Borrego

Atura't...

Un camí desferma la meva ira...em faig gran, però encara no se res de res, cada dia entenc menys i fins i tot penso que cada dia hi ha menys a entendre...així doncs aquest és l'engranatge?...si?...potser és massa simple per ser cert...tan fàcil és?...com és que siguent tan fàcil a tanta gent li costa seguir-lo?...tan sols és una balança no?...el pes està però sempre desequilibrat, perquè està desequilibrat?...aquesta pregunta no té resposta vàlida de cap de les maneres, no n'hi ha...per tant l'imbecilitat racional ha pogut amb nosaltres, perquè tot és molt racional, però perquè la raó pot amb les emocions...tot té resposta pels experts, però i el cor?...on queda el cor en el desequilibri?...perquè per cada desequilibri hi ha un cor que no pot pensar, fins i tot en molts casos poden deixar de bategar...així doncs l'engranatge no va pensar en el cor, ni en les emocions, perquè si et toca el cantó dolent, i tinc clar que el factor sort és clau per on estàs col.locat en l'engranatge , les teves emocions estaran encadenades per sempre més a la màquina tan ben engranada...diriem que estaràs més lligat que ningú però seràs qui menys part del pastís rebràs...

Desde la ment ho puc arribar a visualitzar, des del cor em fa molt de mal, tan de mal que no entenc com podem avançar tant i tant per un cantó cientific i oblidar-nos que les emocions tenen unes cures diferents, podem salvar malalties, benvingut sia, però no podem salvar una vida sencera encara que li curem la malaltia...el cor continuarà mut, perquè li treurem el virus que es veu, però li deixarem el de sempre, el que l'encadenarà per sempre a tot plegat, que per ell serà res, patirà per res, i patir per res és molt dur...

Hem anat molt ràpid, tan ràpid hem anat que ara mateix estic escrivint i en res ho publicaré per la gent i molts cors o pocs,i molts cervells o pocs, podran mirar desde la raó o desde l'emoció les meves lletres...i realment ni tan sols jo em plantejo que sóc un privilegiat, penso que estic més ofegat a vegades que els que no poden emocionar-se, que equivocat estic!!, o potser egoista!! o potser incapaç d'abarcar tanta imbecilitat desequilibrada...perquè jo sóc borrego, molt borrego, crec que com tots, però perquè alguns no ho son i en canvi paguen totes les tonteries de les nostres borregades!!

Mai em vull equivocar, un estarnut del nostre país pot influenciar en una faringitis d'un país de l'altre punta del planeta...com coi som tant globals i en canvi no globalitzem el món de veritat?...perdó, no recordava que la globalització és això justament, creure que tots som iguals desde la desigualtat absoluta...

A vegades miro fotos i veig a nens amb bufandes del Barça, o fins i tot amb bolquers blaugranes, és que son del Barça?...diuen que ser del Barça és un sentiment, i perquè jo no ho sóc?...segurament perquè mai em van vestir amb la samarreta blaugrana de petit, i això em va ajudar a no ser-ho...anem seguint un camí, un camí que ja està marcat...a mi m'ha tocat aquest paper, diria que un borrego més, una fitxa que és mou per l'engranatge... però sóc dels que si em moc bé, fins i tot tinc algun premi, no gaires eh, perquè sóc peó, ni alfil, ni torre, ni cavall, sóc peó però no ens equivoquem, ser peó o alfil o Rei no et treu del teu paper de borrego...amb més o menys premis, però no deixes de ser-ho...i perquè vull una tele de plasma?...perquè ho porto a dins naturalment, de fet la meva infància hauria sigut meravellosa si la tele hagués sigut de plasma...és vital...ho és?...no, no ho és...però jo em crec que ho és, perquè els meus veins la tenen i quasi tothom la té, com no haig de voler-la jo??...

Sóc tan borrego que fins i tot sapiguent els motius de les meves borregueries, ara resulta que per educar també sóc borrego...i no sé com lluitar contra la bufanda que li han posat a l'Aida, perquè tan fot que sigui del Barça o de Sony, tot és el mateix, una marca és una marca sempre...i com li puc dir jo que hi ha gent que no té ni per menjar si el més important és l'espuma del seu cabell, perquè segurament si estiro molt el fil, fins i tot potser l'espuma del seu cabell depen d'un país molt llunyà, o d'una nena com ella, però amb una petita diferència,  que treballa per pagar, no per cobrar, per pagar el preu de perdre una infantesa, o sigui la base de tot, o sigui el nostre tresor...som tant globals que no podem veure la globalitat de l'humanitat,..som tan globals que tenim un primer món i un tercer món... i tant lluny que sembla un de l'altre mai els separem, perquè tothom sap que el tercer món ha de quedar com a tercer, si no mai podriem ser del primer...i l'engranatge és tan cruel que no dubtarà de construir un quart món si cal, per tal de salvar al primer i acontentar al tercer..el segon el seguirem deixant en blanc, no sigui que el tercer s'animi a pujar de categoria...i per això de tant en tant pujo a la lluna i allà reposo i m'ho miro tot i potser és l'únic moment que no sóc borrego i toco realment de peus a terra...i miro la terra, el nostre planeta i per més que m'hi fixo i m'hi refixo jo només sé veure un sol món...demà ja baixaré, avui necessito quedar-me a dormir a la realitat...