començo a tenir per fi el timó de tot, però tranquil nanu !!  , encara falta molt i ja arribarà ... perquè per sort la vida t'entrega coses, i moltes són per apendre, per tant em queda sempre molt i que així sigui sempre si us plau...
L'altre dia em deien que no és bo mirar enrera, jo sempre ho he fet si he millorat, perquè encara em dona més ganes de seguir millorant, i ara entenc molt dels valors que en el descontrol no veia, al final he sigut una família monoparental sense cap mena d'ajuda oficial, sense pares aquí que em puguessin substituir una estona,  i amb la sort d'haver tingut gent preciosa que m'ha donat un cop de mà moltes vegades, i ja no parlo d'amistats profundes, parlo de detalls, tots els detalls han servit i tots els agraeixo moltíssim...però estar sol no és només educar sol , és treballar i a sobre haver de fer tots els papers que toquin, anar a buscar llibres, reunions, pujar, baixar, tornar a pujar i sense mai descuidar la feina , evidentment ... i l'educació, clar...i fer el dinar i el sopar i entrar a casa cada dia com feia i cridar, que hi ha per dinar? , això ho he fet sempre, i mai tenir resposta, ai si, si el dinar el faig jo !!! ...
I ara si, ara ja he començat a fer passes pràctiques, amb l'ajuda d'un àngel, amb l'ajuda d'algú que ha fet molt més per mi que el que podia haver fet la meva mare de sang, amb l'ajuda de molta gent, però sobretot, per fi, amb els meus ulls oberts i atents a tot el que passa...
No era només una qüestió pràctica, i aqui estava el meu error, que el fet pràctic encegava tot, si a sobre ho intrudueixes en un lloc emocional, la barreja era dificil de combinar, i francament ja feia un any ben bó, o potser nou , o deu,  que no anava bé en la direcció i ho sabia, però el cor encara manava amb tot, fins que un dia vaig veure que per fi era el moment, perquè qui més estimo ja estava preparada per afrontar-ho...i aqui, just en l'abraçada, va començar tot...no som un equip, som un equipàs, amb uns gestos de complicitat i d'amor que m'encanten, amb un respecte increible, i amb una serenor que ens la mereixiem fa temps, com molta gent clar, però ara parlo de la nostra...i algú podria pensar que és fàcil ara, que ens hem separat, doncs no és així, vaig marxar perquè ja feia quasi un any que ho haviem aconseguit, si una cosa em dona valor és la valentia, i mai marxaria per por, marxo perquè ho he de fer però en el moment que toca i si els danys colaterals de l'espera són grans, doncs em sap greu, els hauré d'assumir, però encara que sempre he dit que abans que pares o el que sigui, som persones, hi han vegades que et toca només un paper, el de pare en aquest cas, i ho has de fer perquè si veus injusticia algú s'ha d'encarregar de donar llum a qui li volen apagar quant no toca...
I si, per mi, com per molts pares, tinc la millor filla del món, l'últim gest que he vist d'ella m'omple d'emoció, i no era per mi, però a qui li va enviar s'ho mereixia i ella tambè s'ho mereixia poder ho fer , com li vaig dir, no esperis resultats, has fet el que necessitaves fer i ho has fet amb una madurés que segurament no et toca , però la vida t'ha posat això al davant i ves per on, tú, amb només 15 anys li has sapigut donar la volta a les coses ...
I potser si que tinc una familia petita comparada amb molta gent, però fem molta pinya, moltíssima, i em sento més acompanyat que mai, i allò que diuen que tot es posa a lloc i fins i tot la gent que t'envolta, doncs és cert, tot i que realment no hi ha res cert per sempre, i tot es pot moure, per sort...
Avui m'han arribat dues ofertes, si fos de buscar resultats ja, doncs ja hauria decidit, i no ho he fet, primera perquè tinc temps, clar, però la més important és perquè tota decisió que prenc ara és meva i ja no és conseqüencia de les circunstàncies, i això em permet veure que implica cada si i cada no que dono...sempre, evidentment, posant una goteta de dubte a la poció, no és dolent dubtar sempre hi quant no et quedis allà anclat clar...
De l'abraçada m'emporto moltes coses però ara si que veig, des de la distància del temps transcurregut que vaig escollir bé, perquè per fi em vaig escoltar a mi i no tot el soroll extern, potser feia 10 anys que no ho feia, deu n'hi dó!! ...
Així doncs seguire construint des de baix, que segurament és més lent però puc arribar més amunt...
Gràcies princesa, veure t per fi bé ha sigut el meu motor, perquè recorda, si tú no estàs bé ho tornaria a deixar tot perquè ho estiguis, però ara tenim una sort, que ho fem tot junts, i així és més fàcil ...