El muntatge està tan mal fet que és extrany...però tampoc puc dir gran cosa perquè jo no he fet gaire per canviar tota la maquinària...per tant actuo com un extrany en un lloc extrany...
Cada dia que passa tinc mes clar que el planeta és meravellós, que la gent , la gran majòria té mil coses que aportar i mostrar, uns als altres, però si ho sumem tot, extranyament, el resultat és complicat d'entendre...
De fet, no entenc res de res, i curiosament la meva suposada madurés encara em dona una mica més d'incomprensió a tot plegat...
Avui fent el café sense llet, m'han prohibit la lactosa com a tanta i tanta gent, he conversat amb el cambrer i amb un noi/home que hi havia a la barra, dic noi/home perquè com que és de la meva edat el miro com un noi, però segurament ja és un home...
Tenia referències molt bones d'ell, tan sols el coneixia de vista, el veia un noi/home peculiar, diferent, i com que sóc extrany doncs em venia de gust conversar un dia amb ell...i avui he tingut l'oportunitat, si una cosa bona tinc, entre les 2458 bones existents en mi ( s'entén que faig conya espero), és que fins que no aconsegueixo conèixer algú que m'atrau no paro...si és una dona paro abans perquè es confonen molt en general, però si és un home tot és més fàcil...en aquest cas era un noi/home...
M'ha dit la seva situació penosa, com la de molta gent... m'ha dit que volia ser no sé que, però que finalment s'ha dedicat al món del circ, equilibrista exactament, com tants altres, o sigui amunt i avall per la corda fluixa i sense cap xarxa a sota per parar-li el mastegot...a part de dir-me això m'ha deixat anar algunes frasses interessants, i jo he pensat: " que extrany que sóc, aquest si que el trobo normal i no extrany"...
Finalment ha marxat i m'he quedat amb el cambrer...crec que també és un bon tiu però massa extrany per mi per entendre'l...
Evidentment el bon tiu cambrer m'ha dit que l'home/noi també és bon tiu, però que coi, si no te peles, perdó, euros volia dir, que hi fot al seu bar consumint...val, és cert, no ho nego, que hi fot consumint un home/noi que no pot pagar la llum?...això se li diu inconsciència segons molts...però com que tot és extrany he anat molt lluny en la seva inconsciència...he arribat a la seva infantesa, allà on encara està una mica permés ser inconscient...
Així doncs aquest home/noi inconscient va ser un infant inconscient, em consta que un infant amb una familia que podia tirar i que li van entregar uns valors, igual que li van inculcar uns quants altres a l'escola i molts altres el món o la societat en la qual ens movem amb consciència o inconsciència, depenent del cas...
No estava preparat per això, és evident, perquè vivim en una societat tant conscient que ens ensenyen que la vida és això: fer coses "normals"...a ningú se li pot dir: " tu no et pots permetre una cervesa o un cafè amb llet" perquè tota la vida li han dit que això ja estava assegurat...perquè coi, si vas pels carrers hi han bars i si hi han bars és que la gent hi ha d'entrar...amb això vull dir que seguim educant als nens des d'aquest punt de vista tan volàtil, perillòs, e inconscient...val la pena veure qualsevol documental de terres que passen gana i que en molts casos, és important ser conscients d'això, va lligat a que nosaltres puguem fer un cafè amb llet en un bar, i mirar aquests infants amb samarretes del Barça o del Madrid,o de marques conegudes,o de mil coses que em fan entendre que el món que hem muntat és molt extrany...
És fàcil criticar als inconscients...però és dur ser conscient de que tothom pot fer coses i tu has de pensar que no les pots fer...venim d'una educació... ens han educat aixi segurament des del dia que naixem, ens han literalment menjat l'olla i jo no puc ser tan "xulo" com dir que la gent és inconscient pels seus actes...que han de fer?..aplaudir a tothom com van de viatge, es foten uns àpats de cal deu i compren el que volen?...a veure, no dic que jo ho fes en una situació així, segurament no, perquè no sóc de bars ni m'agraden les cerveses ni la majòria de xerrades "maxistes" que s'escolten en aquests bars d'aquí dalt, on a les 7 de la tarda s'ajunten tots de mascles que no saben que fotre per allargar la tornada a casa...per tant no m'interessa gaire aquest "mundillo", però entenc l'incosciència de les persones, perquè sento dir-ho, hem muntat el món tan inconscientment que no seré jo que jutjaré a una persona per les coses que faci o deixi de fer, i molt menys jutjaré la seva consciència, perquè segurament els dos, l'home/noi i el bon tiu cambrer també tenen el significat de consciència o inconsciència una mica manipulat...
Jo ja fa temps que no m'alucino en el meu dia a dia, no perquè no m'agradi el que faig, vull dir que la vida és com una gimcama preparada i la vas fent, aleshores només ens queda una cosa, la capacitat de sortir de la gimcama i excercir el teu dret a viure LA TEVA vida, no la que t'han dibuixat...
Però ens la creiem tant, que finalment critiquem als que son normals i fan les coses que els van dir que podrien fer...per això penso que la societat és extranya, i el món meravellós i "normal", i en aquesta "normalitat" em quedo, la màgia dels colors, els sons de la naturalesa, els nostres amics no humans, i la ment i els cors de les persones...així doncs les coses extranyes les intento ignorar i em quedo amb les altres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada