Prop

Fa dies que no escric publicament, intento sempre escriure les coses positives, o almenys transformar-les en quelcom bonic...m'agrada dir el que penso, m'encanta, i sobretot quant son paraules boniques, sigui a una persona molt estimada, o a una persona una mica coneguda, o a una de desconeguda...
Conèixer persones noves per mi és vital, perquè t'obre la ment i descobreixes gent que et pot aportar noves energies, nous coneixements i nous aliments per la teva essència...
És evident que cadascú sap on té col.locada a cada amistat, dono mèrit infinit a la gent que estimo més, son part de mi i costa moltíssim trobar gent que pots comptar per absolutament tot...
Aquest cap de setmana llarg he passat uns dies fantàstics, he tingut el privilegi de compartir-los amb persones que estimo amb bogeria i això li hem sumat un punt infantil de les nostres filles, cosa que encara dona més aire fresc als dies...
Hem voltat, hem mirat nous paisatges, hem baixat uns 15 graus mentres pujavem muntanyes pelades que la neu amagava de la seva majestuositat, he tingut vertígen de dalt a baix i de baix a dalt, aquell vertígen que m'atrau, que em fa pessigolles a la panxa...han sigut dies preciosos acompanyats de persones precioses i de paisatges meravellosos...per cert, alguns dels quals força desconeguts, això és una de les coses que la feina em dona, conèixer llocs potser no tan turístics però que entreguen visions belles...
Tinc uns amics que suposo que em mereixo, deixem de cantó la modèstia per un moment, crec que l'amistat és molt complicada d'aconseguir si realment és cent per cent autèntica, segurament es pot observar en el silenci, o quant justament no fas res, vull dir que l'amistat, l'amor, no necessita alicients per existir, i sempre ha de ser la protagonista principal... les altres coses, fins i tot les més precioses, brillen molt, però molt menys que l'amic que tens al costat...
Tot i presumir, amb raó, d'uns amics profunds i ferms, m'encanta conèixer noves persones...en general em duren poc, segurament ha de ser així, i dels que puc anar coneixent doncs me'n quedarà un o dos que potser seran amics o grans amics o fins i tot coneguts més intensos...per tant, sempre estic obert a conèixer persones, i per tant no em callo el que sento, ho dic i aixi m'estalvio la curiositat o el primer pas...
Però entenc que encara estem plens de perjudicis... és curiós, quant un volta pel món sembla com si res li fes por, conèixer algú ben lluny ja t'està bé , però quant és a prop sembla que tot costi més, son coses que no entenc del tot, però vaja, son eleccions, suposo que si marxes obres la ment i quant tornes doncs agafem altre vegada l'escut...així doncs potser no viatgem, potser ens estem escapant d'alguna cosa??
Per tant agraeixo a una serie de persones que s'hagin obert a mi, que comparteixin la sensibilitat...crec que és una de les coses mes boniques per compartir: la sensibilitat... enmig de frases cel.lebres, de llibres d'auto-ajuda, de teràpies o de llegir mil savis, compartir la sensibilitat és el que realment m'ha donat estabilitat i fortalesa...perquè escoltar la sensibilitat d'una altra persona és un gran regal de la vida...no he llegit molt d'auto-ajuda, ni tampoc sóc de frases cel.lebres, i en canvi tinc paraules gravades en la meva ment i al meu cor, com per exemple allò que el meu gran amic em va dir de " mostrar la debilitat és un clar signe de fortalesa"...i segurament, per mi, en la sensibilitat hi han els dos extrems, la fortalesa i la debilitat, per això un la de controlar i estimar-la moltíssim, perquè s'ha de mimar i cuidar...compartir-la és genial...però com deia, ens agrada més les coses llunyanes, llegir a una persona que et diu com et pots ajudar, quant potser tens l'ajuda al teu costat, sembla que tot tingui un preu, que si no compres no pot ajudar tan...per tant un escriptor desconegut fisicament no ens fa por, fins i tot potser seguim els seus consells, però una persona per conèixer és més perillós...bé, és una sensació que tinc o una percepció que noto de tant en tant...
Aquest escrit doncs el dedico a una veina, un encant de persona, una persona que m'ha entregat un gran boçí de la seva sensibilitat i que és mostra tal com és...això em dona molta força.... perquè no entenc gaire d'escuts... i em mostra el camí, perquè de fet, amagats ja ho estem moltes hores, val la pena de tant en tant treure la disfressa i disfrutar de la única cosa que ens diferencia dels altres èssers vius, la nostra racionalitat...